​L'arsenal militar d'Israel i els coets de Hamas: fins on arriba la disparitat?

Es compleixen quatre setmanes de guerra a Gaza després d'aquell dissabte, 7 d'octubre, en el que la milícia palestina de Hamas va sorprendre Israel amb un atac sense precedents en què va matar almenys 1.400 israelians, la majoria civils, i prenent més de 200 ostatges.

Aquell dia Hamas va disparar més de 2.500 coets mentre els seus combatents utilitzaven parapents, motos i excavadores per trencar el setge de Gaza i entrar en territori israelià.

La resposta israeliana també va ser sense precedents. Només els primers sis dies de l'ofensiva a Gaza, Israel va llançar 6.000 bombes. En l'última actualització de víctimes a la Franja, ja són més de 7.500 els palestins morts pels atacs i la majoria també són civils.

Com sempre que esclata el conflicte entre Israel i la Franja de Gaza, les xifres en el nombre de víctimes és molt desigual, com també ho és la seva capacitat militar. 

Israel és un país amb capacitat per exportar armament i tecnologia militar que compta, a més, amb 3.800 milions de dòlars anuals d'ajuda militar del govern dels Estats Units.

Amb un pressupost molt menor, les brigades al-Qassam de Hamas tenen el suport econòmic d'Iran i han fet créixer un petit exèrcit a base d'excavar túnels per burlar el bloqueig i així poder importar armes i materials per a fabricar els seus propis coets. 

Soldats versus militants

Per aquesta guerra, Israel ha fet una crida a 360.000 reservistes i té un exèrcit format per 169.000 efectius, dels quals 126.000 són soldats.

Tots els joves israelians han passat per l'exèrcit. El servei militar a Israel és llarg i obligatori, els homes hi han de passar més de dos anys i mig i les dones dos anys. A més, evitar el servei militar és molt complicat i només se n'escapen els palestins que viuen a Israel i els religiosos ortodoxos.

La investigadora sobre seguretat al Mediterrani a la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Blanca Camps-Febrer ho diu així: "Hi ha molta implicació per part de la societat en aquest exèrcit. A tall d'exemple, és més fàcil l'accés a la universitat si has fet el servei militar". 

Les xifres conegudes dels milicians de les brigades al-Qassam de Hamàs són molt diferents. Hamas tindria ara entre 15.000 i 20.000 combatents, segons estima el britànic Institut Internacional d'Estudis Estratègics. Altres fonts apunten que hi hauria 40.000 milicians i Israel diu que el nombre actual és de 30.000.

En tot cas, el nombre de milicians s'ha multiplicat, als anys 90 es calculava que n'hi havia uns 10.000.

En cas que el conflicte s'escampés definitivament al front del Líban, caldria sumar-hi els 100.000 combatents de Hezbol·lá, la milícia xiïta finançada per Iran i que ja ha llançat diversos coets al nord d'Israel. 

L'exèrcit punter d'Israel

Israel té un dels millors exèrcits de l'Orient Mitjà i el més punter en tecnologia. La força aèria inclou els avions de combat americans F-35 i defenses aèries com l'Iron Dome que se n'ha parlat moltíssim durant les últimes setmanes perquè ha aturat la majoria de coets que les milícies palestines llancen des de Gaza.

Té milers de tancs i vehicles blindats, a més d'una gran flota de drons. Encara que no ho hagi declarat mai oficialment, organitzacions que treballen pel control de l'armament nuclear com l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm, més conegut com a SIPRI, o Arms Control Association, apunten que Israel tindria armament nuclear. En concret, 90 caps nuclears.

Per a comparar, Corea del Nord tindria 30 caps i Estats Units i Rússia en tenen més de 5.000 cadascun.

Però més enllà de la seva gran capacitat, en destaca la seva tecnologia. Camps-Febrer, subratlla que "és un exèrcit potser més petit que el d'altres països que hi ha al voltant, com els països del Golf, però molt més avançat" i afegeix:

"En el cas d'Israel, és un exèrcit tecnològicament molt avançat. Hi ha molta investigació militar i sobre seguretat lligada a les universitats del país"

A més d'aquest exèrcit punter, també compta amb el suport de l'exèrcit més gran del món, el dels Estats Units, que ja ha posat al seu servei dos portaavions. El Gerarld R. Ford que ja es troba al mediterrani i el Dwight D. Einsenhower que es troba de camí a la regió.

Els coets casolans de Hamas

Hamas no té els milers de milions de dòlars en ajuda i armament avançat de l'exèrcit israelià. Tot i això, al llarg dels anys de bloqueig hauria après a fabricar les seves pròpies armes i a millorar, així, la seva capacitat militar.

Un alt funcionari de Hamas, Ali Baraka, va declarar a l'agència Reuters que la dificultat per importar armes arran del bloqueig a la Franja de Gaza imposat per Israel durant els últims 16 anys havien desenvolupat les habilitats per a fabricar les seves pròpies armes. "La necessitat és la mare de la invenció", va concloure.

