Una fotografia d'Emilio Morenatti i un tuit han permès conèixer la realitat de l'Anna Gilabert, una dona amb una lesió medul·lar a qui el seu marit ha de pujar fins a casa seva, en un sisè pis. L'Anna ha explicat que abans que l'ascensor s'aturés definitivament van estar tres mesos amb avaries diàries que els tècnics "arreglaven" fent un reset. Gilabert es queixa que no es demanessin les peces que calia per arreglar l'ascensor mentre encara no s'havia aturat del tot. L'empresa que feia el manteniment, Kone, sabia que aquest model d'ascensor està obsolet i costa de trobar les peces adients. La comunitat de veïns va rescindir el contracte amb Kone i esperen que la nova empresa, Eninter, repari l'ascensor amb les peces que han d'arribar aviat. A més a més de la desesperació per la inoperància de la companyia de manteniment, Anna Gilabert ha explicat com de complicat ha sigut viure sense ascensor: el seu marit l'ha hagut de pujar i baixar a collibè des del sisè pis; si sortia de casa no hi podia tornar fins al final del dia, i fins i tot va haver de trucar al 112. L'Anna també ha comentat que té una veïna de 100 anys que fa quatre mesos que no surt de casa.
Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua, ha explicat el cas d'una persona que va demanar ajuda a la Plataforma perquè no es respectaven els seus drets com a pacient. Carandell ha dit que la pacient, que havia tingut una crisi suïcida, es va quedar sense el tractament psiquiàtric que li havien prescrit perquè demanava que l'atenguessin en català en les sessions individuals. En el moment de la crisi, van tractar la pacient a l'Hospital Vall d'Hebron. Un cop va rebre l'alta hospitalària, havia de seguir el tractament en un centre concertat, on va estar d'acord a participar en activitats col·lectives en castellà, però va demanar poder fer el tractament individual en la seva llengua, el català. La pacient va haver d'insistir molt que li calia rebre la teràpia en la seva llengua i, després que l'hi neguessin dues vegades, va enregistrar una conversa (que hem sentit a plató) amb la psiquiatra. Finalment, va fer un tractament semblant al prescrit inicialment en un altre centre en català. Rut Carandell ha explicat que el tracte discriminatori i les pressions que ha patit la pacient li han afectat la salut. Tot i que han multat el centre amb 3.000 euros per una infracció greu de la llei general de sanitat, la pacient no ha rebut cap mena de reparació.
La psicòloga Sílvia Catalán ens explica que trobar-se amb les amigues i els amics és un moment de felicitat. La psicòloga ha dit que "les xarxes serveixen per fer un seguiment de base, però no substitueixen veure's en persona. És important trobar el moment per quedar amb les amistats". Les recerques recomanen trobar-se amb les amistats, almenys, dos cops al mes. A més a més, els espectadors i espectadores ens han enviat fotos de trobades amb les seves amistats.
El reporter Marc Guadilla i l'operador d'imatge Òscar Sanz han anat fins a Vilanova del Camí (Anoia) per comprovar que els productes alimentaris que es fan amb impressora 3D tenen el gust que els hi correspon. Montse Jorba i Irina Elena Chiriac, expertes en biorecursos i tecnologies alimentàries de l'empresa Leitat, han explicat que la matèria primera dels productes que s'imprimeixen són restes dels mateixos aliments, que així es poden aprofitar; per exemple, un filet de salmó es fa amb restes de salmó. A més a més, al laboratori s'investiga com fer servir matèries inusuals en l'alimentació, com la proteïna dels insectes que s'incorpora en salsitxes. D'altra banda, amb aquesta tecnologia es poden elaborar aliments per millorar algunes malalties, ja sigui pels ingredients que s'utilitzen o per tenir una textura més fàcil d'empassar.
