Deu refranys del mes de desembre (1a part)
Ja som al mes de desembre. No us sembla curiós que l'octubre, el novembre i el desembre no coincideixin pas amb els mesos que fan vuit, nou i deu? L'explicació remunta al calendari romà, en què l'any estava dividit en deu mesos, amb un total de 304 dies, i un reguitzell de dies fins assolir els 356 dies. Els reajustaments posteriors dels calendaris julià i gregorià han permès que desembre saltés del desè al dotzè mes i de 30 dies als 31 actuals.
Els refranys de desembre tenen una clara influència de la religió, ja que és època de preparació del Nadal, en comparació amb d'altres mesos en què predomina la relació entre l'home i la terra.
En un primer grup, hi trobaríem els que ens mostren un mes fred i l'arribada de la neu:
- Per la Mare de Déu d'Advent, naps i cols, tot ben calent.
- Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
- Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
- Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.
- De Sant Tomàs a Sant Pancraç dura l'hivernàs.
Un segon grup, l'arribada del solstici amb el dia més curt de l'any.
- Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.
- Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.
Un tercer grup, unes dites ens anuncien el temps futur.
- Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes.
- Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.
Un darrer amb referència a la terra.
- Per Santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva.
Tot i tenir un ambient d'hivern des de fa dies, l'entrada oficial a l'estació astronòmica de l'hivern serà el dia 22, a les 4 hores 27 minuts.
