A La Marató parlem d'un concepte que cada cop pren més força. Es tracta del part respectat. La Saioa Baleztena és periodista i treballa en projectes vinculats a la maternitat i la criança. És mare de dues criatures i l'experiència en el part de les dues va ser totalment diferent. Ens acompanya també la doctora Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau.
A les 37 setmanes d'embaràs, el cor del Nil, el nadó que esperava l'Anaïs Arqué, va deixar de bategar. "És el pitjor que li pot passar a una mare, perquè tu esperes portar la vida i estàs donant pas a la mort". La teràpia grupal la va ajudar a superar aquesta pèrdua.
El diagnòstic d'un càncer de pròstata va sacsejar la vida del Lluís Hernáez. Viure la malaltia va ser dur, però després encara va haver d'enfrontar-se a una disfunció erèctil greu. El seu metge, el doctor Josep Torremadé, responsable de la Unitat d'Andrologia de l'Hospital Clínic, li va recomanar posar-se una pròtesi de penis. Això li ha permès tenir una vida sexual més completa i estar més bé psicològicament.
L'Anna Puig va tenir una preeclàmpsia greu en la setmana 29 d'embaràs. La Blau va néixer per cesària i tot semblava normal, però aviat li van detectar una malaltia de les vies biliars que pot desencadenar en un trasplantament de fetge. Ens acompanya també la doctora Carmina Comas, cap del Servei d'Obstetrícia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, que parla de les afectacions més greus de l'embaràs i el postpart.
A la Clàudia Cuello li van haver de fer moltes proves abans de dir-li que tenia una fallada ovàrica precoç i encara avui no en sap les causes. Amb un diagnòstic així, a la Clàudia li van venir de cop moltes preguntes sobre el seu futur i, més en concret, sobre la seva maternitat. Per saber una mica millor què suposa entrar en la menopausa hem convidat l'Olga Pérez, llevadora i coordinadora de les llevadores de les Terres de l'Ebre.
La Regina havia de parir el Bruc, el seu segon fill, a finals d'agost, però a mitjans de juny, quan estava de 29 setmanes, es va trobar malament i va començar a tenir contraccions. A l'hospital li van dir que tenia infecció d'orina i la van enviar cap a casa, però al cap de dos dies es va posar de part
A les 41 setmanes d'embaràs, la Vera, la filla que esperava la Carlota Esteve, va néixer morta. "El xoc i la por no ens van deixar conèixer la nostra filla ni acomiadar-nos-en". L'acompanya la Cristina Barana, llevadora responsable de dol perinatal al Servei d'atenció a la salut sexual i reproductiva de Lleida
Tristesa, por, apatia, obsessió i culpa són algunes de les manifestacions típiques de la depressió postpart. 1 de cada 5 mares patirà un trastorn de salut mental durant l'embaràs i el postpart, i el 75% no tindrà ni un diagnòstic ni un tractament adequat. En parlem amb la Mar Garcia, mare de bessons, que va tenir depressió postpart, i la doctora Alba Roca, cap de la Unitat de Salut Mental Perinatal de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Les regles de la Paula sempre han estat molt irregulars, doloroses i abundants. No va saber fins temps després que tenia la síndrome de l'ovari poliquístic, que li ha provocat problemes físics i emocionals. Ara fa un any que pren un tractament que li està anant molt bé. Parlem d'aquesta malaltia amb la Paula i la Lourdes Ibáñez, coordinadora de recerca en endocrinologia de l'Hospital Sant Joan de Déu
La Sònia Guerrero va perdre la seva primera filla, l'Elna, durant la setmana 20 d'embaràs. Després d'un temps de dol, la Sònia es va tornar a quedar embarassada. Per evitar una altra pèrdua, els van proposar una tècnica nova: el cerclatge abdominal robòtic. Només han nascut 11 nens per aquesta tècnica. La Sònia ha vingut acompanyada de la seva doctora, la Maria Goya, responsable de la Unitat de Prevenció de Prematuritat de l'Hospital Vall d'Hebron
La menstruació pot ser dolorosa, però si a sobre qui la pateix és una esportista d'elit, pot condicionar el rendiment en una competició. Un clar exemple és la medallista olímpica Maria Vasco, que explica com havia de competir i fins i tot entrenar amb un dolor insuportable. "He competit i he acabat vomitant, amb diarrea. Fins i tot m'han trobat sense coneixement en un bany." A més, em vaig sentir poc compresa pel meu equip. Recordo un tècnic que em deia: 'Ja estem amb la regla altre cop!' Per sort, ara tot ha canviat molt i ara tot està molt controlat."
La Noelia no entén per què parlar d'infertilitat continua sent "tabú i fins i tot mal vist.". Quan ella i el seu marit van decidir tenir una criatura, el temps anava passant, però l'embaràs no arribava. "No imaginàvem que acabàvem de començar un camí complicat i ple de frustracions". "El sentiment de culpa és molt gran, i l'acompanyament no sempre és el millor. La dona que en edat fèrtil, com en el meu cas, no pot tenir fills de forma natural continua sense estar ben vista, i això encara ho complica més tot." Finalment, la seva història va tenir un final feliç. Van aconseguir ser pares.