Pilar Duque és la mare del Martí, un nen que ara té 11 anys i pateix una malaltia ultraminoritària neuromuscular causada per un dèficit de la proteïna GLDN. Des que va néixer, el Martí i la seva família han passat molts dies a l'Hospital Sant Joan de Déu. El nen té retard cognitiu, epilèpsia i autisme però és tot alegria. Els assistents socials de l'hospital van explicar als pares que hi havia ajudes que podia demanar per a una persona amb les limitacions del seu fill. Després que l'examinessin, pel que fa a la discapacitat, al Martí li van diagnosticar un 77%: entre altres limitacions, té mobilitat reduïda i necessita ajuda d'una tercera persona. La dependència no és el mateix que la invalidesa. Té barems específics segons les edats dels infants. El Martí va obtenir el grau 3, però en una revisió li van abaixar al 2. Això suposa una pèrdua d'ajudes. Els pares van denunciar-ho al jutjat i van guanyar. Diu la sentència que no només cal mirar què pot fer la persona, sinó també si en les circumstàncies habituals pot fer-ho. La mare del Martí ha comentat que el nen té el grau 3 perquè en el conjunt no hi ha canvis, no ha millorat. Duque ha dit que li han comunicat que la rebaixa del grau es revisarà d'ofici.
El reporter Jordi Eroles i l'operador d'imatge Xabier Jauregui han anat fins a Monistrol de Calders (Moianès), on hi ha el projecte de fer un cementiri. Els promotors d'aquesta obra són un grup inversor xinès i l'empresa de serveis funeraris Áltima. El projecte té el vistiplau de l'Ajuntament, però l'alcalde ha dit que, un cop l'aprovi la Generalitat, s'obrirà un període d'al·legacions per a la gent de Monistrol i la comarca del Moianès. D'altra banda, associacions ecologistes afirmen que un macrocementiri de 80.000 places (tan gran com el de Montjuïc a Barcelona) posa en perill la conservació d'algunes espècies protegides i també la conservació del patrimoni, en aquest cas la masia La Pallisa, que té elements gòtics, i pot posar en perill l'abastiment d'aigua a la població de Monistrol de Calders. Durant la connexió, s'ha explicat que una gran part del cementiri estaria reservada per a l'enterrament de persones xineses provinents de diversos països.
El reporter Xescu Tapias i l'operador d'imatge Marc Boix han anat fins al Paral·lel per parlar amb el crític de cinema Pere Vall i amb Paco Pàmies, amic de Fernando Esteso i empresari del Paral·lel. Tots dos han compartit algunes dades de la vida d'Esteso i han glossat la seva figura. Pàmies ha explicat que Fernando Esteso va pujar a un escenari amb un parell d'anyets amb els seus pares i que, quan en tenia sis, va ser la parella artística d'una nena que es deia Lita Claver. Els dos artistes tenien una relació familiar, però mai van tornar a treballar junts fins a l'últim espectacle que va fer la Lita per acomiadar-se dels escenaris; llavors Esteso va compartir les últimes representacions amb ella. D'altra banda, Pere Vall ha recordat que Fernando Esteso era un gran còmic, però també un actor dramàtic. El director Agustí Villaronga va comptar amb Esteso com a actor dramàtic a les produccions "Incerta glòria" (2017) i "Loli Tormenta" (2023).
La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya ha portat a la Fiscalia el que considera un greu cas de desprotecció del patrimoni. Denuncien la inacció de la conselleria de Cultura i de l'Ajuntament d'Alcarràs davant l'estat de ruïna de la casa familiar de Francesc Macià a Alcarràs, al Segrià. Ferran Dalmau és el portaveu de la plataforma i ha explicat que no s'ha fet cap restauració malgrat la declaració de bé patrimonial. El portaveu de Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya ha recordat que els diferents partits que han governat la Generalitat gairebé no han pres cap mesura per restaurar la Casa Vallmanya. Dalmau ha dit que la casa és un bé històric que podria atreure turistes a la zona per ser una casa on va viure el president Macià. Un turisme, ha afegit, que seria de qualitat, cultural.
