Manifestacions multitudinàries contra l'extrema dreta a Alemanya

Més de 200.000 persones han sortit al carrer aquest diumenge en manifestacions a Berlín, Múnic o Colònia per protestar contra l'extrema dreta i com a demostració d'unitat contra el partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD). S'afegeixen als 300.000 ciutadans que ja van protestar dissabte a altres ciutats.

Els participants, concentrats amb el lema "Defensar la democràcia: junts contra la dreta", portaven pancartes on es podien llegir "No hi ha lloc per a nazis" o "Drets humans en comptes d'humans de dretes".

Les manifestacions compten amb el suport de tots els partits de l'arc parlamentari democràtic, així com de sindicats, esglésies i diverses organitzacions de la societat civil.

Aquest cap de setmana s'han convocat més de noranta actes a diferents ciutats alemanyes dins d'una onada de mobilitzacions que ja van començar el cap de setmana passat i que han anat en augment.

Les protestes han arribat després que transcendís la participació de membres d'Alternativa per Alemanya en una reunió organitzada per extremistes i neonazis en què es van debatre plans per expulsar del país milions de residents i ciutadans d'origen estranger.

Després de la notícia sobre els suposats plans per expulsar del país de forma massiva els no alemanys, el partit ultra s'ha defensat adduint que el seu programa inclou deportar els migrants en situació irregular, però no aquells que estan "integrats" o que tenen la ciutadania alemanya.

La ultradreta puja a les enquestes

En un missatge als ciutadans, el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha donat suport avui a les mobilitzacions: "Defensen la nostra república i la nostra constitució dels nostres enemics" i "defensen la humanitat", ha argumentat.

"El futur de la nostra democràcia no depèn del volum (amb què cridin) els seus enemics, sinó de la força dels que defensen la democràcia. Demostrem que junts som més forts", ha reblat el president alemany.

Des de fa mesos, l'AfD va pujant a les enquestes fins a situar-se com a segona força en intenció de vot, amb aproximadament un 22% del total, darrere dels democristians i davant dels socialdemòcrates del canceller federal, Olaf Scholz.

Quan es voti al setembre als estats de Turíngia, Brandenburg i Saxònia, tots ells a l'est del país, és possible que els ultradretans vencin en tots tres amb aproximadament un terç de les paperetes.