1 de cada 4 metges s'ha plantejat deixar la professió per l'impacte de la Covid

La pandèmia de Covid-19 està tenint un enorme impacte en la salut física i emocional de la població general. En el cas dels professionals de la salut, l'estrès diari a primera línia assistencial, la manca de mitjans, la presa diària de decisions difícils o la por al contagi propi i de familiars els converteix en un col·lectiu especialment vulnerable.

Unes xifres publicades aquest dijous evidencien l'impacte de la pandèmia en la salut dels metges: el 24% dels professionals s'han plantejat en algun moment abandonar la professió durant la crisi sanitària.

Són les dades preliminars de l'estudi "Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris" que estan fent la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i professores de l'IESE i l'UB.

L'informe constata que la pandèmia no només ha empitjorat considerablement la salut física i mental dels professionals sanitaris, sinó que també aporta dades tan reveladores com que el 42% del col·lectiu se sent més cansat i menys preparat per fer front a una "segona onada" de la Covid.

De fet, ja abans de la pandèmia, diversos estudis havien mostrat que els professionals de la salut tenen, en general, una percepció de la pròpia salut mental pitjor que la població general.

Una de les xifres que més demostren l'esgotament dels professionals és que fins a un 24% s'han plantejat deixar la feina en algun moment durant els últims mesos. En concret, el 22% s'ho han plantejat, mentre que el 2% arriben fins a l'extrem i asseguren que deixarien la feina.

Esgotament físic i emocional, cefalees, mal d'estómac o mal d'esquena són alguns dels indicadors que s'han fet servir per calibrar l'afectació del col·lectiu. Han contestat a l'enquesta 1.648 metges i metgesses de Catalunya entre el juliol i l'agost.

En cas d'una segona onada d'igual intensitat que la primera, el 42% de senten menys preparats física i emocionalment i el 31% igual de preparat que aleshores. En canvi, el 27% asseguren sortir-ne més preparats, una mostra del compromís amb els pacients i la professió que també queda palès en les dades.

Com era previsible, els pitjors valors s'observen durant el març i l'abril, mentre que a l'estiu, tot i que hi ha una millora, no es recupera el nivell anterior a la pandèmia.

Els professionals de l'atenció primària són els que més s'han plantejat abandonar la professió, fins a un 31,7%, molt per sobre del 21,3% dels companys de l'àmbit hospitalari.

La proporció també és més gran pel que fa a la fortalesa per fer front al que queda de pandèmia: el 48,4% estan menys preparats que al principi, per sobre del 44,5% dels professionals d'hospital i el 34,8% de la resta d'àmbits sanitaris.

Segons el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, l'esgotament és més psicoemocional que no físic i que, en el cas de la primària, l'atenció no presencial dels pacients desgasta els professionals.

"Estan molt esgotats, molt al límit. Els companys d'atenció primària estan fent una feina extraordinària, però és veritat que això els enganxa en una situació de la qual no s'han recuperat. Només que es canviessin les centraletes telefòniques evitaríem que siguin els mateixos professionals que hagin de comunicar amb els pacients les gestions relacionades amb la Covid."

Són precisament els professionals de l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) que estan convocats a la vaga els dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre per "salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial". Metges de família, pediatres, ginecòlegs, radiòlegs i odontòlegs protesten per una situació de "col·lapse".

Les UCI i les urgències també han estat dels més perjudicats. El 68% dels professionals afirmen que en el moment més àlgid de la pandèmia se sentien cansats sempre o molt sovint. Un percentatge que abans de la pandèmia era del 27,7% i que després de juliol encara es mantenia en el 47,4%.

TV3 ha parlat amb alguns d'aquests professionals, com l'Ethel Sequeira Aymar, metge de família del CAP Casanova, que assegura que en els seus 20 anys de trajectòria mai li havia passat de no voler tornar a treballar després de les vacances. "No volia tornar", confessa.

O la directora d'Urgències de Sant Pau, Mireia Puig Campmany, que corrobora el fet de no descansar, patir mals d'esquena, de cap o d'ossos.

"Els professionals al final diuen "jo plegaré", perquè no mereix ningú estar passant això."

El següent vídeo recull testimonis de metges que han estat a primera línia:
 

Reformar el sistema de salut és primordial, segons els autors de l'estudi, per garantir la protecció de la salut dels professionals i reduir al màxim factors de risc.

Les principals recomanacions són anar cap a la suficiència de recursos humans i econòmics, més autonomia per als professionals i per als equips o formació per a la gestió de l'estrès i de la presa de decisions complexes.

En definitiva, recorden que "cuidar aquells que ens cuiden" és clau per garantir una bona assistència als ciutadans.