1.000 dies de presó de Sànchez i Cuixart amb les "conviccions refermades"

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ingressar a la presó el 16 d'octubre del 2017, van ser els primers presos del procés. Entraven a Soto del Real en presó preventiva, acusats d'instigar la mobilització del 20S davant la seu de la Conselleria d'Economia i la seva participació en el referèndum de l'1-O. Aquest diumenge fa just 1.000 dies d'aquella jornada en què van ingressar al centre penitenciari, en mòduls separats, i ja no en van sortir. Després, va venir el judici al Suprem i finalment se'ls va traslladar a Catalunya, en el seu cas al centre penitenciari de Lledoners.

Jordi Cuixart, que acaba de ser reelegit president d'Òmnium Cultural, apareix per primer cop en un video gravat expressament per a aquesta data en què afirma que continuarà lluitant pels drets i les llibertats i que, de fet, ja ho està "tornant a fer" denunciant la monarquia i un estat que "exerceix la violència institucional".

"Passi el que passi, el nostre límit mai més no pot ser ni la presó ni l'exili"

Cuixart afegeix que "ni la violència institucional ni la presó segrestaran la mobilització social ni la voluntat democràtica del poble de Catalunya".

"Per dignitat dels 1.000 ferits de l'1 d'octubre, per als més de 2.500 represaliats i perquè aquesta és la voluntat del conjunt de la societat catalana."

Coincidit amb el seu dia mil a la presó, Cuixart ha publicat un article a El Punt-Avui, on assegura que "la societat catalana ha perdut la por", no vol renunciar a la legítima aspiració com a poble

"Després de 1.000 nits, que ningú no ho dubti: persistim i no renunciem a res."
 

Conviccions refermades, malgrat la presó

Jordi Cuixart va entrar a la presó com a president d'Òmnium cultural i així en vol sortir, de fet l'assemblea de l'entitat el ratificava. És per això que, segons el president d'Òmnium, seguiran abanderant la lluita no-violenta i la desobediència civil com a instruments imprescindibles per transformar la societat.

Jordi Sànchez era aleshores el president de l'ANC i per a les eleccions del 21D va acceptar ser el número 2 de Puigdemont a les llistes de Junts per Catalunya. I la gravació d'un missatge per telèfon difós en un míting va servir per castigar-lo sense hores de pati.

En les eleccions del 28 d'abril, Sànchez va encapçalar la llista de Junts al Congrés dels Diputats, acta que va quedar suspesa amb la sentència. Ara, vol continuar actiu en la política i en la reestructuració d'aquest espai que lidera Carles Puigdemont, també hi vol tenir un paper com a representant de La Crida. Sànchez escriu en un article de La República a tenor dels 1.000 dies defensa que "tot aquest temps de repressió i de dolor personal de tanta gent" no ha servit per derrotar-los anímicament ni "encara menys per fer-nos retrocedir políticament en les nostres conviccions".

El "projecte inclusiu" de Puigdemont

A més d'aquest article, Sànchez ha commemorat els 1.000 dies a la presó visitant aquest diumenge per primer cop des del 2017 els estudis de Catalunya Ràdio. Entrevistat en directe al programa El Suplement, l'exlíder de l'ANC ha defensat el projecte polític encapçalat per Carles Puigdemont, que té previst convertir-se en partit d'aquí a dues setmanes. Sànchez ha rebutjat que sigui un projecte de la dreta independentista:

"És un projecte inclusiu, que recull i recollirà la millor de les tradicions del catalanisme polític, des de tradicions socialdemòcrates que donen resposta i cohesionen la societat, fins iniciatives que creuen en la llibertat i la ciutadania."

"Arribaran moments en què caldrà discutir matèries més sensibles, quan arribin ja es discutiran."

Pel que fa a l'encaix d'aquest projecte amb el PdeCAT, Sànchez s'ha mostrat convençut que "molta gent" d'aquest partit, tant militants com votants, es sumarà al lideratge de Puigdemont. També ha rebutjat que el nou partit hagi d'arrossegar l'herència de Convergència i del mateix PdeCAT:

"Els drets electorals de JxCat els guanyarà JxCat, no volem ser esclaus del passat."

Pel que fa a la convivència amb Oriol Junqueras a la presó, Sànchez ha afirmat que "per no caure en situacions complicades, no parlem gaire sovint de política".

A l'espera del tercer grau que pot quedar en mans del Suprem

Ara mateix, els presos polítics poden sortir de la presó gaudint de l'article 100.2 del reglament penitenciari que els permet la sortida per treballar o fer voluntariat. I també estan pendents de quan se'ls podrà concedir el tercer grau, que permet sortir de la presó i únicament anar-hi a dormir.

Tot plegat pot quedar en mans del Suprem si la Fiscalia recorre les decisions de les juntes de tractament, que havien proposat el tercer grau penitenciari després d'haver passat gairebé sis mesos en segon grau.

El mateix Sànchez, juntament amb Rull i Turull, ja va demanar el tercer grau fa mig any.