10 anys del foc d'Horta de Sant Joan, que va fer canviar l'estratègia dels bombers

Aquest dissabte fa 10 anys que va començar l'incendi a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, que va causar la mort de 5 bombers de la Generalitat.

L'incendi va començar el 20 de juliol del 2009 al barranc dels Cubars, i 24 hores després ja s'havies cremat més de 800 hectàrees, 87 de les quals, dins del Parc Natural dels Ports.

Va ser llavors, el 21 de juliol, que un grup de 6 bombers va quedar encerclat pel foc en una zona muntanyosa d'accés difícil.

Quatre van morir allà mateix, i un cinquè va morir tres dies després a l'hospital de la Vall d'Hebron amb el 50% del cos cremat.

Aquell mateix dia, el 24 de juliol, el foc va quedar controlat, després d'haver cremat més de 1.100 hectàrees, però fins al 4 d'agost no es va considerar extingit.

Un llamp o origen humà?

El mateix dia la conselleria d'Interior va dir que l'incendi havia començat per causes fortuïtes per la caiguda d'un llamp.

El gener del 2010, però, els Mossos van detenir dos joves als quals es va acusar d'haver fet el foc que va iniciar l'incendi. Ells ho van reconèixer, però van assegurar que havia estat accidental.

Després es va saber que els dos joves els havia contractat la Generalitat per netejar els boscos. Poc després d'un mes van quedar en llibertat amb càrrecs.

La fiscalia els demana 19 anys de presó per 5 homidicis, i la seva defensa en demana l'absolució. A hores d'ara, més de 9 anys després, el seu judici continua sense data.

Delta Zero, Saura i la comissió parlamentària

Mentrestant els familiars dels bombers van portar el cas als tribunals, perquè van considerar que hi havia hagut negligència per part de la conselleria, encapçalada llavors per Joan Saura.

A més de Saura i els seus subordinats, la batalla judicial es va centrar en l'anomenat Delta Zero, el comandament a qui els familiars culpaven de la mort dels bombers. Finalment, el 2013 se'l va exculpar.

El gener del 2010, a més de la detenció dels presumptes autors, l'incendi també es va convertir en camp de batalla política al Parlament, amb una comissió d'investigació.

Mesures per millorar la seguretat

En aquella comissió es va reclamar sense èxit la dimissió o destitució de la cúpula d'Interior, però també es van aprovar 66 mesures tècniques per millorar la seguretat dels bombers.

Aquesta va ser la conseqüència més positiva de l'incendi, i que va comportar canvis en la manera d'actuar davant del foc: fins llavors la prioritat absoluta era aturar les flames.

Segons explica Ricard Expósito, actual cap d'emergències a les Terres de l'Ebre, després d'aquella tragèdia es té molt més en compte el risc per als equips que combaten el foc:

"El canvi d'estratègia es basa a no aprofitar tant l'oportunitat a una escala més petita, sinó fer una visió més a macroescala i això implica també sacrificar més territori, deixant-lo cremar i buscar aquelles oportunitats que són més efectives i més segures."

El record de l'incendi ha quedat molt present a Horta de Sant Joan, i ha deixat la por al cos quan s'han de cremar restes vegetals. Ho explica Miquel Bosch, d'Unió de Pagesos:

"Quan és l'hora de podar la vinya tenim molta temor en fer foc perquè cada vegada los camps estan més erms. Aquí a Horta de Sant Joan per exemple, o a la Terra Alta, el nivell de població ha baixat moltíssim. I clar, si marxa la gent o marxen els joves en este cas, les finques es queden ermes, i això significa més llenya al foc."

"El gran silenci" a la carta

A TV3 a la Carta es pot recuperar el documental que "Sense ficció" va dedicar a l'incendi d'Horta de Sant Joan, "El gran silenci":