Què inclou i què no la nova llei de l'avortament aprovada al Congrés
El ple del Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la llei, que permet l'avortament sense el permís dels progenitors a partir dels 16 anys, i ara comença la tramitació al Senat
El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei de l'avortament, que garanteix aquesta prestació a hospitals públics, i elimina l'obligatorietat del consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys. Ara, el text continuarà la tramitació parlamentària al Senat.
El projecte de llei impulsat pel Ministeri d'Igualtat ha comptat amb 190 vots a favor, 154 en contra, entre ells PP, Vox i Ciutadans, i 5 abstencions. La ministra Irene Montero ha dit que "és un pas molt important" per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones a Espanya.
La llei es va aprovar al Consell de Ministres a finals d'agost després dels informes de la Fiscalia, el CGPJ i el Consell d'Estat i les aportacions dels altres ministeris.
Aquests són els principals punts que inclou la nova norma:
Avortament sense permís patern a partir dels 16
Les menors podran interrompre l'embaràs de forma voluntària a partir dels 16 anys sense el permís dels progenitors.
Fi als tres dies de reflexió
La llei elimina els tres dies obligatoris de reflexió abans d'un avortament. Amb la llei actual es lliura un sobre amb informació d'ajudes i prestacions en cas que es tiri endavant l'embaràs. Només s'entregarà a qui ho sol·liciti.
Pastilla de l'endemà gratuïta
Una altra de les mesures és que els centres de salut i serveis de salut sexual i reproductiva dispensaran la pastilla de l'endemà de manera gratuïta. Actualment val al voltant de 20 euros a les farmàcies.
Baixa per interrupció voluntària de l'embaràs
A la nova llei s'hi inclou una baixa incapacitant per interrupció voluntària de l'embaràs. A més, preveu un servei d'assistència i acompanyament integral durant el procés.
Pastilles anticonceptives a la Seguretat Social
Les pastilles anticonceptives d'última generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social.
Anticonceptius en centres d'educació
Als centres educatius s'hi repartiran de manera gratuïta mètodes anticonceptius, vinculats amb campanyes sobre educació sexual.
La llei preveu promoure mètodes d'anticoncepció masculina i que no es tracti sempre d'una responsabilitat de la dona.
Educació sexual a les principals etapes
L'educació sexual serà integral en les principals etapes educatives. Els continguts se centraran en el consentiment i les relacions basades en el bon tracte.
Professorat, funcionaris de presons i treballadors públics rebran formació específica en educació sexual.
Baixa per regla incapacitant
En l'apartat de drets relacionats amb la salut menstrual de les dones en totes les etapes de la vida s'hi inclou la baixa específica per a les dones que tinguin regles molt doloroses i incapacitants.
La baixa estarà finançada al 100% per l'Estat.
Productes de salut menstrual gratuïts
Per combatre la pobresa menstrual es repartiran gratuïtament productes com tampons, compreses o copes menstruals.
Aquests productes es distribuiran en espais com instituts, centres penitenciaris, centres cívics o centres de la dona.
Unides Podem tenia l'objectiu de suprimir l'IVA dels productes de salut menstrual i d'higiene femenina, però no ha aconseguit incorporar-ho a la llei. Actualment tenen un IVA del 10%.
Baixa prepart a partir de la setmana 39
Amb l'objectiu de fomentar les bones pràctiques en totes les etapes de l'embaràs, s'incorpora una baixa prepart a partir de la setmana 39 de gestació, que no consumirà cap dia del permís de maternitat.
Es tracta d'una baixa que en molts ja s'està concedint, justificada pel dolor propi d'aquest període.
S'havia negociat que la baixa prepart pogués ser d'un mes, però finalment ha quedat limitada a partir de la setmana 39.
Garantia de l'objecció de consciència
La reforma de la llei de l'avortament garanteix l'objecció de consciència, que es regula de la mateixa manera que a la llei de l'eutanàsia. L'objecció és un dret individual, però també s'ha de garantir que hi hagi personal disponible per a la interrupció voluntària de l'embaràs.
La norma recull que la declaració d'objector serà d'aplicació tant a la sanitat pública com a la privada.
Centres públics d'atenció especialitzada
La norma preveu la creació de centres públics d'atenció especialitzada en salut sexual i reproductiva, a més d'una línia d'atenció telefònica.
La gestació subrogada, violència contra les dones
La llei reconeix com a violència contra les dones la gestació subrogada. De tota manera, no es perseguirà les parelles que hi recorrin en altres països.
També es consideren formes de violència contra les dones pràctiques com l'esterilització forçosa per a dones amb discapacitat o l'embaràs i l'avortament forçosos.
En aquest sentit, estableix mesures per prevenir i donar resposta a algunes manifestacions de la violència contra les dones relacionades amb els drets sexuals i reproductius.
Què no inclou la nova llei
La baixa prepart d'un mes, com s'havia negociat, ha acabat reduïda a tan sols una setmana. D'aquesta manera, només recull la baixa de la setmana 39 de gestació, que en molts casos ja s'estava concedint amb altres justificacions mèdiques com ara el dolor propi d'aquest període.
Finalment, ha caigut l'objectiu de rebaixar o eliminar l'IVA dels articles per a la regla i que estan gravats amb el 10% de l'impost, no com els productes de primera necessitat, que estan al 4%. L'esborrany de la llei establia una disposició addicional per a l'aplicació del tipus del 0% de l'IVA a compreses, tampons, copes menstruals i també bolquers per a nadons i altres articles per a la incontinència. La mesura ha acabat caient un cop s'ha discutit entre els ministeris afectats, malgrat que la ministra d'Igualtat, Irene Montero, diu que compta amb el compromís de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per debatre aquesta reducció de l'IVA de cara als pròxims pressupostos generals de l'Estat.
La nova llei no preveu canvis substancials per garantir l'avortament a la sanitat pública, més enllà de les que ja estaven recollides sobre el paper i que han estat insuficients en zones com ara les comarques de Lleida. La futura llei parla d'obligar tots els centres d'ús públic a oferir avortaments, que l'objecció de consciència es garanteixi com un dret individual, però sempre hi hagi personal disponible per a la interrupció voluntària de l'embaràs.
Tot i això, veus del sector avisen que caldria concretar mesures, que hi hagi la voluntat política i tècnica, i també els recursos. Hi ha hospitals que mai han fet avortaments, i els que en fan són per indicació mèdica, però no perquè la dona ho hagi decidit. El sistema dels avortaments instrumentals està organitzat bàsicament amb clíniques privades a qui es concerta els serveis.
Els grups de defensa dels drets sexuals hi troben a faltar la despenalització total de l'avortament: segueix al Codi Penal, però amb les excepcions recollides en la llei.
Els mateixos col·lectius recorden que l'avortament dels embarassos de més de 22 setmanes haurà de seguir passant per un comitè avaluador, que només el permet si el fetus no pot sobreviure. De comitès n'hi ha en cada comunitat autònoma, i de vegades hi ha disparitat de criteris.
No es garanteix l'accés a l'avortament quan no es té targeta sanitària, mentre que sí que es garanteix l'atenció per tirar endavant l'embaràs.
- ARXIVAT A:
- Avortament Congrés dels Diputats
