100 carteristes actuen cada dia al metro i alguns els han enxampat fins a 1.000 cops

Només el mes de juny, els Mossos d'Esquadra han identificat 470 carteristes i han practicat 67 detencions a la xarxa del metro de Barcelona. Es calcula que una tercera part dels furts que es produeixen diàriament a la ciutat de Barcelona tenen lloc a la xarxa de transport públic.

Cada dia, entre 80 i 100 carteristes actuen a la xarxa del metro de Barcelona. Dins els vagons, a les andanes, a les escales i als passadissos, també als ascensors. Qualsevol espai on hi ha molta afluència d'usuaris i turistes és l'escenari ideal perquè els carteristes facin el seu estiu.

Les estacions favorites dels lladres són les que fan d'intercanviador entre línies i les que queden més a prop dels centres turístics d'interès a la ciutat.

Per fer front a aquest tipus de delinqüència, els Mossos d'Esquadra han destinat 130 agents per fer patrullatge per la xarxa del metro. A més, hi ha els equips de seguretat contractats per Transports Metropolitans de Barcelona.

Un mosso de paisà escorcolla un sospitós de robatori al metro (ACN)

Un dels problemes contra el que han de lluitar és la reincidència. Alguns lladres han estat identificats més de mil vegades. Les detencions només es poden fer quan el robatori sobrepassa els 400 euros. Si no s'hi arriba, només es pot identificar l'autor de la sostracció i aquest queda en llibertat.

Ordres d'allunyament per a multireincidents

Per evitar la reincidència un cop s'ha imposat la sentència, una de les mesures que més funciona són les ordres d'allunyament del metro. Per aconseguir-la, els Mossos argumenten a la Fiscalia que el carterista multireincident no utilitza el metro com a mitjà de transport sinó per delinquir. Des del 2016, els jutges han concedit 310 ordres d'allunyament del metro.

Els Mossos la consideren una mesura ''molt dissuasiva'' perquè el carterista vol delinquir ''cada dia'', i en canvi, així, no pot accedir al metro. Si se salten la prohibició, s'arrisquen a ser detinguts una altra vegada i a penes de presó per haver incomplert la condemna.

Coneguts reincidents

Alguns dels lladres més prolífics dels que actuen al metro de Barcelona han estat identificats per la policia més de 1.000 vegades. Un fet que ha obligat a canviar el sistema informàtic que utilitzen els Mossos, dissenyat per fer un màxim de 999 identificacions per persona.

En un seguiment que ha fet l'Agència Catalana de Notícies amb agents de Mossos al metro, han pogut presenciar diversos robatoris. En un d'ells, a l'estació de Diagonal de la línia 5, un grup de policies de paisà detecta dues persones que es barallen. Un acusa l'altre d'haver-li robat la cartera amb 550 euros. La policia identifica l'acusat. És la 27a vegada que el retenen. En sobrepassar el límit dels 400 euros, els policies se'l poden endur detingut.

Els Mossos porten un home detingut com a presumpte autor d'un robatori al metro (ACN)

Uns minuts més tard, el mateix grup de policies detecten la presència de dues noies sospitoses. Les identifiquen i una d'elles té una ordre de cerca i captura per no haver-se presentat a un altre judici també per furt. Amb aquests antecedents, també és detinguda, mentre després de registrar-la, deixen marxar la seva companya.

Una agent de Mossos escorcolla una sospitosa de robatori en una andana del metro de Barcelona (ACN)

Els "modus operandi" dels lladres

Els carteristes tenen diversos "modus operandi". Una de les més habituals és cobrir la bossa o la motxilla de la víctima amb una peça de roba damunt per evitar que el robatori sigui visible per a la resta d'usuaris.

Però també s'utilitza la tàctica de la taca. En aquest cas, un dels carteristes embruta la víctima i mentre es disculpa i l'ajuda a netejar-se la taca, un segon li sostreu el mòbil o la cartera de la bossa.

Una altre dels robatoris més habituals és el de targetes de crèdit i DNI per després suplantar la identitat de la víctima i anar a demanar microcrèdits a entitats bancàries per imports petits ''que no cridin l'atenció''.  En aquest cas, el carterista es converteix també en estafador però marxa de l'entitat de crèdit amb ''els diners a la butxaca'', mentre que el banc acaba perseguint el titular del crèdit.

El turista, una víctima propícia

Els turistes són les víctimes del 40% dels furts que hi ha cada dia a la xarxa de transport públic de la ciutat, a banda que porten habitualment més diners en efectiu a sobre. Els carteristes els prefereixen perquè la barrera idiomàtica els fa més difícil denunciar el robatori. A més, de cara a un possible procés judicial que es pugui obrir, és menys probable que testifiquin al judici. Per aquest motiu i per garantir testimonis en futurs judicis, és important poder enxampar els carteristes ''in fraganti''.

Aquesta és la tasca principal dels agents de paisà que patrullen al metro. Els uniformats dissuadeixen els carteristes de delinquir, però els que van vestits de paisà, poden presenciar furts i identificar sospitosos a tota la xarxa.

Altres delictes

Els furts representen gairebé el 90% dels delictes que es donen al metro. Es produeixen sobretot en horari diürn, entre les set del matí i les vuit del vespre.

Però no són els únics delictes que es cometen a les instal·lacions. Més enllà de l'horari diürn en què actuen els carteristes, es denuncien alguns robatoris amb violència o delictes de danys, però són molts menys.

També hi ha casos de tocaments i abusos sexuals. El 2018, es van fer 70 denúncies de caire sexual a tota la xarxa de transport. Gràcies a la xarxa de càmeres de seguretat que hi ha dins els vagons, als passadissos i andanes es poden investigar tots.