10 anys del pont del Petroli, icona de la Badalona oberta al mar

Badalona acaba de celebrar el desè aniversari de la rehabilitació del pont del Petroli, l'antic pantalà de la CAMPSA reconvertit en passeig, mirador privilegiat de la ciutat i biòtop submarí excepcional, que els badalonins han elevat a la categoria de símbol de la ciutat.

Aquesta passera de sis metres d'alçada que s'endinsa 235 metres mar endins s'ha guanyat el títol d'icona badalonina i s'ha convertit, de llarg, en l'espai més fotografiat de la ciutat. I tot això tenint en compte que li va anar d'un pèl de no anar a terra quan va perdre la finalitat industrial.

El pont del Petroli, estrella del "sealine" badaloní

Segones vides

El pont del Petroli és un d'aquells exemples que una segona oportunitat pot ser l'ocasió per al naixement d'una estrella.

Només cal veure altres casos, com les bateries antiaèries del Carmel, convertides ara en una talaia privilegiada de Barcelona, o el camí excavat a la roca al congost de Mont Rebei, concebut inicialment com una via comercial entre Catalunya i l'Aragó i que ara és el destí de milers de visitants que volen gaudir d'uns paratges naturals impressionants.

I aquest és també el paradigma del pont del Petroli. La decisió de conservar-lo i rehabilitar-lo, quan ja s'havia decidit pràcticament el seu enderrocament, li ha donat una segona vida que difícilment ningú hauria pogut imaginar.

El pont del Petroli proporciona, a més, l'única ombra de la platja

Pantalà en desús

El primer pont del petroli de Badalona va ser construït l'any 1879 per la companyia Suari i Canals, amb l'objectiu de descarregar el petroli dels vaixells cisterna a la incipient zona industrial que s'aixecava en aquell punt del litoral de la ciutat. Però l'aparició de petrolers cada cop més grans va obligar a adaptar-lo als nous temps i fer-lo més gran.

El pont i la platja de Badalona, abans de la reforma del litoral

El pont del Petroli en el seu emplaçament i dimensions actuals va ser construït el 1965 per l'empresa CAMPSA per ser utilitzat com a pantalà de descàrrega per omplir els dipòsits que la petroliera tenia a tocar de la platja.

El pantalà de CAMPSA, en ple servei de descàrrega d'un vaixell cisterna

Com recorda Munta Niso, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona del 1999 al 2005, el petroli tacava de negre la sorra de la platja:

"En la memòria dels badalonins tots tenim el record dels peus plens de petroli quan veníem a banyar-nos aquí."

Muntsa Niso, exregidora de Medi Ambient de Badalona

L'estructura inicial era de fusta, i va estar operativa fins al 1990 quan va perdre la seva funció industrial amb el desmantellament de les empreses que ocupaven la franja costanera. Això donaria pas a la recuperació de les platges i l'obertura de tot aquell sector de Badalona al mar.

En desús i mig oblidat, el pont del petroli es va convertir aleshores en la meca dels submarinistes locals. Els pilons que sostenien l'estructura havien creat un ecosistema submarí inèdit, on proliferaven la flora i la fauna com en cap altre punt de la costa tan proper a àrees densament poblades.

Sota l'aigua, el pont amaga una gran riquesa natural

La tossuderia d'un pastisser

Però el destí final del pont del petroli semblava escrit i segellat i l'any 2001 es va anunciar intenció de desmantellar el pantalà. Poques veus s'alçaren en aquell moment per impedir-ho.

Només els submarinistes, els amants de la fotografia i alguns badalonins es van mobilitzar per salvar l'estructura. Entre ells hi havia Josep Valls, un pastisser del barri de Morera, que emprengué una croada personal, gairebé quixotesca, per recuperar el Pont del Petroli.

El pantalà, ja en desús, abans que desapareguessin els dipòsits

Desafiant la voluntat de l'Ajuntament, que havia decidit tirar el pont a terra, el febrer de l'any 2003 Josep valls va començar a pintar el pont per tal de conservar la seva estructura i salvar-la dels efectes de la corrosió salina i el pas del temps. S'hi va estar setmanes, saltant la tanca sense permís fins que va pintar de blau tot el pont.

