10 anys de l'assassinat masclista de la Sílvia: una dècada de lluita per la família
Darrere de cada assassinat masclista queda una família que ha de fer front al dol de la pèrdua i a un infern d'obstacles i explicacions
Han passat 10 anys, però per l'Anna Maria i el Jaume és com si fes dos dies de l'assassinat de la seva filla Sílvia. El 27 de novembre de 2011, el seu marit la matava i deixava orfes dos fills, de 10 i 6 anys.
Des d'aleshores han viscut una autèntica lluita de supervivència. Contra el fiscal que no deixava canviar el cognom dels nets, contra les despeses elevadíssimes d'advocats i procuradors, contra les inacabables peticions d'explicacions.
Han pujat les dues criatures, s'han enfrontat al judici pels fets i encara batallen perquè el pare deixi de ser copropietari de la casa on vivien. És el viacrucis silenciat. La bomba expansiva que provoca un assassinat masclista en l'entorn directe de la víctima.
"No ens havia dit mai que la pegava"
L'Anna Maria li preguntava a la Sílvia si tot anava bé. Ella, però, dissimulava i intentava ser animosa. "Hem estat parlant, m'ha dit que m'estima molt, que el perdoni".
Temps després de l'assassinat, un diumenge al matí, els pares van començar a descobrir com d'agressiu i violent havia arribat a ser el Francesc amb la seva dona i els seus dos fills:
"El nostre net petit va explicar a la psiquiatra els cops que li propinava. Ella va dir: 'Per què no ho explicaves als avis o a la senyoreta del cole?' I el nen va respondre que no ho va fer perquè el pare li deia que si ho explicava a algú la mama es moriria".
En rebre la notícia, el Jaume va ser conscient que començava una vida radicalment diferent de com havia estat fins aleshores. "Jo mateix em vaig dir, Jaume, he de ser com un bloc de gel. Perquè el que et cau ara a sobre... La teva vida ha fet un gir de 180 graus".
Tràmits inacabables
Els nens aviat van voler esborrar el cognom del pare i dur els dos de la mare. En el dia a dia, a l'escola, tothom ho sabia i així se'ls anomenava. El fiscal, però, no compartia el criteri:
"Va dir que si encara no s'havia fet el judici, el tràmit s'havia d'estudiar. Aquell senyor, finalment, no va voler. Han trigat 10 anys a poder-se canviar el cognom".
És només un exemple de les traves amb què es poden trobar les famílies que s'enfronten a un assassinat masclista.
N'hi ha moltes més que intensifiquen el dolor de la pèrdua. Una de molt clara: haver d'explicar davant de múltiples treballadors de l'administració el relat de tots els fets:
"Ens feien anar a totes les treballadores socials de cada barri. Per què necessiteu que cada vegada expliquem el que ha passat?"
Terrassa compta des del 2017 amb un protocol d'actuació en casos de feminicidi. La normativa estableix que s'ha de fer una primera reunió les primeres 6 hores després de l'assassinat masclista.
"Una de les novetats del protocol és que hi ha una única persona que s'ocupa de tot i que s'encarrega de relacionar-se amb la família. Així no han d'explicar els fets a mil persones", explica Natàlia Perona Vizcaíno, cap del servei de Polítiques de Gènere de l'Ajuntament de Terrassa.
Les despeses dels advocats i procuradors arriben a les cinc xifres. I les ajudes que percep la família poden arribar a fer riure.
Vam rebre una carta del govern espanyol. "Per l'orfandat dels nens a partir d'ara rebran vostès 20 euros mensuals", relata l'Anna Maria. "20 euros cada mes!".
Els nets han rebut una prestació d'orfandat que ha rondat els 300 o els 400 euros segons el moment.
Però encara ara, els pares de la Sílvia esperen poder tancar expedients. Com el que ha de permetre escripturar la casa familiar a nom dels nets, i no al del pare. Tot i que va ser embargada, 10 anys després encara no han aconseguit completar el tràmit. "Encara tenim els advocats per tot això".
Uns avis que han fet de pares
Ara els fills de la Sílvia tenen 20 i 16 anys. "Som uns pares grans", explica l'Anna Maria. "Jo sempre he dit que he tirat endavant per ells. Si no jo no seria aquí. Ells em fan viure".
Els dos avis expliquen que van jurar als nets que arribarien als 100 anys. El Jaume, de fet, als 103, perquè se'n duu tres amb la seva dona.
El més gran dels dos nets ja va a la universitat. Estudia Psicologia i l'àvia explica que el noi vol ser bomber. "Dels que salven la gent". El petit encara és en edat d'estar a l'institut.
"No hem viscut la pubertat del gran. Va créixer de cop", lamenta l'Anna Maria. "No he pogut gaudir dels nens quan eren petits".
Terrassa, model per al nou protocol de la Generalitat
Encara ara, 10 anys després, la Natàlia Perona i el seu equip acompanyen la família de la Sílvia. Ho fan a Casa Galèria, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones de l'Ajuntament de Terrassa.
"Cobrim totes les necessitats bàsiques de la família i l'entorn: el laboral a vegades també ho necessita; l'educatiu, per explicar al grup classe que hi ha hagut un assassinat masclista; les amistats; el jurídic...", explica Perona.
Només des d'aquest mes de gener ja han atès 495 dones en situació de violència masclista a Terrassa. Són la meitat de totes les atencions a dones que han realitzat aquest 2021.- ARXIVAT A:
- Violència masclista