10 films indispensables del festival In-Edit de documentals musicals, que fa 20 anys

La d'aquest 2022 no serà una edició qualsevol del festival In-Edit. I és que arriba a les 20 edicions amb aquell ADN marca de la casa que combina cinema, música i, sobretot, bones històries.

Des d'aquell 2003 en què els seus fundadors, Uri Altell i Albert Pascual, van aixecar aquest projecte, amb certa temeritat i aires visionaris, al Club Helena de Gràcia, ja desaparegut, l'In-Edit ha convertit Barcelona en referent absolut dels documentals musicals.

El seu objectiu, el d'enaltir aquest gènere cinematogràfic, lluny dels videoclips o els concerts gravats, ha arrelat aquí fins al punt de convertir-se en el festival de cine que més persones reuneix a la ciutat de Barcelona. I s'ha expandit arreu amb edicions i seus internacionals al Brasil, Xile, Alemanya, els Països Baixos, Grècia o l'Argentina, entre d'altres.

Aquella primera edició va reunir, en total, 1.200 espectadors, els mateixos que aplegarà només la primera projecció d'aquest In-Edit 2023 als cinemes Aribau de Barcelona, la de la sessió inaugural.

Us proposem deu títols indispensables d'aquesta vintena edició:

1 - "Meet Me in the Bathroom"

Will Lovelace i Dylan Southern (Regne Unit, 105 minuts). Film inaugural.

Retrat d'un renaixement, el del rock a la Nova York de començaments dels 2000, que va ressonar a tot el món. Creativitat, èxit, autodestrucció i disputes poc amicals, de la mà de The Strokes, Interpol o LCD Soundsystem, Yeah Yeah Yeahs, Interpol o TV On The Radio.
 

2 - "Sinéad O'Connor: Nothing Compares"

Kathryn Ferguson (Regne Unit, 97 minuts).

La història de la cantant irlandesa Sinéad O'Connor, des de la seva infància traumàtica fins a la seva eclosió artística, a finals dels 80. Fixant la mirada en 5 anys claus de la seva trajectòria, el documental fa un retrat d'una artista desterrada de la indústria musical per criticar la pederàstia a l'Església catòlica, l'avortament, el racisme, el masclisme o l'homofòbia.
 

3 -"Italo Disco: The Sparkling Sound of the 80s"

Alessandro Melazzini (Itàlia i Alemanya, 62 minuts).

En format reportatge, i de forma quasi antropològica, aquest documental explica com va néixer aquest gènere musical. Ritmes cibernètics i sintètics, vídeos kitsch i surrealistes, anglès macarrònic i estil potentíssim que va viatjar per tot el món i va influir a Alemanya, el House de Chicago o a Daft Punk.

4 -"Omara"

Hugo Pérez (Estats Units, 77 minuts).

Coincidint amb el 25è aniversari del llegendari àlbum "Buena Vista Social Club", es va rodar aquest homenatge a la cantant de son i de boleros Omara Portuondo. I presumeix, amb una gràcia i elegància tan seves, de set dècades com a impulsora de la música afrocubana. Portuondo presentarà personalment l'estrena i cantarà algunes cançons, amb 92 anys acabats de complir!

Tot un luxe que caldria no deixar escapar.

5 - "Sintiéndolo mucho"

Fernando León de Aranoa (Espanya, 120 minuts).

Després del seu gran èxit amb "El buen patrón", el director Fernando León de Aranoa assalta un gran "patró" de la música espanyola. I despulla el seu amic Joaquín Sabina, a qui ha seguit i gravat durant 13 anys, en la seva intimitat, literalment, fins a la dutxa. En nits de música i borratxera, a les bambolines dels concerts, amb mariachis a Mèxic, i també en aquella nit amb Serrat en què va caure de l'escenari.

Van presentar-la plegats a Sant Sebastià i a Barcelona hi serà el director.

6 - "Look at me: XXXTentacion"

Sabaah Folayan, 2022 (Estats Units, 108 minuts).

Retrat de Jahseh Onfroy, l'adolescent de Florida que es va convertir en la megaestrella del "SoundCloud rap" XXXTentacion, l'assassinat del qual va marcar una generació. Imatges inèdites i testimonis propers en una crònica de marginalitat, violència, bipolaritat, opioides i un talent en brut incontenible. 

7 -"No callarem"

Claudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan Martínez (España, 90 minuts).

Documental valent i necessari per parlar, sense embuts, del que està passant. 18 rapers han estat condemnats a penes de presó a Espanya pels continguts de les seves lletres. Un al·legat a favor de la llibertat d'expressió posant l'accent en la dimensió humana de l'assumpte. I examinant els casos personals d'Elgio de La Insurgencia (tres anys d'inhabilitació), Josep Valtònyc (més de 4 anys a l'exili) i Pablo Hasel (engarjolat des de febrer de 2021). Hi participen Albert Pla, Ana Tijoux, Za!, The Sey Sisters o Tribade.

8 – "Material Sirles: un septenni"

Lulu Martorell (Espanya, 62 minuts).

Collage esbojarrat i caòtic, com ells mateixos, de vídeos privats, entrevistes, concerts i vídeos de farra, punk-rock i garatge. Gamberros i enginyosos, Els Surfing Sirles (2006-2013) van deixar profunda empremta i aquí despleguen humor, rauxa i brillantor, la d'uns amics que cantaven als ionquis, a les pubilles i als "punkis rumberos", i se'n fotien de tothom.

9 - "Studio 54: Nada que ver con todo lo demás"

Jorge Rodriguez (Espanya, 120 minuts).

Abans que la sala Barts o la flamant Paral·lel 62, va ser Studio 54, la gran macrodiscoteca del Paral·lel. Aquest documental reconstrueix la seva esbojarrada història en forma de viatge a l'efervescent vida nocturna de la Barcelona dels 80. Treballadors i parroquians rememoren com Studio 54 va acollir, entre globus, confeti i gogós, les onades funk, disco, new wave i tecnopop que marcaven el ritme de la modernitat així com concerts històrics d'Iggy Pop, Ultravox, Depeche Mode, Spandau Ballet, Tina Turner, Duran Duran o New Order.

10 - "El Káiser de la Atlántida"

Sebastián Alfie (Argentina i Espanya, 77 minuts).

Després de veure al Teatro Real de Madrid l'òpera "L'emperador de l'Atlàntida o el refús de la Mort" el director argentí Sebastián Alfie va decidir anar més enllà en aquella obra creada al camp de concentració de Terezin. Aquell va ser un dels actes de resistència artística més desconeguts i valents de l'època nazi. L'any 1943 dos músics van escriure allà una òpera com a befa de Hitler. El manuscrit es va preservar per ressonar més fort que mai, 80 anys després.