Josep Valls, pintant el vell pont

La lluita de Valls i la resta de defensors del pont va acabar fent forat, i finalment l'Ajuntament, que ja era el propietari legal del pont, va aprovar el projecte per restaurar i recuperar l'estructura.

En reconeixement a la seva tenacitat, l'Ajuntament va instal·lar una placa al pont del Petroli en homenatge a Josep Valls, que l'any 2011 va ser nomenat Badaloní de l'Any.

Sis anys d'obres

Un cop presa la decisió de salvar el pont, el primer pas va ser desmuntar les estructures que estaven al final del pantalà, a tocar de la plataforma, i que servien per amarrar-hi els vaixells que descarregaven.

Després es van canviar les antigues pilones de fusta per unes altres de metàl·liques clavades a 12 metres de profunditat que sostenen l'actual estructura de formigó del pont.

El pont del Petroli durant les obres de rehabilitació

La plataforma final del pont es va ampliar fins als 100 metres quadrats per reforçar el seu paper de mirador de la ciutat des del mar. A més se li va voler donar una vessant científica amb estació meteorològica i una estació oceanogràfica submergida que aporta dades sobre la temperatura de l'aigua, la salinitat, la direcció i la intensitat dels corrents i l'alçada de les onades.

No hi ha cap altre punt al llarg de la costa catalana on actualment s'estiguin prenent aquestes dades.

A peu o en bicicleta, el pont del Petroli és l'excusa ideal per a una passejada

El pont, finalment recuperat

I així, al cap de sis anys d'obres, el juny de 2009 el pont del Petroli s'obria a la ciutadania i començava la seva ràpida i inesperada cursa cap a convertir-se en la imatge més destacada de la identitat local.

La passera del pont del Petroli assenyalant l'horitzó

La recuperació per a usos ciutadans del front marítim abans ocupat per la industria química i del petroli ha integrat perfectament el pont en el nou paisatge urbà, i no és estrany trobar-hi a primera hora del matí desenes de fotògrafs que busquen la simbiosi perfecte entre el pont i els primer rajos del sol.

El pont i la sortida del sol, una de les imatges més buscades

Al llarg d'aquests anys, el pont del Petroli encara ha reforçat el seu badalonisme amb la instal·lació, a l'entrada mateix de la passera, d'una estàtua en bronze del mico d'Anís del Mono, que ret homenatge a aquesta beguda que es continua elaborant avui en una fàbrica a tocar mateix del pont.

El pont i el mico d'Anís del Mono, dos símbols de Badalona junts

Les inclemències meteorològiques també han afectat el pont en aquest última dècada. El gener del 2017, un fort temporal amb onades de 8 metres va malmetre'n part de l'estructura. La barana protectora de la passera va desaparèixer en alguns trams, i la plataforma final va perdre bona part de les bigues de fusta que sostenien el paviment.

Arran del temporal, el pitjor en molts anys, pont va estar tancat durant 10 mesos, mentre es feien les obres de reparació i consolidació de l'estructura, que li van tornar el seu icònic aspecte.

La plataforma, malmesa pel temporal del 2017

Un aspecte que, a banda de fascinar els badalonins, ha servit de fons en molts anuncis televisius de primeres marques internacionals o en rodatges cinematogràfics, que aprofiten la singularitat de la construcció per reforçar els seus missatges de modernitat o exclusivitat.

10 anys després, el "sealine" de Badalona no s'entendria sense el pont del Petroli, però com apunta Dolors Nieto, cap de Conservació i Documentació del Museu de Badalona, caldria recordar més el seu vincle amb el passat:

"Té molta rellevància i et dona una vista de la ciutat absolutament diferent que tots aprofitem, però hi faltaria posar-hi un punt d'informació que recordés que és la conseqüència d'una història de la ciutat que té a veure amb una determinada indústria que ja no hi és."

Dolors Nieto, conservadora del Museu de Badalona