Exiliats, manifestants o policies: qui entra i qui no a la llei d'amnistia
El text preveu aplicar la mesura als responsables del 9N i l'1-O, però també als seus col·laboradors i als implicats en la divulgació del projecte independentista
Els casos que es podrien beneficiar de l'amnistia no es concreten amb noms i cognoms, però els delictes inclosos ens donen les pistes. Segons fonts socialistes, afectarà 309 encausats independentistes i 73 policies.
El primer article del text que s'ha registrat al Congrés aquest dilluns és el que s'encarrega d'aclarir qui se'n podrà beneficiar: queden amnistiats els actes de responsabilitats penal, administrativa o comptable, ocorreguts entre la consulta del 9 de novembre del 2014 i la de l'1 d'octubre del 2017.
Això inclou tant els preparatius com les conseqüències de la consulta i del referèndum, i el perímetre temporal s'amplia: va des de l'1 de gener del 2012 fins avui: totes les accions, personals o col·lectives, que tinguessin com a objectiu divulgar el projecte independentista, així com els actes de desobediència i els que estiguin tipificats com a terrorisme que no tinguin sentència ferma.
El text inclou tant els responsables principals dels fets com aquells qui els haguessin assessorat, representat, col·laborat o protegit, i també s'especifica que s'amnistia els agents policials encausats que van voler impedir la consulta de l'1-O.
La immensa majoria d'encausats pel procés són manifestants, per delictes d'aldarulls i atemptat contra l'autoritat en les diferents protestes. en la majoria dels casos, amb condemnes de presó baixes o encara amb causes pendents de judici.
En aquest sentit, als advocats i entitats que defensen independentistes acusats els preocupa que puguin quedar al marge de l'aplicació de l'amnistia casos de protestes al carrer no directament relacionades amb el procés, com la que hi va haver contra el sindicat policial Jusapol o protestes dels CDR contra la presència de Felip VI.
Els exiliats
La llei deixa sense efecte les ordres de recerca i captura de les persones que es beneficiïn de l'amnistia. També les ordres europees i internacionals, cosa que obre la possibilitat que els amnistiats que són a l'exili puguin tornar.
Seria el cas de Carles Puigdemont, que més de sis anys després veurà com queden sense efecte totes les ordres de detenció contra ell, incloent-hi les que té a Espanya. La mesura de gràcia també inclou els casos de Toni Comín i Lluís Puig, encara a Bèlgica, així com Marta Rovira, que és a Suïssa, i les exiliades que han tornat, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Meritxell Serret.
Els expresos
L'amnistia també elimina les condemnes relacionades amb el procés, com la inhabilitació que encara mantenen Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. A la resta, que ja tenen la condemna extingida, se'ls aplica l'amnistia perquè esborra els antecedents penals.
Tsunami i els CDR de l'operació Judes
A banda dels processos judicials en què hi ha hagut càrrecs públics imputats o acusats, en diversos jutjats també s'han portat altres investigacions relacionades amb el referèndum.
Per exemple, les causes com les de les manifestacions per la sentència del procés, conegudes com a Tsunami Democràtic. Es tracta del tall de la Jonquera i la protesta a l'aeroport del Prat, en què recentment s'ha imputat l'expresident Puigdemont i Marta Rovira.
El Tsunami i els 12 CDR implicats en l'operació Judes per protestes relacionades amb el procés eren dos dels punts més delicats de la negociació per la llei, perquè són dos casos que l'Audiència Nacional investiga per suposat terrorisme.
Segons el text, quedarien fora de l'amnistia si hi hagués sentència ferma i si quedés acreditat que s'ha produït un atemptat contra la vida o la integritat de les persones. Cap d'aquestes dues condicions es donen. Per tant, les causes de Tsunami i CDR quedarien amnistiades, mai no s'arribarien a jutjar.
Tot i això, als afectats els preocupa la interpretació que acabin fent els jutges de cada cas. En el cas de Tsunami, instruïda pel jutge García Castellón, un segon imputat ha demanat aquest dilluns apartar-lo el cas per falta d'imparcialitat.
El lawfare
El terme fa referència a la utilització de la justícia per perseguir rivals polítics, i ha estat una de les grans reivindicacions de Junts i un altre dels punts delicats de la negociació.
Finalment, la paraula no apareix a la llei, però una part del redactat del primer article podria aplicar-se a alguns d'aquests casos, segons com ho acabi interpretant la justícia.
El text deixa clar que també entraran en l'amnistia aquells actes amb vinculació directa o indirecta amb el procés realitzats per persones que, de forma manifesta i constatada, hagin prestat assistència, assessorament o protecció.
Per tant, s'obriria la porta a alguns casos, com el de Josep Lluís Alay o el de l'escorta Lluís Escolà i l'exconseller d'interior Miquel Buch, condemnat a 4 anys i mig de presó.
Les meses del Parlament, Volhov o la Sindicatura
Amb l'amnistia, quedaran absolts definitivament els membres independentistes de la mesa de Carme Forcadell, i els de Roger Torrent, pendents de sentència ferma, i tampoc no hauria de repetir-se el judici als cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1 d'Octubre.
També afecta el cas Volhov de possible finançament del referèndum --conegut com la trama russa del procés-- per delictes de malversació i prevaricació, en què hi ha imputat, entre d'altres, l'exconseller Xavier Vendrell, d'ERC.
La mesura de gràcia també aturarà la causa oberta contra els dirigents d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga pels preparatius de l'1-O, o el cas de la trentena de persones (alts càrrecs de govern, empresaris i directius de mitjans de comunicació públics) encausades al jutjat d'instrucció número 13.
També queden amnistiats la desena d'alcaldes amb causes pendents per l'1 d'Octubre i els 35 encausats que divendres van a judici al Tribunal de Comptes per les despeses del referèndum i de la promoció del procés a l'estranger. Aquest cas inclou els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i membres dels seus governs.
Policies nacionals
Aquesta llei --que els sindicats policials ja han rebutjat-- també preveu amnistiar els policies acusats per càrregues policials o actuacions desproporcionades contra manifestants, però sempre que no se'ls jutgi per tortures.
La llei contempla una excepció rellevant: els cinc agents responsables de ferir a l'ull Roger Español, perquè es considera greu la pèrdua d'un òrgan vital.
