Penes d'entre 13 i 9 anys de presó per al govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC

Els set jutges encapçalats per Manuel Marchena han condemnat el govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC la tardor del 2017 a penes d'entre 13 i 9 anys de presó pels delictes de sedició i malversació.

Ho han fet en la sentència feta pública aquest dilluns del judici del procés que es va fer entre el febrer i el juny al Tribunal Suprem i que han trigat més de tres mesos a elaborar.

Junqueras, la condemna més dura, però per poc

La pena més alta correspon a l'exvicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras: 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació absoluta.

El segueixen els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, amb penes de 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta.

A tots quatre els han condemnat per un delicte de "sedició en concurs medial", a més a més d'un delicte de malversació de fons públics "agreujat per raó de la seva quantitat".

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat condemnada a 11 anys i 6 mesos de presó, i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta per sedició.

Els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a 10 i 6 mesos de presó i el mateix temps d'inhabilitació absoluta, també per sedició. A diferència de Junqueras i els altres consellers, el Suprem no els ha condemnat per malversació.

Per la seva banda, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, a 9 anys de presó per sedició i el mateix temps d'inhabilitació absoluta.

Els exconsellers en llibertat, penes menors

Els altres tres exconsellers, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, els que no eren en presó preventiva, els han condemnat a penes menors per desobediència.

En concret, a inhabilitació especial d'un any i 8 mesos, i a pagar una multa de 60.000 euros cadascun.

Els set jutges del Tribunal del Suprem que han condemnat els líders independentistes, amb Manuel Marchena al mig

Aquest és el text complet de la sentència, de 493 pàgines:

  La sentència by Moderador Noticies Web on Scribd

Els fets que la sentència considera provats

En la sentència el tribunal de 7 jutges considera que els fets delictius provats comencen l'endemà de les lleis de desconnexió i del referèndum.

Pel Tribunal hi va haver una estratègia concertada per crear aparença de legalitat i fer creure als ciutadans que el referèndum significava l'inici de la creació de la república catalana.

Segons el tribunal les lleis aprovades pel Parlament establien, com a forma de pressió política, un repartiment de funcions entre el Parlament, el govern català, i des de l'àmbit civil, destaca la rellevant funció dels líders de l'ANC i Omnium.

Declaració "simbòlica i ineficaç"

També considera provat que la declaració d'independència va ser "simbòlica i ineficaç". Segons asseguren els jutges, la declaració del 10 d'octubre de 2017 va ser el final d'un seguit d'accions il·legals dels acusats contràries als requeriments fets pel Tribunal Constitucional.

També es considera provat que el Parlament va desatendre el Tribunal Constitucional i tampoc va fer cas dels lletrats del Parlament.

Sobre el 20 de setembre, la sentència critica el dispositiu dels Mossos davant del departament d'Economia: diu que va ser reduït i que l'únic reforç van ser equips de mediació davant els 40.000 manifestants.

També considera que no es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial demanava i que va propiciar que 7 cotxes de la guàrdia civil acabessin amb "importants destrosses".

"Es van veure obligats a l'ús de la força"

Pel que fa a l'1-O, la sentència afirma que l'ocupació de les escoles amb finalitats lúdiques era només un pretext perquè els centres de votació estiguessin ocupats a primera hora i fos més difícil el desallotjament per part de la policia.

El tribunal avala les càrregues de Policia Nacional i Guàrdia Civil aquell dia, i afirma que "es van veure obligats a l'ús de la força legalment prevista".

En relació al canvi de criteri policial a primera hora de la tarde, el Tribunal diu que "donat que l'ús de la força podria convertir-se en desproporcionat, els agents del CNP i GC van rebre ordres i es van veure irremediablement forçades a declinar el propòsit inicial".

La majoria de testimonis no han servit per a res

En la sentència destaca que el tribunal no ha tingut en compte el gruix de testimonis que van declarar durant la vista oral.

Aquests són els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que van actuar l'1-O i també els ciutadans van anar a votar aquell dia i que van declarar al Suprem proposats per les defenses.

Els 7 jutges asseguren en la sentència que els han descartat perquè "van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional".

La Fiscalia demanava 25 anys per a Junqueras

Fa gairebé un any, un cop ja convocat el judici oral, la Fiscalia va acusar de rebel·lió els nou líders empresonats i va demanar 25 anys per a Junqueras i 17 per a Forcadell, Cuixart i Sànchez.

Per als exconsellers Forn, Turull, Romeva, Bassa i Rull va demanar 16 anys de presó per haver executat un pla acordat i sent del tot conscients de la il·legalitat del procés.

Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, en una sessió del judici del procés al Tribunal Suprem

La Fiscalia els atribuïa a tots el lideratge, amb diferent grau de responsabilitat, d'un "alçament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència".

Per als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila va demanar 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació pels delictes de malversació i "desobediència continuada greu".

Als altres membres del govern acusats de rebel·lió també els van atribuir malversació. Aquestes peticions no van variar al llarg del judici oral i es van convertir en definitives.

L'Advocacia de l'Estat: de rebel·lió a sedició

Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat va acusar els nou empresonats de sedició, amb unes peticions de presó més baixes: la més alta, 12 anys per a Oriol Junqueras.

