Ajuts directes i inversions: què inclou el paquet del govern espanyol contra la sequera

El govern espanyol ha aprovat aquest dijous, en un Consell de Ministres extraordinari --poques hores abans de l'inici de la campanya electoral del 28M--, un paquet de mesures per lluitar contra la sequera que comporten una inversió de 2.000 milions d'euros.

Es tracta d'uns mesures "sense precendents", segons la portaveu del govern espanyol, que inclouen ajudes directes a pagesos i ramaders afectats per la sequera --de 630 milions d'euros--, deduccions fiscals, modernització de regs, i també assumir "obres d'execució prioritària" que són competència d'altres administracions, que els han demanat ajuda per poder-les engegar al més aviat possible. Entre aquestes obres hi ha la dessaladora de Tordera, a la qual el govern espanyol destinarà 220 milions d'euros.

La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha advertit que òbviament" aquesta obra "no estarà operativa aquest estiu", però que forma part de les mesures estructurals necessàries per fer front a episodis de sequera com l'actual que seran, ha dit, "cada cop més freqüents i més intensos, i davant els quals hem de preparar tota la capacitat tècnica que té el país."

"Fer front a episodis com l'actual requereix anticipar mesures estructurals i també d'altres a curt temrini, d'auxili immediat. Ara toca executar."

A la darrera reunió de la Mesa de la Sequera, a l'abril, es va constatar que la situació de sequera és "greu i generalitzada", tot i que amb graus diferents d'afectació entre cultius i territoris.

Mesures "d'auxili" i també a llarg termini

La ministra ha assegurat que cal "actualitzar els plans de sequera" vigents amb mesures estructurals i també d'altres a curt termini:

"No n'hi ha prou amb ofertar més aigua: cal gestionar la demanda, impulsar l'eficiència en el seu ús, treballar en la qualitat de l'aigua per abastiment urbà i també facilitar l'acompanyament als sectors que més depenen de la disponibilitat de l'aigua."

Per això, el pla aprovat aquest dijous inclou "més reutilització d'aigua", per adaptar-se a les normes europees --i passar del 10% d'aprofitament d'aigües urbanes actual a un 20% l'any 2027-- i inversions "immediates" en les conques més afectades --com la de la Catalunya central--, amb "obres exprés i àgils" com la construcció de pous i connexions "per garantir l'abastiment d'aigua a l'estiu".

També inclou mesures per "acompanyar els regants" que vagin més enllà d'exhimir-los del cànon i tarifes d'ús d'aigua el 2023 --que també s'ha aprovat, amb reduccions segons l'afectació de cada explotació-- i que comporten assumir obres urgents per a les quals algunes administracions autonòmiques, com Catalunya, han demanat ajuda. Les actuacions prioritàries en les conques més castigades per la sequera, com la que gestiona la CHE, preveu una inversió de 700 milions d'euros.

Entre aquestes inversions hi ha la construcció de dessaladores a Tordera, Màlaga i Almeria; la substitució de bombeig d'aigua subterrània a Doñana, o la inversió en parcs fotovoltaics al pla del Segura, el Júcar i el Tajo, per reduir el cost energètic de portar l'aigua de les dessaladores que hi ha fins als consumidors finals.

També s'ha aprovat establir un preu de venda màxima de l'aigua dessalada, que sigui assequible per als regants.

Ajudes directes a pagesos i ramaders

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha estat l'encarregat d'enumerar el decàleg de mesures adoptades per ajudar el sector primari i que tenen un doble objectiu: alleugerir les càrregues a pagesos i ramaders per la sequera i la guerra d'Ucraïna, i evitar l'alça de preus que ha comportat l'augment de costos, tant per l'increment del preu de l'energia com el de l'alimentació dels animals o els fertilitzants.

Les 10 mesures adoptades suposen una inversió de 784,2 milions d'euros, una quantitat que, segons Luis Planas, ha d'evitar que moltes produccions hagin de plegar:

"És una xifra tremendament significativa per assegurar la continuïtat productiva del sector primari, de pagesos i ramaders, en la producció alimentària, un element fonamental per abastir el conjunt de la ciutadania però també per a l'evolució dels preus dels aliments."

Aquest decàleg inclou:

Ajudes directes al sector primari, com un complement de fins al 70% --el màxim que permet la UE-- al finançament de pòlisses d'assegurança per sequera, amb efectes immediats: afecta, entre d'altres, cultius de secà, herbaris, oliveres, ametllers, avellaners i cereals com el blat. També una inversió de 355 milions d'euros per al sector ramader de carn i llet, perquè pugui fer front a l'augment de costos en pinso, palla i alimentació dels animals, i ajudes directes de 5 milions d'euros a l'apicultura, que han vist caure la producció de mel per l'augment de la calor.

També preveu un fons de 276,7 milions d'euros per a ajudes a la pagesia, que no s'ha concretat a qui aniran. Els destinataris s'identificaran "en diàleg amb comunitats autònomes i organitzacions agràries".

També s'han aprovat ajudes a la fiscalitat i de liquiditat, com la devolució de l'IBI als professionals de 200.000 explotacions amb ocupació única en el sector; l'ampliació de línies de crèdit ICO, MAPA, SAECA; més diners per a avals de crèdits, i l'ajornament de quotes per la sequera.

Entre les mesures suplementàries anunciades hi ha ampliar un mes, fins al 30 de juny, la declaració PAC del 2023 o una moratòria o ajornament en la presentació del Quadern Digital, una de les mesures burocràtiques més criticades per pagesos i ramaders.

S'afegeixen a les mesures aprovades fins ara

Les mesures que s'han aprovat en el Consell de Ministres extraordinari d'aquest dijous no són les primeres ajudes per la situació de sequera que aprova el govern espanyol.

Des de l'any passat, l'executiu ha tirat endavant mesures de suport al sector agrari. El març del 2022 va aprovar un decret amb ajudes al sector agrari en matèria fiscal, laboral, social i financera, amb un impacte aproximat de 450 milions d'euros.

Entre les mesures aprovades hi ha una reducció del 20% de l'IRPF en el sistema de mòduls, l'accés a línies de crèdit avantatjoses o un ajornament del pagament de les quotes de la Seguretat Social, entre d'altres.

A l'abril el govern espanyol també va demanar a la Comissió Europea flexibilitat en l'aplicació de la normativa de la Política Agrària Comuna (PAC) per atendre la sequera i la reducció de quotes hidràuliques.

També a l'abril, l'executiu va aprovar una rebaixa mínima del 25% en l'IRPF per a 800.000 agricultors i ramaders.

Regular les feines a l'aire lliure

D'altra banda, el Ministeri de Treball, en mans d'Unides Podem, també ha portat al Consell de Ministres canvis legislatius per reduir o modificar la jornada laboral dels treballadors a l'aire lliure durant onades de calor.