Càrregues de la Policia Nacional a l'escola Ramon Llull, l'1 d'octubre de 2017
Càrregues de la Policia Nacional a l'escola Ramon Llull, l'1 d'octubre de 2017

1-O: L'Ajuntament de Barcelona, expulsat de la causa per les càrregues policials

L'Audiència de Barcelona exclou el consistori com a acusació popular del cas obert per l'actuació de la Policia Nacional el dia del referèndum

Actualitzat

L'Audiència de Barcelona ha expulsat l'Ajuntament de Barcelona com a acusació popular de la causa per les càrregues policials de l'1 d'octubre. Finalment, el tribunal ha acceptat la petició de l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, a la qual es va adherir la Fiscalia.

Segons que argumenten, el consistori "no és ni l'ofès ni el perjudicat" en la causa i la carta municipal no habilita l'Ajuntament per personar-se com a acusació popular.

El mes de maig, el jutge va rebutjar expulsar l'acusació popular de l'Ajuntament de la causa, tal com havien demanat la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Tant Fiscalia com Advocacia van recórrer la decisió del jutge i, ara, els han donat la raó.

A Barcelona s'han rebut més de 300 denúncies de lesionats per les càrregues policials de la jornada del referèndum convocat per la Generalitat. En total, hi ha una cinquantena d'agents de la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap. A la capital catalana, va haver-hi càrregues policials en escoles com la Mediterrània, Pau Claris, Àgora i Ramon Llull.

Aquesta decisió arriba el mateix dia que quatre inspectors han assenyalat el cap dels antiavalots de la Policia Nacional, amb el nom policial de "Marte", com la persona que va donar l'ordre d'actuar als col·legis.

 

Interactiu relacionat: Memòria audiovisual de l'1-O

 

L'expulsió del consistori és conseqüència d'un acord de l'Audiència de Barcelona que posa límit a la personació de les administracions públiques com a acusació popular, tret que una llei les "habiliti" de manera expressa.

En un ple no jurisdiccional del 22 de novembre passat convocat per unificar criteris, l'Audiència va resoldre que, perquè una "persona jurídica pública" pugui exercir l'acusació popular, ha de comptar amb "una habilitació expressa amb rang de llei que delimiti objectivament i subjectiva l'exercici de l'acció penal".

 

El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, durant unes declaracions aquest dijous (ACN / Miquel Codolar)

 

L'Ajuntament: "És una molt mala notícia per als ferits"

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra Solé, ha dit que la decisió "és una molt mala notícia per als més de 300 veïns ferits l'1 d'octubre", pels quals creu que, "d'alguna manera, s'havia iniciat un procés de reparació dels seus danys".

"La ciutadania no entén com pot ser que un partit feixista com Vox estigui al Tribunal Suprem, a la causa judicial contra els presos polítics, exercint l'acusació popular, i en canvi un Ajuntament de Barcelona que treballa amb la defensa dels drets humans, i amb l'únic interès de reparar els 300 veïns i veïnes ferits, se l'expulsi de la causa."

En una compareixença a l'Ajuntament, Serra ha apuntat que, sense l'acusació popular del consistori, "la causa estaria tancada" perquè la Fiscalia "en comptes de defensar la legalitat ha intentat obstruir-ho, bloquejar-ho i forçar-ne l'arxiu":

"Si la causa segueix oberta, si s'ha iniciat un procés de veritat, si s'ha iniciat un procés de veritat, si s'ha aconseguit imputar 50 agents, i que vuit màxims comandaments estiguin donant explicacions, en bona part és per la bona feina feta pels advocats que representen l'Ajuntament de Barcelona."

En una sèrie de tuits, Serra acusa la justícia de voler "la impunitat dels màxims responsables policials i polítics d'aquell operatiu":

 

 

D'altra banda, el centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha lamentat l'expulsió del consistori, que ha qualificat de "decisió injusta i intolerable".

 

 

Barcelona és la ciutat catalana on va haver-hi més actuacions policials l'1-O:

 

 

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés català
Anar al contingut