10.000 pisos de lloguer social en tres anys: els 82 municipis on el govern vol fer-los

Més de 10.000 habitatges s'incorporaran al parc de lloguer social a Catalunya en els pròxims tres anys. Ho ha anunciat el govern aquest divendres, quan ha presentat el seu projecte per ampliar un 18% el parc de lloguer social, que actualment és de 55.000 habitatges, fins al 2026.

Només l'1,7% del parc d'habitatge de Catalunya es destina actualment a lloguer social.

Més d'una tercera part d'aquests nous pisos --3.655-- seran propietat de la Generalitat, ja sigui per la promoció directa que fa l'Incasòl o per la compra d'habitatges ja construïts, i la resta s'obtindran impulsant-ne la construcció per part de tercers, com ara agents socials, cooperatives i promotors.

Per a la promoció directa, la Generalitat ja ha arribat a convenis amb desenes d'ajuntaments per a la cessió de sòl públic.

La inversió estimada per a aquest projecte gira al voltant dels 530 milions d'euros. Uns 350 milions seran d'inversió directa de la Generalitat, 150 dels quals per a la compra d'habitatge construït, ja sigui per tanteig i retracte o per adquisició directa. Territori valora en 180 milions d'euros la inversió en ajuts a la promoció privada d'habitatges, una xifra estimada perquè depèn, entre altres coses, dels fons europeus Next Generation.

Pel que fa a l'impuls a la construcció de pisos per a lloguer social per part de tercers, el projecte preveu obtenir 1.062 pisos cedint sòl públic propietat de l'Incasòl a cooperatives i agents socials perquè construeixin els habitatges, i impulsar la construcció de 5.126 pisos més amb ajuts a la promoció privada que es finançaran amb les línies tradicionals de l'Institut Català de Finances i amb fons europeus.

El projecte també preveu que entitats financeres o propietaris privats cedeixin fins a 1.100 pisos per un període de temps determinat, a través dels diferents programes que gestiona l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Una part d'aquests pisos de lloguer social es troben ja localitzats en 82 municipis diferents, la majoria a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral, que és on més necessitats d'habitatge hi ha. A mesura que es vagin concretant les actuacions amb ajuntaments, entitats bancàries o propietaris privats, s'aniran distribuint en més municipis arreu de Catalunya.

Nova promoció a Rubí

El projecte l'han presentat aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Territori, Juli Fernàndez, a Rubí, on han visitat una nova promoció de 24 pisos a Can Sant Joan, que està previst que s'acabi al novembre i s'entregui als seus inquilins el primer trimestre del 2024.

Els pisos tenen un mínim de 50 m² útils i seran de 2 habitacions dobles, a excepció d'un habitatge reservat a persones amb mobilitat reduïda, que en tindrà només una. La cuina serà semioberta, i tindran un bany complet i una zona de rentat independent. A més, també podran disposar d'una plaça d'aparcament al soterrani.

Els pisos es destinaran a cobrir les necessitats d'habitatge detectades al municipi, i en la seva adjudicació hi participaran l'Ajuntament de Rubí i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Els pisos s'estan construint en una parcel·la propietat de l'Incasòl de 740 m² al sud de Rubí, on s'han construït dues promocions més amb un total de 66 habitatges. L'edifici consta d'una planta subterrània, planta baixa i tres pisos.

El president Aragonès ha destacat que el projecte és "una aposta per respondre a una necessitat bàsica" que prioritza, d'entrada, els municipis amb més densitat de població, on hi ha més demanda, per mirar d'arribar "a uns nivells d'habitatge públic com té la mitjana europea, del qual encara som lluny", ha reconegut:

"L'accés a l'habitatge no és un luxe, és un dret bàsic. Estem canviant el paradigma per una aposta decidida per prioritzar de forma clara i inequívoca l'habitatge públic basat en el lloguer i no en la venda, com fins ara."

Habitatges per a joves i famílies vulnerables a Lloret de Mar

Bona part de les noves construccions que s'estan impulsant són gràcies a acords signats entre Territori i molts ajuntaments, com el de Lloret de Mar, que aquest febrer va cedir a l'Incasòl 5.000 m² de terreny a l'avinguda de la Vila de Blanes per a la construcció d'un bloc de pisos amb 68 habitatges.

La cessió dels terrenys és per a 75 anys prorrogable a 99, el màxim permès per la llei, tot i que l'Ajuntament en mantindrà la propietat.

Una vegada construïdes les vivendes, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya serà l'encarregada de gestionar els pisos. Una quarta part aniran destinats a joves, un altre 25% a famílies en situació vulnerable i la resta s'adjudicaran a les persones inscrites en el registre municipal per accedir a un pis públic. L'entrega de claus està prevista per al juny del 2026.

La construcció d'aquesta promoció costarà 9 milions d'euros.

El Sindicat de Llogateres alerta que se'n perdrà el doble

En fer-se públic el projecte, el Sindicat de Llogateres ha emès un comunicat on reconeix que "és bo fer habitatge protegit", però alerta que la iniciativa és insuficient en un mercat de l'habitatge "basat en l'especulació".

El Sindicat recorda que segons un informe publicat aquesta setmana per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, en tres anys s'hauran perdut el doble d'habitatges socials dels que es construiran:

"El 2026 haurem perdut 20.449 habitatges de protecció oficial (HPO) i el 2030 en seran 36.000. És a dir, fins i tot si el govern compleix la promesa de fer 10.000 nous HPO, n'haurem perdut el doble en termes nets només a la província de Barcelona."

Per això demana que el govern garanteixi que l'habitatge protegit construït els últims anys amb fons públics continuï sent públic i que eviti que es desqualifiqui; que protegeixi "totes les llogateres que actualment viuen en habitatges de protecció oficial i que estan sent víctimes de les pràctiques d'assetjament immobiliari i expulsió per part de promotors privats", i que reformuli el model de construcció d'habitatge social perquè sigui més "transparent i democràtic" i garanteixi lloguers "a perpetuïtat", és a dir, que es mantinguin sempre en mans públiques i no puguin passar a ser propietat privada.