El TJUE limita la capacitat de Bèlgica per rebutjar l'extradició dels exiliats

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, ha fet pública aquest dimarts la resposta a les preguntes prejudicials formulades fa gairebé dos anys pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre el rebuig de Bèlgica a executar l'euroordre contra Lluís Puig.

La resposta avala parcialment els postulats de Llarena, afirmant que el tribunal belga que la va rebutjar no podia fer-ho:

"Una autoritat judicial no disposa de la facultat de denegar l'execució d'una ordre de detenció europea basant-se en un motiu de no execució que no es derivi de la decisió marc de la UE, sinó exclusivament del dret de l'estat membre que l'hagi d'executar."

El TJUE conclou que "es poden emetre diverses euroordres successives contra una persona buscada per tal d'obtenir-ne el lliurament" després que s'hagi negat una primera euroordre.

La Gran Sala del TJUE recorda que "la pedra angular" de les euroordres són "els principis de confiança i de reconeixement mutu" entre els estats membres, però també que el dret fonamental a un procés equitatiu té "importància capital".

"Aquest dret garanteix la protecció del conjunt dels drets que el dret de la UE confereix als ciutadans davant la justícia i a la salvaguarda dels valors comuns dels estats membres."

En tot cas, el TJUE admet que, excepcionalment, el sistema judicial d'un país pugui rebutjar una euroordre "després d'un examen adequat".

Deficiències que afectin "un grup objectivament identificable"

En aquest sentit, la sentència del TJUE afegeix que, si la persona objecte de l'euroordre afirma que no es respectarà el seu dret a un judici just, el tribunal que decideixi ha d'examinar si això és així.

I ho ha de fer primer analitzant si hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial del país que l'ha emès, o si hi ha "deficiències que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a què pertanyi l'interessat".

I després valorant si això comporta "raons serioses i fundades per creure que aquesta persona correrà risc en cas de ser lliurada a aquest estat membre".

El segon tipus de deficiències ja està contemplat en la Decisió Marc que regula les euroordres, però l'Advocat General del TJUE no el va esmentar en el seu dictamen del juliol, i per això els independentistes exiliats consideren que ara el TJUE els dona la raó.

És una resposta sobre el cas de Puig, però que també acabarà afectant Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Aquest és el text íntegre de la sentència: 

La valoració que han fet de la sentència tant Lluís Puig com Carles Puigdemont i l'advocat Gonzalo Boye ha estat molt positiva, assegurant que "canvia l'escenari jurídic".

En una compareixença al migdia a Brussel·les, Puigdemont ha afirmat amb contundència que en la pràctica fa "inviables" les extradicions, que segons ell queden "en via morta".

Boye per la seva banda ha afirmat que de la sentència es desprèn que el Tribunal Suprem no tenia competències per emetre les euroordres, i també que "dona instruments per continuar lluitant".

La resposta de l'advocat del TJUE va ser més favorable a Llarena

El juliol l'advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, va donar una primera resposta a les preguntes de Llarena, dient que per rebutjar una euroordre cal argumentar-ho molt bé.

En primer lloc, va dictaminar que cal demostrar que hi ha "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial de l'estat que l'ha demanada, i que cal fer-ho en base a dades objectives, fiables, precises i actualitzades.

També va dir que Puig té a Espanya "vies de recurs per controlar, fins al nivell del Tribunal Constitucional" que es tenen en compte els seus drets fonamentals.

Les preguntes del jutge Llarena que ara ha respost la Sala Gran del TJUE reclamaven que es concretés en quins casos es pot negar un estat de la UE a executar una euroordre d'un altre estat.

Per tant, les respostes afectaran les euroordres que es facin en el futur a tota la UE, però Llarena va redactar les preguntes en funció del rebuig de Bèlgica a la tercera euroordre contra Lluís Puig.

El canvi d'estratègia de Pablo Llarena

Aquest rebuig va ser ara fa dos anys, el gener del 2021, i el tribunal belga va fonamentar-lo en el fet que a Espanya Puig no tenia garantits els drets fonamentals i que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar-lo.

Com que Espanya no va recórrer a la decisió de la justícia belga, aquesta va esdevenir ferma, i dos mesos després Llarena va canviar d'estratègia i va formular les preguntes directament al TJUE.

Eren nou preguntes encadenades l'una a l'altra en set apartats que reclamaven al tribunal europeu que validés o rebutgés les decisions que, segons ell, havia pres la justícia belga.

Les preguntes de Llarena al TJUE sobre les euroordres

La primera pregunta era sobre si aquesta pot denegar l'euroordre per causes no contemplades en la Decisió Marc de la UE del 2002 que regula com funcionen les euroordres.

Si això és així, la segona pregunta sobre si el país que emet una euroordre ha d'analitzar el dret del país que la rep "per tenir en consideració les eventuals causes de denegació no contemplades en la Decisió Marc".

En tercer lloc, si la justícia del país que rep l'euroordre "pot qüestionar la competència de l'autoritat judicial" que l'ha emès i rebutjar el lliurament per considerar que no és competent.

En quart lloc, si el tribunal belga pot "apreciar que hi ha un risc de violació dels drets fonamentals" en base a un informe presentat per la defensa de la persona que es vol extradir.

I seguit a això, si un informe com aquest és "un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat" per basar-hi la denegació d'una euroordre.

Si la resposta a aquesta pregunta era positiva, la següent era "quins elements exigeix el dret de la UE" perquè un estat membre pugui rebutjar una euroordre.

La setena no era exactament una pregunta, sinó que ve a afirmar que a Espanya Lluís Puig "es pot defensar davant dels òrgans jurisdiccionals" amb els mateixos arguments que ha fet servir a Bèlgica.

La vuitena assegurava que el tribunal belga va rebutjar l'euroordre sense sol·licitar al Suprem "la informació complementària específica" que condiciona la decisió, i preguntava si això es podia fer.

Si la resposta a totes aquestes preguntes era favorable als postulats de Llarena, la novena i última preguntava al TJUE era si podria enviar a Bèlgica una nova euroordre contra Puig.

Puigdemont, Comín i Ponsatí de moment tenen immunitat

La decisió de la Sala Gran del TJUE afecta en principi només Lluís Puig, reclamat per jutjar-lo per malversació, però de moment no Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que com a eurodiputats tenen immunitat.

Però no és una immunitat plena, sinó cautelar i que està pendent que el Tribunal General de la UE resolgui la qüestió, en aquest cas en primera instància, i tard o d'hora es veuran afectats per la decisió d'aquest dimarts del TJUE.