1 de cada 3 països encara castiga l'homosexualitat: la lluita pels drets LGTBI

Encara és possible que et matin per tenir relacions sexuals amb una persona del mateix sexe. Al món, en 11 països hi ha perill de morir per mantenir relacions homosexuals i en 69 estats es criminalitzen. En definitiva, formar part de la comunitat LGTBI es castiga en 1 de cada 3 països del món (el 35%).

L'últim país que va sortir d'aquesta llista negra va ser Botswana, on des d'aquest mes de juny l'homosexualitat ha deixat de ser delicte. Segons el mapa que periòdicament pinta l'ILGA, l'Associació Internacional de LGTBI, hi ha 123 països (124 si hi afegim Botswana) que no castiguen les relacions entre persones del mateix sexe.

Aquest exhaustiu anàlisi que fa l'organització més important de defensa dels drets de les persones LGTBI conté també dades que demostren que s'ha progressat. Creix el número de països amb lleis que prohibeixen la discriminació per raons d'orientació sexual.

A més, des de l'edició de 2017, 4 països més reconeixen el matrimoni entre persones del mateix sexe. Són Austràlia, Àustria, Alemanya i Malta i ja són 26 els Estats Membres de l'ONU que el reconeixen. A aquests se'ls ha de sumar Taiwan, que el passat mes de maig va ser el primer país de l'Àsia a aprovar el matrimoni homosexual.

50 anys de lluita pels drets de les persones LGTBI

El nombre de països on no es penalitzen i es protegeixen les relacions sexuals entre persones del mateix sexe no ha parat de créixer des de les revoltes de Stonewall, de les quals aquest dissabte es commemoren els 50 anys.

El 29 de juny de 1969, una batuda de la policia de Nova York en un bar gai va originar una escalada de violència entre la comunitat homosexual i la policia. Els aldarulls, coneguts amb el nom de Stonewall pel nom del local, es consideren un punt d'inflexió en la lluita pels drets de les persones LGTBI. Per primera vegada, els homosexuals s'oposaven massivament a ser arrestats.

"Acte contra natura", "indecència", "coit desviat", "actes immorals" o "sodomia"

Malgrat els avenços, si ens fixem en el mapa del món de la legislació de l'orientació sexual, encara hi ha 67 països que penalitzen les relacions homosexuals. En dos més es criminalitza l'homosexualitat "de facto": hi ha lleis que, malgrat no condemnar-la explícitament, serveixen de base legal per condemnar les persones LGTBI.

L'ILGA, en la seva anàlisi, denuncia que els països on es criminalitza l'homosexualitat obvien el dret internacional sobre drets humans. Aquest estableix:

"Tota persona té dret a estar lliure de criminalització i qualsevol forma de sanció derivada directa o indirectament de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals, reals o percebudes." Principi de Yogyakarta núm. 33.

"Els Estats derogaran totes les disposicions penals i d'altres índoles jurídiques que prohibeixin, o de fet siguin utilitzades per prohibir, l'activitat sexual que tinguin de manera consensuada persones del mateix sexe que siguin majors d'edat." Principi de Yogyakarta 2 (b) i 6 (b).

Per perseguir les persones LGTBI, els estats utilitzen una terminologia ambigua com "acte contra natura", "indecència", "coit desviat", "actes immorals" o "sodomia" per referir-se als actes que consideren il·legals.

Els càstigs de l'homofòbia: multes, flagel·lació, presó i pena de mort

L'informe recull també quines són les condemnes per mantenir relacions homosexuals. L'Aràbia Saudita, l'Iran, el Iemen, el Sudan, Somàlia i Nigèria imposen la pena de mort i en uns altres 5 països és tècnicament possible que es castigui l'homosexualitat amb la pena capital.

En molts casos, es diferencia si el delicte és entre dos homes o entre dues dones. Al Sudan, per exemple, les penes són només per relacions gais entre homes i, a part de la pena de mort i la presó, es contemplen càstigs com les fuetades.

31 estats imposen penes de fins a 8 anys de presó i, a 26 països, els càstigs van de 10 anys de presó a cadena perpètua.

Les lleis avancen, però hi ha més odi cap als col·lectius LGTBI

Durant aquests 50 anys s'ha avançat en la despenalització de les relacions entre persones del mateix sexe en molts països i, també, en la disminució de la població mundial que encara viu sotmesa a lleis que les criminalitzen.

Victòria històrica del col·lectiu LGTBI a Botswana

El 1969, eren 3.500 milions les persones no criminalitzades i, el 2018, n'hi havia al voltant de 7.500 milions. L'altra cara de la moneda és la població mundial que viu en països on està penada l'homosexualitat, que en 50 anys ha passat del 74% al 27% dels ciutadans del planeta.

Les dos caigudes més pronunciades s'atribueixen a la despenalització a la Xina, el 1997, i a l'Índia, el mateix 2018. Els últims dos anys, Angola i Trinitat i Tobago també han derogat les seves lleis homofòbiques, però el continent africà és on la situació és més dramàtica.

Aquests avenços legislatius van acompanyats en molts casos d'un augment dels atacs d'odi des de diferents governs o sectors conservadors cap a col·lectius LGTBI. Les barreres legals que restringeixen la llibertat d'expressió i associació de la comunitat homosexual s'han incrementat.

32 estats membres de l'ONU han introduït lleis i regulacions que afecten els mitjans de comunicació i les pàgines web. Amb aquestes normes es restringeix la llibertat d'expressió relacionada amb l'orientació sexual i la identitat de gènere.

També preocupa que en 41 països es posen impediments per a la creació i funcionament d'associacions que treballen per defensar els drets de les persones LGTBI.