100 dies de Milei: quan per aconseguir un Estat més eficient, la pobresa es dispara

El president argentí, l'ultraliberal conservador Javier Milei, ha celebrat els seus 100 dies a la Casa Rosada, la seu del poder executiu a Buenos Aires, publicant una foto a les xarxes socials mirant de fer callar rumors i polèmiques: abraçat a la seva vicepresidenta, Victoria Villarruel, tots molt alegres.

El que es busca és deixar clar que el seu projecte de gir de 180 graus, neoliberal i de lliure mercat per l'Argentina, va a tota màquina i sense crisis internes. 

Sobre aquests 100 dies com a president, si alguna cosa se li ha de reconèixer al cap d'Estat argentí és que està fent el que va dir que faria en campanya electoral.

La serra mecànica que mostrava en els seus mítings amb els braços alçats --símbol de les retallades que prometia aplicar per aprimar un elefantiàsic Estat-- ha tallat i reduït de soca-rel pressupostos públics i fet miques tota mena d'organismes públics.

Uns organismes que, des del seu punt de vista, no servien per res i eren nius, ha assegurat Milei, de militants peronistes que no feien res més que cobrar un sou i que a l'Argentina se'ls coneix com "ñoquis".

Per la seva banda, el portaveu de la Casa Rosada, Manuel Adorni, assegurava aquest dimecres en complir-se els 100 dies de Milei com a president que la seva gestió és "un cas atípic, un cas d'estudi" per haver hagut de lluitar contra molts factors contraris i per ser el primer a atacar el dèficit fiscal i exposar a la "casta política".

Adorni ressaltava també com a gran èxit dos mesos sense dèficit pel que fa a la despesa pública així com la reducció, mes a mes, de la inflació --la crisi és tan gran i l'alça de preus tan monumental i descontrolada que l'oficialisme celebra inflacions del 15% mensuals.

"Demano calma i paciència als argentins, estem fent bé les coses", deia en aquestes últimes hores el president Javier Milei en una entrevista a Ràdio Mitre.

No tot és tan positiu com es diu des de la Casa Rosada. L'Argentina segueix a l'UCI i ja fa molts i molts mesos que no es recupera. El fantasma d'una hiperinflació s'allunya, però les flames encara cremen i les ferides, sagnen.

La pobresa arribarà ben aviat, segons la Universitat Catòlica Argentina, al 60%; i la infantil fa por, al 70%. Xifres que en realitat són 8,6 milions de joves menors de 18 anys vivint en llars pobres, segons Unicef.

La indigència infantil és del 18%. Sous baixos i molta informalitat laboral completen un panorama social més que crític, amb la desesperació i el desànim com a protagonistes. Massives retallades que mantenen un humor social molt crispat amb protestes diàries.

Ara aquí a l'Argentina, no són pocs els qui es fan una pregunta: amb tot aquest pla de xoc implementat pel president argentí, l'ultraliberal Javier Milei, que ha duplicat i triplicat preus... aguantarà una classe mitjana cada vegada més pobra?

Recupera els documentals de Punt de no retorn "L'Argentina de Milei. Part I" i "L'Argentina de Milei. Part II".