Els alts executius de l'Ibex-35 cobren 123 vegades el sou mitjà dels seus empleats

El sou del primer directiu és de mitjana 123 vegades superior al de l'empleat mitjà en les 35 principals empreses que cotitzen a la borsa espanyola, les que s'agrupen en l'índex selectiu Ibex-35. En l'últim any, hi ha grans companyies d'aquestes que han triplicat i quadruplicat els salaris dels seus màxims responsables.

Un informe d'Oxfam Intermón recull una sèrie d'indicadors que dibuixen la silueta de la desigualtat a les grans empreses que cotitzen a borsa. Des del 2015, els beneficis de les empreses (resultats d'explotació) de l'Ibex-35 han crescut un 65%, mentre que els sous de les plantilles d'aquestes empreses s'han reduït un 0,5%.

El 2018, el sou mitjà a les empreses de l'Ibex-35 es va reduir un 1,2%, alhora que el dels alts directius s'incrementava un 6%. De mitjana, el màxim responsable d'una empresa de l'Ibex-35 cobra 123 vegades més que una treballadora o un treballador mitjà.

L'informe "Qui reparteix es queda sempre la millor part", elaborat per Oxfam Intermón, ha analitzat el comportament de les principals empreses que cotitzen en borsa per proporcionar una panoràmica de l'empremta que deixen sobre la desigualtat.

Sous més baixos per a les dones

Les dones que treballen en aquestes empreses de l'IIbex guanyen de mitjana un 15% menys que els seus companys. El percentatge expressa la diferència que separa el sou mitjà de les dones i dels homes en aquestes empreses.

L'empresa on la bretxa és més gran és el Banc Santander, amb un 31%, seguit de Mapfre (28%) i Viscofán (26%) Per contra, hi ha quatre empreses on hi ha paritat salarial: Acerinox, Iberdrola, Inditex i Melià Hotels.

Segons explica Miguel Alba, economista expert en desigualtat i empreses i autor de l'informe, les empreses de l'Ibex-35 són actors clau en l'evolució de la desigualtat, ja que poden contribuir a un repartiment més just.

La seva responsabilitat és enorme -diu- i la conclusió és que la majoria està fallant en la seva resposta; no té un compromís clar amb la seva responsabilitat fiscal, ni va amb compte a l'hora de fixar salaris descomunals per als seus màxims responsables".

Gairebé la meitat de les persones ocupades en les empreses de l'Ibex-35 són dones (el 46%) però ocupen menys d'un terç dels llocs directius, tot just el 32%.

Impostos i paradisos

Les empreses de l'Ibex han reduït un 6% les seves filials en paradisos fiscals. Tot i així, mantenen 805 filials en aquests territoris, si es comptabilitzen només aquelles que no es justifiquen per una activitat operativa.

Segons l'informe d'Oxfam Intermón, el desviament de beneficis de tot tipus d'empreses cap a paradisos fiscals costa cada any a Espanya 3.250 milions d'euros, l'equivalent al 13% de la recaptació de l'impost sobre societats.

Els paradisos fiscals dins de la UE s'emporten el 80% d'aquesta quantitat. Dins de les empreses de l'Ibex, Banc Santander (207), ACS (102) i Repsol (70) són les empreses amb un major nombre de filials en paradisos fiscals. Aena, Bankia, ENCE, Colonial i Merlin no tenen presència en aquests territoris.

A això cal sumar els crèdits fiscals que l'Estat pot atorgar als que compren empreses en pèrdues, i que permeten deduir imports de la futura factura fiscal. Actualment, superen els 60.000 milions d'euros, més de dues vegades i mitja l'import que recapta l'impost de societats.

Socialitzar les pèrdues

Segons Miguel Alba, "el problema és que aquests crèdits arriben a magnituds exorbitants que comprometen seriosament la futura recaptació d'impostos. A més, és una forma de socialitzar les pèrdues d'una empresa, perquè al final és la ciutadania la que acaba pagant la factura".

Per ordenar aquest panorama de forma més equitativa, Oxfam Intermón planteja a l'executiu una sèrie de recomanacions en matèria salarial i de drets laborals. Les principals són l'increment del salari mínim interprofessional fins als mil euros el 2020, el reforç de les inspeccions i la inclusió de la ràtio entre salaris d'una empresa com un indicador obligatori. També demana la regulació necessària perquè les subcontractacions no es facin servir com a forma de reduir els salaris.

Per a les empreses de l'Ibex-35 Oxfam Intermón planteja que han d'utilitzar la seva capacitat per determinar millores salarials que posin fi al llarg període d'ajust, fer públiques les diferències salarials en el seu si, implantar una ràtio màxima entre el salari més baix i el més alt, i assegurar que es garanteixen condicions equiparables al personal de plantilla quan es subcontracta.