Per als exconsellers del seu govern Forn, Turull, Romeva, Bassa i Rull va demanar 11 anys i mig, 10 per a Forcadell i 8 per a Cuixart i Sànchez.

Per a Borràs, Mundó i Vila, acusats no de sedició, sinó de desobediència i de malversació, va demanar només un any menys: 7.

L'Advocacia va descartar la rebel·lió amb l'argument que no hi havia hagut violència, però sí que va assegurar que els membres del govern en presó preventiva havien "induït, sostingut i dirigit" la sedició.

Cuixart i Sànchez haurien comès sedició perquè els atribuïa la responsabilitat de liderar la mobilització social "com a mitjà per a la consecució dels fins relatius a l'incompliment de la legalitat".

L'expresidenta del Parlament també hauria comès sedició perquè no hauria fet cas de "les múltiples advertències" del Tribunal Constitucional i va impulsar les anomenades "lleis de desconnexió".

Canvi d'advocat de l'Estat

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane intervenint en una sessió del judici del procés al Tribunal Suprem

Durant les etapes prèvies de la instrucció, l'Advocacia tenia intenció d'acusar també de rebel·lió, però el pas del govern de Rajoy al de Sánchez després de la moció de censura del maig del 2018 va comportar que es rebaixés a sedició.

Aquesta rectificació es va produir després que Rosa María Seoane substituís a Edmundo Val com a màxim responsable penal de l'Advocacia de l'Estat.

Com la Fiscalia, l'acusació inicial no es va modificar durant el judici i es va convertir en definitiva.

Vox, les peticions més altes

Les acusacions més greus i també, amb diferència, les penes de presó més llargues les demanava el partit d'extrema dreta Vox, personat sota la figura legal d'acusació popular.

A tots els exmembres del govern, amb Junqueras al capdavant, els atribuïa dos delictes de rebel·lió i un d'organització criminal; per això demanava 74 anys de presó per a cadascun.

Als altres tres empresonats --Forcadell, Cuixart i Sànchez--, els demanava 62 anys pels mateixos delictes. A dos exconsellers, Mundó i Borràs, 24 anys per malversació, organització criminal i desobediència.

Només en el cas de Santi Vila el partit d'extrema dreta demanava menys que la Fiscalia i l'Advocacia: multa per desobediència.

També és l'únic cas en què al final del judici oral es va modificar l'acusació inicial, que també demanava 24 anys per a Vila.

El secretari general de Vox, Javier Ortega, i el seu company Pedro Fernández, intervenint en una sessió del judici del procés

Els arguments de Vox

Als exmembres del govern, Vox els atribuïa la promoció d'una consulta "vinculant" que, segons diuen, va suposar "un clar intent de subvertir l'ordre constitucional vigent".

L'objectiu hauria estat "desintegrar la unitat territorial de l'Estat" i per aconseguir-ho haurien "llançat violentament les masses de ciutadans catalans separatistes" contra les institucions espanyoles.

Segons va argumentar Vox, en aquesta dinàmica, l'expresidenta del Parlament va tenir "una participació medul·lar, des dels primers moments del procés d'independència".

Pel que fa als presidents de l'ANC i Òmnium, els acusava d'haver promogut "una intensa i violenta mobilització ciutadana" i d'"alimentar el mite de la independència" amb "arguments xenòfobs i racistes".

"Estridències" i "conjectures"

En les argumentacions durant el judici, les defenses dels acusats van coincidir a afirmar que totes aquestes greus acusacions no estaven basades en proves vàlides.

Van qualificar les proves presentades per les acusacions d'"estridències", "conjectures", "exageracions" i "algunes mentides".

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, al costat de Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, intervenint en una sessió del judici del procés

En aquest sentit, van negar validesa jurídica a documents com "Enfocats" o la famosa agenda Moleskine, i també a l'anomenat "full de ruta" independentista del març del 2017.

"El dret penal de l'enemic"

Molts dels advocats van afegir que els càrrecs es basaven, de fet, en l'anomenat "dret penal de l'enemic", és a dir, no el dret penal vigent, sinó el que s'aplica als que no es considera ciutadans de ple dret i sí contraris als interessos de l'Estat.

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, intervenint en una sessió del judici del procés al Tribunal Suprem

També van afirmar que el procediment judicial s'havia iniciat molt abans de l'1-O, en una "causa general" contra l'independentisme en què la Fiscalia i la Guàrdia Civil haurien actuat concertadament.

Segons aquesta línia de defensa, les acusacions "havien criminalitzat una ideologia" i un projecte polític, no uns fets concrets que es poguessin considerar delictius.

Drets fonamentals criminalitzats

I per això, a les acusacions, van afirmar les defenses, els havia calgut criminalitzar també drets fonamentals, com el de reunió i el de manifestació.

Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, intervenint al judici del procés, entre Benet Salellas i Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell

A banda del mateix 1-O, el principal exemple d'això hauria estat el 20S, que les acusacions van presentar com "un alçament" rebel, quan només eren "protestes i manifestacions".

La immensa majoria de les defenses també van assegurar que els seus defensats no havien vulnerat la legislació vigent en cap moment, i també van negar que hi hagués hagut cap mena de malversació de diners públics.