El mateix Baraka va posar un exemple sobre la capacitat creixent de Hamas: l'any 2008 els coets de Hamas tenien un abast de 30 quilòmetres, però l'any 2021 l'abast ja era de 230 quilòmetres.

El nombre de víctimes israelianes durant les successives guerres també demostra que aquesta milícia islamista ha augmentat les seves capacitats. L'any 2008, amb l'ofensiva israeliana a Gaza anomenada Plom Fos, van morir 9 israelians, mentre que el 2014 en van morir 66 i en el darrer atac, 1.400.

L'any 2021 la intel·ligència israeliana va estimar que Hamas i la Jihad Islàmica tenien uns 30.000 coets al seu arsenal; a més de rifles d'assalt, metralladores pesants i granades propulsades per coets, entre d'altres. Però no sempre ha comptat amb aquestes armes i són prou coneguts els atacs suïcides de Hamas durant els anys 90 i principis dels 2000 que van causar centenars de víctimes.

Una font propera a Hamas citada també per Reuters que vol guardar l'anonimat va qualificar les brigades com un "miniexèrcit". Compten amb una acadèmia militar i entrenen diferents especialitzacions, inclosa la ciberseguretat.

Un "miniexèrcit" que s'ha format a l'Iran i amb Hezbol·là al Líban, segons la mateixa font.

23.400 milions l'any

Quan es tracta de fer classificacions de la despesa militar el món, Israel sempre apareix als primers llocs. L'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm s'encarrega de fer cada any un anuari sobre la despesa militar al món, i quan es compta la despesa militar per capita Israel ocupa el segon lloc, darrere de Qatar i per davant dels Estats Units.

Quan es compta el total de despesa militar anual, Israel ocupa el quinzè lloc amb 23.400 milions de dòlars anuals, just per sobre d'Espanya i per sota del Canadà, amb armament important principalment dels Estats Units i Alemanya, però també d'Espanya.

A banda del pressupost nacional per a defensa, Israel també compta amb una aportació anual del govern dels Estats Units, que per ara té aquest compromís fins al 2028. Rep dels nord-americans 3.300 milions de dòlars en ajuda militar i 500 milions de dòlars més per a la defensa antimíssils.

Però més enllà de la importació d'armes i el pressupost per a l'exèrcit, Israel és el desè país exportador d'armament al món. El 2022 va aconseguir una xifra rècord d'exportacions: segons el Ministeri de Defensa d'Israel van arribar a vendre fins a 12.500 milions de dòlars, majoritàriament a l'Índia i a l'Azerbaidjan. 

"Israel exporta sobretot seguretat i tecnologia provada en combat a Gaza i Cisjordània, que també ven a Espanya i a Europa", afegeix Camps-Febrer, que apunta els futurs problemes d'Israel per mantenir aquestes exportacions després dels errors comesos en l'atac del 7 d'octubre:

"No sé què passarà després de l'atac del 7 d'octubre, és una fallida de la seguretat d'Israel i s'haurà de veure com els afectarà a nivell d'exportació d'armes i d'explotació del seu model de seguretat màxima."

L'ajuda de l'Iran

Hamas rep ajuda econòmica de l'Iran malgrat que no es coneix la quantitat exacta. El líder de Hamas, Ismail Haniyeh, va dir en una entrevista l'any passat que havien rebut de Teheran 70 milions de dòlars en ajuda militar.  

Segons un informe del Departament d'Estat dels Estats Units del 2020, l'Iran proporciona uns 100 milions de dòlars anuals a grups palestins, com ara els islamistes Hamas i la Jihad Islàmica o el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, més minoritari.

I una font de seguretat israeliana, citada també per Reuters, va dir que el 2022 aquesta quantitat havia augmentat considerablement: havia passat de 100 milions de dòlars a uns 350 milions.

Túnels per a la importació

Amb el setge a Gaza, Hamas no hauria pogut aconseguir armes sense la construcció dels túnels. Segons fonts de la intel·ligència occidental citades per agències de comunicació, els primers coets, a principis dels 2000, es van enviar des del Sudan, transportats a través d'Egipte i introduïts de contraban a Gaza a través d'un laberint de túnels. Un sistema que s'hauria mantingut i perfeccionat al llarg dels anys.

És sabut que l'exèrcit d'Israel té un espai d'entrenament al sud del país conegut amb el nom de "mini-Gaza" Un espai d'uns 250 metres quadrats amb carrerons estrets i edificis pensats per simular entorns urbans semblants als de Gaza, Cisjordània o al sud del Líban.

L'exèrcit israelià ha declarat que un dels seus temors per a una ofensiva terrestre són els quilòmetres de túnels que hi hauria sota Gaza i que servirien per amagar armes i combatents. Un entorn, els túnels, que podria dificultar el funcionament de la tecnologia de l'exèrcit hebreu.