10 a casa, el repte del confinament d'una família nombrosa amb 8 fills

Una situació difícil de portar aquests dies és el confinament, que es complica encara més quan parlem de famílies nombroses. La família Abreu-Suriel en són un exemple però, no de tres o quatre fills, sinó de vuit fills d'entre 2 i 19 anys. Viuen en un pis al barri de la Sagrada Família de Barcelona, on superen aquesta situació amb enginy i organització, però no deixa de ser una veritable peripècia.

El pares d'aquesta colla són el Joel i la Leiry. Ella volia tenir fins a 10 fills. Ara quan, la més petita en té dos, segur que us esteu preguntant com passen tants dies tancats a casa amb tanta canalla. El pare explica que cal paciencia i organització.

"Realment s'ha de tenir una mica paciència, però com que un té amor pels fills, i tot això, doncs , dientre del que cap, ho possem bé. Som un equip! per això ens compaginem tots."

La mare és la que posa les normes a aquest "equip" i tot per escrit, amb uns horaris i feines molt ben marcades per a tothom, per què reconeix que cal posar orde al caos.

"Doncs, ha estat una mica caòtic. (...)Tenim un horari del dia, l'horari semanal, el menú dels menjars, l'horari de dintre casa, perquè també ells han d'ajudar quan no estan fent deures... tot! Tot a punt!"

Quan no fan deures, hi ha temps per fer jocs de taula, berenar, ajudr a fer el menjar... però es pot estudiar i fer deures en un un espai tan concorregut? 

El Joel, el germà gran que, amb 19 anys estudia dret a la UB, explica com s'ho fa per estudiar amb germans petits que corren i jugen i fan soroll pel passadís tot el dia.

"És un gran repte, però s'aconsegueix. Al matí, estic jo sol a l'habitació. I quan de dia no puc, perquè no hi ha concentració, espero que tothom s'adormi i jo estudio. O sigui, que em pots veure a les 3 de la matinada estudiant o llegint. Ja m'he acostumat a aquest ritme."

Però no sempre el Joel s'escapa dels seus germans.

"A vegades quan estic estudiant, vénen els meus germans, perquè volen jugar, o volen que els deixi l'i-pad, per jugar...coses així...i els el deixo, eh? Però he d'estudiar, també, saps?" 

Però si el Joel aconsegueix que el deixin més tranquil, no tant a les germanes més grans. La Jolemmy que té 17 anys i la Joleiry, que en té 14, van a l'Institut i són concients que no estan precisament de vacances.

Jolemmy: "Els petits es pensen que estem en vacances, però nosaltres que sabem què és el que passa, no és molt divertit. "A mi, personalment, m'agradaria més estar a l'institut, la veritat"
Joleiry:"Jo, la veritat, és que ho porto bé"

I és que elles també tenen deures i diuen que els en posen més ara que abans.

Jolemmy i Joleiry: "Sí, del que expliquen a casa, sí! Cada hora hi ha deures de les diferents assignatures. Per exemple, al correu t'arriben deu deures d'un professor, així, a la setmana i t'agobies una miqueta."

Mentre elles fan els deures, la seva germana Júlia d'11 anys penja vídeos al Tik-Tok.

Però malgrat tot, s'adapten a la situació. El pare, optimista, té un consell per aquells que només tenen 1 o 2 fills. 

"Ánimo, que todavía le queda!"

Sembla que ells han trobat la fórmula.Estaria bé saber, quan acabi el confinament, si són els mateixos o encara han tingut temps per ampliar la família.