El CNI admet haver espiat Aragonès i l'entorn de Puigdemont amb autorització judicial

La directora del CNI, Paz Esteban, ha admès aquest dijous que es van espiar càrrecs i líders independentistes, però només 18 dels 67 noms que apuntava l'informe de Citizen Lab. Entre aquests, segons ha pogut saber TV3, hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'entorn de Carles Puigdemont a Waterloo.

Entre les persones de l'entorn de Puigdemont hi ha Josep Lluís Alay, i alguns altres dels 18 espiats són la fins ara presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie i Carles Riera de la CUP. Esteban també ha mostrat proves que es va fer amb l'autorització del Tribunal Suprem.

Ho ha dit en la compareixença a la comissió de secrets oficials del Congrés, convocada arran del Catalangate. No ha aclarit si els serveis d'intel·ligència van fer servir Pegasus, el mateix programa que es va emprar per intervenir els telèfons del president del govern espanyol, de la ministra de Defensa i del ministre de l'Interior.

Han estat prop de quatre hores de reunió. En acabar, el portaveu d'Esquerra, Gabriel Rufían, ha lamentat que Esteban "ha dit exactament el mateix que s'havia filtrat". Això, segons ha aclarit al "Planta Baixa" de TV3, és que ha reconegut l'espionatge a independentistes, però assegura que es va fer amb una autorització judicial i en cap cas de forma generalitzada.

Els assistents a aquesta comissió tenen prohibit explicar res del que s'ha parlat o sentit a dins de la sala i, més enllà d'això, Rufián només ha afegit que la directora del CNI, de qui demana el cap, ha declarat que "no pot parlar de Pegasus" i s'ha limitat a apuntar dos possibles responsables de l'espionatge: "o un país estranger o organismes de l'estat que espien per sobre de les seves possibilitats legals".

Per la seva banda, a portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha criticat que, amb la comissió, no n'hi ha prou: "Es reforça la idea que cal una investigació a fons començant per una comissió d'investigació".

Després de fer-se públic el què ha dit Paz Esteban al Congrés, fonts del govern espanyol han insistit que no tenien cap informació d'aquest espionatge a Pere Aragonès i a altres personalitats sobiranistes. No han respost al qüestionament que això contradiu el fet que el CNI els informa a ells, i han afegit que consideren que el diàleg amb la Generalitat no s'ha trencat i continua vigent.

Per la seva banda, fonts de Presidència de la Generalitat han qualificat de molt greu el que ha admès Esteban, tot i que no en tenen confirmació oficial, a banda del que han dit els mitjans. Aquestes fonts afirmen que la intenció és continuar exigint totes les explicacions el més aviat possible i que s'assumeixin responsabilitats.

També que si es confirma que hi va haver autorització judicial, això fa aparèixer noves preguntes que s'afegeixen a les que ja hi ha plantejades en aquest cas.

Canvi normatiu per obrir la comissió a ERC i Junts

La presència de tots els grups parlamentaris a la comissió ha estat possible després que es va rebaixar la majoria necessària per formar part de la comissió de secrets oficials i desbloquejar el veto de PP, Ciutadans i Vox a partits independentistes. Es complia així amb el compromís que va adoptar el ministre Fèlix Bolaños després de reunir-se amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat.

Bolaños anunciava el mateix dia un "exercici de control intern" dins el Centre Nacional d'Intel·ligència. El resultat del qual és justament el que Paz Esteban havia d'explicar aquest dijous.

La directora del CNI, que ocupa el càrrec des del febrer del 2020, després d'uns mesos com a interina, ha anat al Congrés l'endemà que la ministra de Defensa, Margarita Robles, va defensar els serveis d'intel·ligència també al Congrés.

Robles va assegurar que se sentia "particularment orgullosa dels 3.000 homes i dones del CNI" i, sobre Esteban en particular, va afirmar que "ha hagut d'aguantar estoicament" imputacions "que no es corresponen amb la realitat". Ara bé, Robles va esquivar referir-se a la seva continuïtat en el càrrec o no.

Això, entre les crítiques de l'oposició i, sobretot, d'Unides Podem. De fet, la ministra Ione Belarra insistia aquest dimecres que cal l'"assumpció de responsabilitats polítiques" de manera "molt urgent".