L'impacte de 100 dies de vaga de guionistes a Hollywood: pèrdues i acomiadaments

La vaga de guionistes de Hollywood arriba aquest dimecres als 100 dies. Més de tres mesos d'aturada que, encara sense dades concloents, podrien deixar milers de milions de pèrdues. I al mateix temps, sense cap mena d'acord amb la patronal a la vista.

De fet, fa una setmana els guionistes i les productores es van trobar en una reunió que va empitjorar encara més la relació. Tot plegat en un moment de canvis per a la indústria: les plataformes tenen més força que mai i ja ha arribat a Hollywood la intel·ligència artificial.

L'última vaga de guionistes va acabar a principis del 2008 i va durar 93 dies. En aquell moment es van estimar unes pèrdues de gairebé 2.000 milions d'euros i 37.700 llocs de treball, però aquesta vegada la xifra podria ser encara pitjor per a Hollywood i assemblar-se més a les pèrdues per la pandèmia, que van arribar als 5.000 milions d'euros.

No només els guionistes de cinema i televisió estan en vaga, a mitjans de juliol els actors també s'hi van afegir i van multiplicar la incidència de la vaga: mentre el Sindicat de Guionistes representa 11.000 persones, el Sindicat d'Actors i Actrius en representa 160.000.

"Pitjor que la pandèmia"

Més enllà dels grans estudis cinematogràfics i les grans productores, Hollywood és un gran conglomerat d'empreses immobiliàries i de qualsevol mena de servei per a les productores i els seus treballadors. Les dades oscil·len, però algunes fonts xifres amb més de 90.000 el nombre d'empreses instal·lades a la Meca del cinema que dona feina a 2,5 milions de persones.

Per això, les vagues tenen incidència en una enorme teranyina i alguns empresaris ja ho qualifiquen de "pitjor que la pandèmia" quan, expliquen, anaven tots a l'una i van rebre fins i tot ajudes per mantenir el negoci.

Mentre els vaguistes comencen a notar les conseqüències de la vaga, tenen el suport dels sindicats per ajudar-los econòmicament o d'altres iniciatives, com els donatius d'alguns actors de renom, per tirar endavant. Les petites empreses no tenen aquest suport, algunes ja han tancat i d'altres estan pensant a fer-ho.

"Estem en mode de supervivència", explica Adrianna Cruz-Ocampo, la propietària d'un negoci de marcs U-Frame-It ubicat al barri de North Hollywood de Los Angeles, una de les zones afectades per l'aturada.

Els acomiadaments han començat en degoteig. A la botiga on venen objectes per a l'escenografia Pam Elyea, que ha donat vida a escenaris de pel·lícules com "La la land" o "Oppenheimer", han hagut d'acomiadar la meitat del personal.

Estalviar en electricitat, retallar personal o intentar diversificar la clientela no ha estat suficient per a molts. Alguns lloguers a la zona poden arribar a valdre més de 40.000 euros mensuals, mentre que els negocis només ingressen un 15% del que acostumaven a ingressar.

Encara que actualment el sindicat d'actors i actrius, SAG-AFTRA, ha permès tirar endavant projectes independents que no estiguin vinculats a la patronal de productores AMPTP, això no arriba a sufragar els danys econòmics col·laterals de la vaga.

Què demanen els vaguistes?

Les demandes dels actors i els guionistes són molt semblants. Demanen millores salarials adaptades a les noves condicions de la indústria, reclamen especialment el pagament dels anomenats drets residuals. És a dir, les compensacions econòmiques que reben cada vegada que alguna de les seves obres torna a reproduir-se a través de l'streaming.

Al mateix temps, també demanen garanties davant l'avenç de la intel·ligència artificial. Als actors els preocupa que les seves imatges digitals s'utilitzin sense el seu permís o la compensació adequada.

La vaga de guionistes es va apropant a la més llarga de la història, que va durar 158 dies l'any 1988. Queda encara més lluny el rècord d'una vaga de guionistes i actors a la vegada: va durar tres mesos i va ser l'any 1980.