10 anys de la confessió de Pujol sobre la deixa: de l'ostracisme a voler rehabilitar el seu llegat

Aquella confessió va desencadenar una allau que es va emportar el seu llegat i el va escombrar a ell de la vida pública. Passat el temps, Pujol va començar un retorn, primer tímidament i cada cop de manera més oberta.

Ara, amb 94 anys, no és estrany veure'l en actes públics, en un intent de rehabilitar, tant com sigui possible, la seva figura i la seva obra. Tot això mentre espera un judici que no acaba d'arribar mai, tot i que només li falta fixar data.

"Pujol confessa", "Pujol admet", "Pujol demana perdó". Són alguns dels titulars de la premsa l'endemà que l'expresident entonés el mea culpa i intentés desviar l'atenció de les informacions que feia temps vinculaven alguns dels seus fills, especialment el primogènit, amb casos de corrupció.

Lluny de calmar les aigües, la carta de Pujol, va desencadenar una tempesta que amenaçava d'ensorrar el llegat del pujolisme i feia trontollar el govern convergent d'Artur Mas. La confessió va ser un divendres, i l'endemà Pujol es va fer fonedís.
 

Terrabastall polític

El cap de setmana no va donar treva a les reaccions polítiques i de tota mena després de saber-se que la família Pujol havia tingut milions d'euros amagats a Andorra.

L'oposició demanava al govern que actués. Des d'Esquerra Republicana, Anna Simó exigia "que es retirin totes les prerrogatives d'expresident" (oficina, personal i assignació econòmica, entre altres).

El socialista Miquel Iceta considerava que el cas era prou greu perquè fos "obligada una explicació exhaustiva que hauria de produir-se en seu parlamentària".

Els companys de partit tampoc se'n sabien avenir. El conseller d'Economia d'aleshores, Andreu Mas-Colell, deia que estava "força atònit". I Josep Rull, acabat d'estrenar com a secretari general de Convergència (en substitució justament d'Oriol Pujol per la seva implicació en el cas de les ITV) afirmava que "és trist acabar una etapa així".

A Artur Mas, delfí de Pujol, i president de la Generalitat, li va tocar sacrificar políticament el seu mentor. En una solemne compareixença a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, Mas certificava la defunció política de Pujol.

El dimarts 29 anunciava que havia acordat amb Pujol que "renunciarà a l'oficina d'expresident i a la retribució que té com a expresident". Mas confessava que sentia "pena, compassió i un dolor molt gran".
 

Reaparició a Queralbs

Mentrestant, Pujol havia marxat de Barcelona i s'havia refugiat a casa del seu fill gran a la Cerdanya. Allà no se'l va veure, però la premsa l'esperava a la casa familiar d'estiueig a Queralbs, al Ripollès.

Hi va arribar quinze dies més tard, i el 7 d'agost va fer declaracions als periodistes que l'esperaven a la porta de casa.

Pujol va dir als periodistes que estava bé i que no tenia res a afegir al que ja havia dit en el comunicat. Va insistir en el fet que estava "a disposició si em volen cridar des d'una instància jurídica o tributària".

L'endemà van arribar a Queralbs dues tècniques d'Hisenda i van entregar a Jordi Pujol una citació.

Acte final del pujolisme al Parlament

Passat l'estiu, Pujol va tornar a Barcelona i es va haver d'enfrontar a les conseqüències de la seva confessió. Aquella carta, de només 50 línies, havia certificat la fi del pujolisme. Però queda va un últim acte abans d'abaixar definitivament el teló. L'escenari no va ser un altre que el Parlament.

Pujol va comparèixer a la comissió d'afers institucionals enmig d'una expectació enorme. Va afirmar que no és un polític corrupte i va explicar la història dels diners amb to tranquil. Però quan els diputats el van collar va amenaçar d'aixecar les catifes, tot i que mai no ho va fer.
 

"Cauran tots els nius"

És llavors quan un Pujol, irat, va clamar. "Si es va segant la branca d'un arbre, al final cau tota la branca, tots els nius que hi ha. No, és que només caurà aquell d'allà... No, no!!! Cauran tots!!!". Tot i renyar els diputats, Pujol va admetre a la comissió que la família tenia a Andorra prop de 5 milions d'euros.

