El govern espanyol no demanarà ara l'execució de la sentència sobre el castellà a l'escola

El model educatiu català no canviarà malgrat que el Tribunal Suprem hagi rebutjat el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que refermava l'obligatorietat de fer el 25% de les classes en castellà.

Així ho assegura, almenys, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, després d'haver parlat amb la ministra d'Educació, Pilar Alegría.

"La ministra d'Educació m'ha traslladat que des del Ministeri d'Educació se centraran en el que diu la LOMLOE", ha assegurat Gonzàlez-Cambray en el programa "Més 324".

I la LOMLOE, coneguda com a llei Celaá, diu que "en els territoris amb dues llengües cooficials el govern que té les competències educatives i ha de garantir que s'assoleixin els coneixements en les dues llengües", ha valorat el conseller.

Fonts del Ministeri d'Educació no han confirmat aquesta conversa entre Alegría i Gonzàlez-Cambray, i han valorat que "no som nosaltres els que hem d'instar res", sinó el TSJC, "al qual tornen les actuacions després del Suprem".

En el mateix sentit s'ha pronunciat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, als passadissos del Congrés dels Diputats.

A les preguntes de la premsa sobre la decisió del Suprem, ha dit que "la respectem" i ha defensat que "el govern no tenim les competències per fer-la complir".

Llop: "Cal executar aquesta sentència"

Des del Ministeri de Justícia, en canvi, Pilar Llop ha dit que la sentència del TSJC "s'ha d'executar perquè és ferma".

En una entrevista a Antena 3 també ha defensat que "correspon impulsar-la al mateix òrgan sentenciador" -és a dir, al TSJC- i que "els procediments d'execució tenen les seves fases".

Així, segons Llop, amb la decisió del Suprem s'obre un termini de dos mesos per reclamar a la Generalitat que compleixi la sentència i, "depenent del que faci, s'aniran fent passos".

Tot i això, l'Associació per una Educació Bilingüe no en té prou i ja ha dit que si l'Estat no reclama l'execució de la sentència ho faran ells. Una altra cosa és que el TSJC accepti que tenen prou legitimitat per demanar-ho.

"Ho han de demanar les parts"

No ho veu igual Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal, que en el programa "Els matins" de TV3 ha explicat que "el Tribunal no pot començar a executar la sentència d'ofici, sinó que ho ha de demanar sempre una de les parts".

I aquesta part és el Ministeri d'Educació, que és qui va fer la denúncia quan governava el Partit Popular.

Ara, però, governa el PSOE. I, a més a més, la LOMCE, coneguda com a llei Wert, ja ha està derogada i substituïda per la LOMLOE, que sobre l'ús de les llengües cooficials remet a la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Per tant, ha afegit Nieva, "si la part no ho demana, perquè considera que ja s'està complint la sentència, com suposo que serà el cas a l'empara de la llei Celaá, no passarà absolutament res".

Per la seva banda, Josep M. Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, assegura que "no podem parlar d'automatismes ni d'un tema simple a resoldre amb una mera decisió".

"El que té més pes a dia d'avui és la legislació vigent. És a dir, intentar executar una sentència en relació amb una llei que ha sigut derogada, seria, si més no, innovador." 

Extralimitacions judicials

Nieva, a banda, considera que sentències com la de Tribunal Suprem del 2013 o la del TSJC de l'any passat són "extralimitacions" de la justícia en l'àmbit de la política, perquè "establir un 25%, malgrat que sigui orientatiu, no és feina d'un tribunal".

Un model d'èxit

Gonzàlez-Cambray defensa que "tenim un model d'escola catalana que ha estat un model d'èxit que ens garanteix cohesió social, equitat i igualtat d'oportunitats" i que davant de sentències com la del TSJC "ens hem de refermar que la nostra llei és la LEC, que diu que s'ha d'acabar l'ensenyament obligatori amb competències i coneixements assolits en llengua catalana i en llengua castellana".

I argumenta que "les proves de competències bàsiques demostren que assolim pràcticament els mateixos resultats en català que en castellà".

El conseller ha volgut mostrar una imatge d'unitat amb els representants d'educació dels grups polítics que estan a favor de la immersió lingüística. Hi eren els portaveus d'En Comú Podem, Junts per Cat, Esquerra Republicana i la CUP.

En canvi, el Partit Socialista de Catalunya no hi ha participat perquè considera que aquesta reunió era de part i no pas de consens. 

Aragonès exigeix "una defensa clara" a l'Estat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat al govern espanyol "que facin una clara defensa" del model lingüístic educatiu i que "facin costat al consens que existeix a Catalunya":

"Exigim al govern de l'Estat que de manera clara expressi el seu suport al model lingüístic que hi ha a Catalunya a les escoles."

Des de Palma, on s'ha reunit amb la presidenta balear, Francina Armengol, Aragonès ha assegurat que "el català a l'escola no es toca" i ha afegit que "no pot ser que ara el govern de l'Estat pugui ser còmplice d'un possible retrocés del català a l'educació".

Per la seva banda, i des de Londres, la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha anunciat que la Generalitat portarà al Consell d'Europa la vulneració del català. Alsina considera que la resolució del Tribunal Suprem sobre el castellà a les escoles catalanes és una línia vermella que el govern no està disposat a creuar.

"Domini ple i equivalent"

El text consolidat de la LOMLOE estableix, en l'apartat 1 de la disposició addicional trenta-vuitena, sobre "Llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixin de protecció legal", que:

"Les administracions educatives han de garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable."

I també, en l'apartat 2, que:

"En finalitzar l'educació bàsica, tots els alumnes i les alumnes hauran d'assolir el domini ple i equivalent en la llengua castellana i, si és el cas, en la llengua cooficial corresponent."

Docents i famílies reben la notícia

Una altra derivada de la decisió del Suprem és que, ara, equips directius i docents es pregunten què hauran de fer. Pel que fa a les famílies, tenen opinions divergents. En general, però, creuen que cal preservar la immersió lingüística.

El català, llengua vehicular

La LEC, en l'article 11, estableix que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu", i que "els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual".