Acord per eliminar els privilegis de funcionaris del Parlament que cobren sense treballar

Ahir deien blanc, avui diuen negre. Quan fa tot just un mes que la mesa del Parlament va aprovar per unanimitat la reforma del règim de les llicències per edat, que permet a treballadors de més de 60 anys seguir cobrant quan ja no treballen a la cambra, els mateixos grups que hi donaven el vistiplau han fet marxa enrere.

Els representants d'Esquerra, Junts, el PSC i la CUP a la mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs, s'han compromès a abordar una nova reforma i deixar sense efecte la del 21 de desembre, que mantenia aquest privilegi amb petits canvis.

Aquest sistema el va destapar el diari Ara aquest dilluns i ara mateix suposa una despesa anual per al Parlament d'1,7 milions d'euros.

S'hi han acollit una vintena de treballadors de la cambra, que, a banda de ser més grans de 60 anys, compleixen altres requisits, com haver treballat almenys 15 anys al Parlament. Fins a la reforma aprovada a finals de l'any passat, els funcionaris tenien dret a acollir-s'hi i cobrar el sou íntegre durant cinc anys, fins a la jubilació, sense haver de treballar.

La mesa va reformar les llicències per edat fa un mes

Segons assegurava aquest dilluns la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va decidir-se a canviar aquest règim quan va arribar al càrrec, fa nou mesos. Després d'una negociació amb els treballadors, a finals d'any s'aprovava una reforma que endureix alguns requisits de cara al 2023, però segueix mantenint la base de les llicències per edat.

En concret, la reforma del 21 de desembre introdueix criteris de progressivitat de reducció de jornada, en funció dels anys treballats. Així, es manté per a un període màxim de cinc anys, tot i que els anys en què es pot cobrar sense trepitjar el Parlament com a molt poden ser tres.

En els altres dos, el funcionari pot cobrar el 90% del sou reduint un terç la jornada el primer any i la meitat de la jornada el segon any de permís.

Per cobrar pràcticament la totalitat del sou caldria haver estat treballador del Parlament durant 29 anys, en comptes dels 25 que permetia el règim aprovat el 2008, sota la presidència d'Ernest Benach.

L'expresident del Parlament justificava aquest dilluns l'aprovació de la mesura dins el context de fa 14 anys, defensant que no tenia res a veure amb l'actual.