Uns mesos més tard Pujol va tornar a comparèixer al Parlament, aquest cop en la comissió d'investigació creada arran de l'escàndol. Va ser quan va pronunciar el gairebé mític "Diuen, diuen, diuen..." per treure credibilitat a moltes informacions sobre ell.

A més de l'expresident, per la comissió hi va haver de passar tota la família. Alguns es van esplaiar donant detalls. Com el fill gran, que va fer una detallada descripció de la seva col·lecció de cotxes. "...un Porsche Targa, preciós, de color taronja, molt bonic, un altre Ferrari, 328, un Diablo...".

Quant a la mare, Marta Ferrusola, li van preguntar per l'elevat nivell de vida dels seus fills. Ella va respondre que "van amb una mà al davant i l'altre al darrere".

Si Jordi Pujol júnior no va estalviar detalls, la germana petita, Mireia, es va limitar a dir que s'acollia al dret a no declarar i que no respondria cap pregunta.
 

Reprovació del Parlament

Un any després de la publicació de la carta, el Parlament va reprovar l'expresident i va començar un període en què Pujol va desaparèixer de l'escena i va quedar reclòs en un metafòric pou de la vergonya.

Durant molt temps, a Pujol només se'l va veure, molt de tant en tant, quan havia d'anar a declarar davant dels jutges a Barcelona o a Madrid. El confinament per la pandèmia encara va fer més evident aquell ostracisme.

El lent retorn

Quatre anys després de la confessió, el cercle convergent més pròxim a Pujol li va organitzar un homenatge i també va publicar un llibre que reivindicava el seu llegat. Però eren actes només per als seguidors més fidels.

No és fins a finals del 2021 que Pujol va aparèixer per sorpresa en un acte públic sobre finançament on hi ha el conseller d'economia, Jaume Giró, i diversos exconsellers. Barrejat entre el públic, Pujol va acabar intervenint.

Ho fa per puntualitzar els ponents. "Això que Catalunya no va demanar el concert s'ha de matisar, perquè sí que el vam demanar".

Un Pujol força envellit va treure el geni de sempre en afirmar que "de tots els que som aquí, el que això ho ha viscut més directament soc jo". Al final Pujol va saludar i conversar breument amb els polítics, de tots els partits, que eren a la sala.
 

Actes de tota mena

Amb més de 90 anys, Pujol comença a partir d'aquell moment a assistir a tota mena d'actes. Al funeral de Núria Feliu o als homenatges a diverses personalitats, com al científic Joan Oró, que va ser diputat de CiU, o a l'expresident d'Òmnium Jordi Porta.

No és el protagonista únic de cap acte, no fa conferències, ni cap universitat el fa doctor honoris causa, però sí que el criden quan es convoca a tots els expresidents.

Encara no fa un any va a Prada de Conflent a un homenatge a Pau Casals, al costat de Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont, Artur Mas i José Montilla.

Entrevistes a la ràdio

Pujol ha sortit, potser no del tot, del pou. Sense estridències, es deixa veure i fins i tot concedeix entrevistes radiofòniques.

Fa dos anys a SER Catalunya li admet a Josep Cuní que "no tot ha anat prou bé". I afegeix:"per la major part de la meva família sí que posaria la mà al foc".

Dos mesos més tard, a Catalunya Ràdio, Roger Escapa li demana què li preocupa i Pujol respon que "tot i que he fet coses bé i algunes molt bé, n'hi ha d'altres de les que no estic satisfet". Pujol afegeix que no vol parlar del seu llegat i que això ja ho farà algú altre quan es mori. "Però encara no m'he mort", afegeix.

Pujol, en la recta final de la seva vida, intenta recuperar el seu llegat i que aquest no quedi del tot enterrat per l'escàndol de la presumpta corrupció.

I es resisteix a desaparèixer del tot de la vida política. En les últimes eleccions va demanar el vot per Puigdemont i fa només uns dies es va afiliar a Junts.