Mor Pau Riba, el cantautor més còsmic, hippie i transgressor
Entre el seu llegat deixa "Dioptria", considerat el millor disc de rock català del segle XX
Pau Riba ha mort aquest diumenge als 73 anys. Riba, que s'havia recuperat d'un càncer de pàncrees, va haver de tornar a ser ingressat a principis d'any.
Provocador, iconoclasta, "enfant terrible"... Només uns quants dels molts qualificatius que descriuen l'actitud vital de Pau Riba. Més que un músic, tota una institució de la contracultura catalana que, paradoxalment, va néixer a Palma (1948), en una família burgesa.
Els seus avis van ser el fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva, la poetessa Clementina Arderiu i el poeta Carles Riba. Però "a cal ferrer, ganivet de fusta", i ell va preferir trencar convencions i abraçar la utopia hippie, a la qual es va mantenir fidel fins als últims dies.
El seu esperit rebel i alternatiu també va marcar la seva carrera artística des dels seus inicis, quan va conèixer el seu admirat Salvador Dalí. A finals dels 60, en el marc de la Nova Cançó, els Setze Jutges el van rebutjar i Riba va acabar fundant Grup de Folk, juntament amb companys i amics de l'ànima com Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia.
"Dioptria", referent del rock català
I en aquest context, publica dos discos -"Dioptria I" (1969) i "Dioptria II" (1970)- que van revolucionar el panorama musical català. Tant pel que fa a la sonoritat, marcada per les guitarres elèctriques i la psiquedèlia, com pel que fa a les lletres, tot un al·legat contra la família com a pilar bàsic de la societat.
Discos que inclouen clàssics del cançoner del cantautor còsmic com "L'home estàtic" o "Noia de porcellana" i que va presentar en un concert llegendari al Price de Barcelona. Al primer LP canta acompanyat del grup OM, format per Toti Soler i Jordi Sabatés.
El 2019, Riba també va celebrar els 50 anys de la publicació del primer disc, considerat per la revista "Enderrock" com el millor àlbum de rock català del segle XX. Ho va fer al BarnaSants, envoltat d'artistes com Kiko Veneno, Albert Pla i Enric Casasses, entre altres.
"Dioptria" està considerat el millor disc de la història del rock i la cançó en català, segons la llista que va publicar el número 100 de la revista "Enderrock".
Època hippie
Després de publicar "Dioptria", el 1971 es va traslladar a Formentera, on va abraçar la cultura hippie. Va viure en una cova, va experimentar amb drogues com l'LSD i va enregistrar, a l'aire lliure, el disc "Jo, la donya i el gripau". En aquesta època va tenir els seus primers dos fills: Caïm i Pau, tots dos vinculats a la música, que van acabar fundant el grup Pastora amb Dolo Beltrán.
Mentre seguia facturant discos com "Disc dur", o "De Riba a Riba", la seva inquietud personal i artística el va portar a reinventar-se a les dècades dels 80 i 90. Va ser dissenyador, actor, presentador d'un programa a TV3 i també columnista de diaris.
Ja al segle XXI va seguir sorprenent publicant llibres com "Història de l'univers" (ed. Males Herbes), un assaig en què desenvolupava la seva visió còsmica, per diferenciar-se de manera còmplice amb la concepció "galàctica" de Sisa.
Anunci de la malaltia
A principis de desembre de 2021 va anunciar, a través de les xarxes socials, que tenia càncer de pàncrees. Tot i començar el tractament de quimioteràpia va mantenir la seva agenda professional. Va gravar un disc de poemes i cançons amb l'Orquestra Fireluche, amb la qual el 2019 ja va publicar "Ataràxia" i va fer alguns concerts.
Un dels últims concerts va ser el 23 de desembre, al Centre Artesà Tradicionàrius, amb els De Mortimers, o també a Tiana, al Maresme, on va passar els seus últims dies.
