2.000 dies amb el Poder Judicial bloquejat, amb un cost anual de 12,5 milions d'euros

Aquest diumenge fa 2.000 dies que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està en funcions. 

L'últim mandat de l'òrgan de govern dels jutges va caducar el 4 de desembre de 2018, fa més de 5 anys i 5 mesos. 

Tenint en compte que la Constitució estableix que el president i els vint vocals integrants del CGPJ tenen un mandat de cinc anys, des que va començar l'actual bloqueig ja s'haurien hagut de fer dues renovacions, si s'hagués complert la llei del poder judicial (LOPJ).

Segons fonts judicials, aquest incompliment afecta el funcionament del Tribunal Suprem (TS), última instància a Espanya de les causes judicials, i també té conseqüències econòmiques.

Així, ara mateix estan desertes gairebé 1 de cada 3 places de magistrats del TS, més del 30%.

Quant al cost, es calcula que el bloqueig del CGPJ suposa, cada any, 12,5 milions d'euros. Fins ara, per tant, la xifra superaria els 62,5 milions d'euros de diners públics.

Controlar el Suprem "per darrere"

La llei estableix que el procés de renovació ha de començar quatre mesos abans, i així ho va fer l'aleshores president del CGPJ, Carlos Lesmes, que el 3 d'agost de 2018 va comunicar a les Corts Espanyoles l'obertura del termini per presentar candidatures.

Al cap de 100 dies es va anunciar un acord entre el PSOE, en el govern espanyol arran de la moció de censura contra Mariano Rajoy, i el PP, a l'oposició, per nomenar 11 vocals progressistes i 9 de conservadors sota la presidència de Manuel Marchena.

Una setmana més tard, però, el 19 de novembre, tot salta pels aires quan transcendeix un missatge de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què assegura que malgrat aquesta majoria de vocals progressistes, el partit "controlarà la Sala Segona del TS pel darrere".

Marchena va reaccionar a la filtració anunciant que renunciava. Des d'aleshores ha estat impossible recompondre cap acord entre el PSOE i el PP, necessari per assolir la majoria de tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats i del Senat que estableix l'LOPJ.

Al cap de gairebé tres anys, l'octubre de 2021, socialistes i populars sí que són capaços de consensuar altres nomenaments, com el del Defensor del Poble, però la renovació del CGPJ continua a l'aire. 

Aquell any, d'altra banda, el PSOE i Unides Podem aconsegueixen tirar endavant la reforma legal que impedeix que el CGPJ pugui fer nomenaments quan està caducat.

De Casado a Feijóo: dels atacs al rei a l'amnistia 

La manca d'acord per renovar el CGPJ ha passat per diversos moments polítics. Va començar amb el successor de Rajoy, Pablo Casado, al capdavant del PP, que va exigir que Unides Podem quedés al marge tot i formar part del govern espanyol. Un altre obstacle, quan Pablo Iglesias ja havia plegat, van ser els indults als processats pel referèndum de l'1-O. 

Encara durant la presidència de Casado, el PP va exigir canviar el sistema de renovació abans de dur-la a terme, amb l'argument que "els jutges han d'elegir els jutges". Altres motius per negar-se a consensuar una renovació van ser que Pedro Sánchez "no és de fiar" i que "no és un president normal". 

Alguns dels arguments s'han anat repetint amb variacions i, ja amb Alberto Núñez Feijóo presidint el PP, n'han aparegut de nous, com discrepàncies sobre la renovació del Tribunal Constitucional, la reforma del delicte de sedició o la necessitat de "protegir" el CGPJ. 

Més recentment, l'últim obstacle ha estat la llei d'amnistia, mentre Núñez Feijóo insistia, el 6 de maig, en una entrevista a esRadio, que cal donar el poder als jutges i que és impossible negociar res amb Sánchez, amb un argument que barrejava Arnaldo Otegi, Carles Puigdemont i Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol.

Lesmes: "Deteriorament evident"

L'octubre de 2022, a les portes dels quatre anys de caducitat del CGPJ, Lesmes denuncia el "deteriorament evident del Tribunal Suprem i del CGPJ" i compleix l'amenaça de dimitir que havia fet un mes abans, durant la cerimònia solemne d'obertura de l'any judicial, per mirar de forçar l'entesa entre PSOE i PP.

D'entrada sembla que ho aconsegueix, i s'anuncia un acord per elegir 10 vocals progressistes i 10 de conservadors, i reformar la LOPJ.

El 25 d'octubre, Cuca Gamarra, portaveu del PP, assegura que les negociacions estan "molt avançades". Dos dies més tard, tanmateix, Alberto Núñez Feijóo, president del PP des de l'abril, anuncia per sorpresa el trencament de l'acord.

La Comissió Europea renya Espanya

Al cap de mig any, el 5 de juliol de 2023, la Comissió Europea torna a alertar, en l'Informe sobre l'estat de dret, sobre la manca de renovació del CGPJ a Espanya, i l'insta a "procedir a la renovació del CGPJ amb caràcter prioritari" i, "immediatament després", també, a "iniciar un procés per adaptar el nomenament" a "les normes europees". 

Uns dies més tard, es jubila Rafael Mozo, que havia substituït Lesmes. Fa una carta de comiat en què parla d'"anomalia constitucional".

El 22 de desembre, superats els cinc anys de caducitat, Sánchez i Núñez Feijóo es reuneixen. El president del govern espanyol accepta la mediació de la Comissió Europea que proposa el cap de l'oposició.

La mediació de Reynders, infructuosa

Les successives reunions del ministre Félix Bolaños i el diputat Esteban González Pons amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, els primers mesos de 2024, fins a tres vegades, no desbloquegen la situació. 

Això porta dues associacions de jutges, l'Associació Professional de la Magistratura, conservadora, i Jutges per la Democràcia, progressista, a demanar la renovació "immediata" del CGPJ. 

Una petició que no impedeix arribar als 2.000 dies de CGPJ amb el mandat caducat.