Un comissari destinat a l'ambaixada espanyola a Nova Delhi, a l'Índia, ha estat denunciat per assetjament laboral i sexual contra una subalterna. La qüestió és que la víctima va poder enregistrar aquests abusos i el diari El País n'ha publicat els àudios.
La reportera Júlia Peguera i l'operador de càmera Marc M. Sarrado han anat fins al barri de la Font d'en Fargues per parlar amb Fèlix González, portaveu de la plataforma Salvem La Selva, i amb el vicepresident de l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'escola Pit-Roig, que han explicat al "Tot es mou" l'oposició dels veïns a un projecte urbanístic en l'espai conegut com La Selva. La Selva és una zona semiforestal del barri que durant anys ha estat un refugi verd gestionat per col·lectius veïnals. L'espai és de 13.000 metres quadrats, però és de propietat privada i ara hi ha un projecte aprovat per l'ajuntament perquè s'hi construeixi una residència privada i concertada de luxe per a gent gran. L'ajuntament ha demanat que els jardins de la residència estiguin oberts al públic, però les activitats que actualment es fan a La Selva no podran continuar.
L'any 1951 la població de Barcelona estava empobrida. Hi havia una gran inflació i molta gent havia de tenir més d'una feina per arribar a final de mes. El tramvia era el mitjà de transport més utilitzat a Barcelona i els treballadors el feien servir molt per anar d'un lloc a un altre. La companyia dels tramvies era privada, tant a Madrid com a Barcelona, i a principis del 1951 va aconseguir que se li autoritzés apujar el preu del bitllet de 40 a 70 cèntims. A Madrid van aconseguir que s'anul·lés l'augment del preu, però a Barcelona, a partir de l'1 de febrer el tramvia era més car. Josep Palau i l'historiador Xavier Carmaniu han explicat que la primera vaga de tramvies va ser dels usuaris. La gent va deixar d'anar amb tramvia. Carmaniu ha explicat que les dades que se saben es tenen gràcies als arxius de consolats i ambaixades estrangeres. L'historiador ha ensenyat facsímils de les octavetes que es van fer servir per cridar a la vaga els viatgers del tramvia. El triomf dels usuaris va arribar quan els espectadors d'un partit al camp de les Corts del Barça no va pujar als tramvies en sortir-ne. Llavors es va anul·lar la pujada de preu. Però a la protesta ciutadana la va seguir la protesta dels treballadors i treballadores, especialment del sector del tèxtil. La vaga del 12 i 13 de març de 1951 es va reprimir de manera violenta per part de les forces de la dictadura. Els tramvies van continuar sent molt importants en la protesta; aquesta vegada es van tombar per aturar l'activitat econòmica. Xavier Carmaniu ha recordat que no queden gaires documents de l'època, especialment documents gràfics, perquè el franquisme es va ocupar de fer-los desaparèixer, però s'han trobat algunes imatges en arxius de la premsa clandestina.
La fisioterapeuta Sandra Torrell i Dionís Guzmán, CEO de l'empresa Robopedics, han fet una demostració a plató de la utilització d'una exocama, l'Awake. Els exoesquelets s'utilitzen en l'àmbit hospitalari i professional de la recuperació, i l'exocama està indicada per fer-la servir en l'àmbit privat. Dionís Guzmán ha explicat que l'exocama està pensada perquè la col·loqui el pacient juntament amb un cuidador de manera molt senzilla i que el funcionament es controla des d'una aplicació en un telèfon mòbil. Sandra Torrell ha dit que les persones que ja han participat en els assajos de prova de l'Awake estan molt contentes perquè la independència de mobilitat que guanyen repercuteix molt en la seva salut mental i física. El CEO de Robopedics ha comentat que el dispositiu no es pot comercialitzar encara perquè s'ha d'aconseguir un certificat europeu, però que a finals del 2026 o principis del 2027 ja es podrà posar en el mercat. Dionís Guzmán ha fet una crida a les persones que han tingut un ictus i que vulguin participar en les proves de l'Awake: poden sol·licitar-ho a la web de l'empresa www.robopedics.com.
L'escriptor Màrius Serra ha explicat com va ser l'escriptura de la seva novel·la "El mal entès" (no "el malentès") durant una entrevista al "Tot es mou". L'escriptor ha comentat que sabia quin seria el final de la narració, però que no hi va arribar com ell havia pensat. Serra ha dit que "els punts de l'atzar ens marquen" i això es pot trobar en "El mal entès". El novel·lista ha afirmat que tot allò que passa en la trama de la seva obra ho ha viscut ell o ho han experimentat persones properes a ell. Preguntat per Helena Garcia Melero sobre l'estat de la llengua, Màrius Serra ha dit que no s'ha de "tenir una posició agra; l'agror genera crispació" i ha afirmat que "el conflicte és que el català sigui substituït pel castellà en àmbits socials on s'utilitza el català", especialment entre el jovent.
Artur Alemany era un jove cantautor a qui se li obria un futur prometedor, però que va morir amb només 21 anys, el 1976, a l'Hospital Militar de Barcelona. El seu germà, Oriol Alemany, recorda que l'Artur es va posar malalt fent el servei militar i cinc dies després ja era mort. Evidentment, va ser un cop molt dur per a la família, que va intentar saber què havia passat, però mai els van donar unes explicacions convincents. El periodista Eduard Boet va conèixer l'Artur Alemany a Ràdio Joventut. El cantautor havia guanyat el Premi Promoció de Noves Veus 1974 de la Cova del Drac juntament amb la seva germana Isabel. Era un premi molt important en aquella època. La incorporació a la mili i uns diagnòstics erronis van acabar amb la vida de l'Artur Alemany el 3 de febrer del 1976. 50 anys després, al festival Barnasants, es recordarà Artur Alemany, i el cantant Joan Isaac interpretarà una de les seves cançons. Al plató, Joan Isaac ha recordat alguns moments de com va viure la mili i, per acabar, ha interpretat el tema "Vine", del seu últim disc "Azimut".
L'actriu Marta Angelat interpreta la Romina, la protagonista d'"Una festa a Roma", de Marc Artigau i Queralt. L'obra, que es representa al Teatre Lliure de Gràcia, comença amb el diagnòstic de la protagonista: té Alzheimer. A partir d'aquí, en el viatge al final de la vida de la Romina, destaquen el paper del fill cuidador, el Guillem, interpretat per Oriol Vila, i la coneixença de l'home de qui s'enamora la protagonista a la residència, el Juli, interpretat per Lluís Marco. "Una festa a Roma", dirigida per Clara Segura, es representarà al Lliure fins al 22 de març.
Juan Gómez-Jurado és un dels escriptors de més èxit de la literatura en castellà. Ha venut milions d'exemplars de les set entregues de l'univers de "Reina roja", que s'han traduït a més de 40 llengües. "Mentira" és la seva nova novel·la de misteri, intriga i crims. Un viatge de gairebé 700 pàgines en què ja no hi ha Antonia Scott, la protagonista de "Reina roja". La protagonista de "Mentira" és una dona que es fa dir Eva Ramos i que té per feina mentir. Durant l'entrevista al "Tot es mou", Gómez-Jurado ha explicat la gènesi de la novel·la i la seva reunió amb alguns lectors per saber la seva reacció abans de la presentació oficial de "Mentira".
