1.001 preguntes sobre la IA i les indústries culturals: quins drets tenen les màquines?

Dos dies de discussió, a la Casa de las Alhajas de Madrid, entorn de la propietat intel·lectual i les indústries culturals davant del desafiament de la intel·ligència artificial (IA).

El punt de partida de la trobada --organitzada per SGAE, ara que l'entitat fa 125 anys-- neix d'una obvietat. La IA generativa que crea text, música i imatges artificialment necessita text, música i imatges naturals. De qui són el text, la música i les imatges creades amb ordinadors?

Tot és molt recent, però algú dubta que, a hores d'ara, la IA ja està generant noves capacitats creatives?

I encara un munt més de preguntes obertes per encarar el tsunami imparable de la IA:

Els "prompts" que fa servir un artista per generar nou contingut intel·ligent es poden considerar com a part d'una creació original? Què passa amb les creacions mixtes on intervé la creació humana però també la generada per IA? Han de poder cobrar els titulars d'una creació mixta com ho fan el guionista o dramaturg que escriuen una obra fruit només de la seva imaginació?

L'actual legislació només contempla la protecció de drets de propietat intel·lectual per a les persones físiques. Tenen drets de propietat intel·lectual les màquines?

Hi ha 1.001 preguntes obertes i, ara per ara, poques respostes canòniques. El repte és majúscul.

La Unió Europea ha pres la iniciativa reguladora, però ja hi ha jutjats nord-americans col·lapsats amb demandes vinculades amb la IA.

Encara recent, la llarga vaga d'actors i guionistes de Hollywood estava provocada, entre altres raons, per la necessitat de regular l'arribada de la intel·ligència artificial.

Fins i tot amb una llei a la mà, com encarar una realitat imparable que canvia a gran velocitat? Com fer-ho sense prendre mal ni renunciant a la tecnologia?

Un repte global

Estem davant d'un desafiament tecnològic, un problema legal, un embolic econòmic, un debat polític, una qüestió cultural, una discussió filosòfica: un repte global.

Jennifer López protagonitza un anunci d'una companyia de creuers. Ella dona permís per fer servir la seva veu i la seva imatge, però l'estrella no roda cap espot. La seva imatge ha estat generada artificialment per un ordinador "intel·ligent".

Tom Hanks protagonitza un anunci de dentistes. La seva imatge també ha estat generada artificialment. Ell no ha donat permís per fer servir la seva imatge.

Els dos casos són reals. De qui és l'anunci de Jennifer López? De qui és l'anunci de Tom Hanks? Tot i haver-ho autoritzat, pot reclamar drets d'imatge l'actriu i cantant? Poden reclamar drets els creadors del fals anunci de l'actor?

Davant l'evidència que la IA serà cada vegada millor (l'espècie humana, potser no), hem de preguntar-nos si la societat (i la llei) està prou preparada per assumir-la i per no ser devorats.

La qüestió està generant una preocupació creixent en diferents sectors i maldecaps (i feina, molta feina) als bufets d'advocats.

Entre els ponents del congrés de Madrid, els professionals del dret són majoria, com Ryan Abott --professor a les universitats de Surrey, al Regne Unit, i Califòrnia--, Jane G. Ginsburg --professora a la Universitat Colúmbia i doctora honoris causa a Neuchâtel, Suïssa-- o Marisa Castelo --presidenta de l'Institut Autor.

Taylor Swift, Quevedo i Julio Iglesias

Puc fer una cançó a l'estil de Taylor Swift amb IA? No copio Taylor Swift, només treballo amb l'estil que ho fa ella. Això és o serà un delicte?

Les preguntes plantejades al congrés de Madrid tenen respostes confuses. Les diferents legislacions en marxa --a Europa, EUA, al Japó, etc.-- tenen criteris diferents i no es posen d'acord per acordar respostes globals.

En una de les sessions, la professora Ginsburg planteja un joc amb les figures dels cantants Julio Iglesias i Quevedo. Fa escoltar als assistents el famós "Me olvidé de vivir", de Julio Iglesias, amb la veu de Quevedo, generada amb IA. Amb eines com Suno AI i Voicify AI, crea dos temes nous on cada cantant parla a la lletra de la particularitat de la seva veu. Una veu, avui, generada artificialment.

El sector de la música viu amb inquietud un futur que amenaça la feina dels músics o dels tècnics de gravació, com avui recorda Klaus Goldhammer, director general de la consultora Goldmedia, amb seu a Berlín.

Un estudi fet recentment amb músics francesos i alemanys, que dilluns es publicarà també en espanyol, certifica que més del 90% dels professionals reclama urgentment una nova regulació de les polítiques de remuneració.

Xarxes com TikTok o Instagram estan entrant de ple en el camp de la música generada per IA per estalviar-se així els drets que ara han de pagar als músics professionals. En joc hi ha milions i milions de dòlars.

El cas The New York Times

Una de les notícies més comentades al congrés ha estat la demanda que, a finals de 2023, el diari The New York Times va presentar contra OpenAI i Microsoft argumentant que els models d'IA d'aquestes empreses van fer servir de forma il·legítima milions d'articles periodístics per entrenar els seus xatbots i poder generar, d'aquesta manera, nou contingut.

Entre els articles piratejats per la IA, n'hi havia de concebuts pel diari com a ús exclusiu pels seus subscriptors de pagament.

Segons Jane G. Ginsburg, qualsevol nova llei sobre copyright que es vulgui posar en marxa quedarà vella quan estigui redactada i aprovada i, en principi, només acabarà responent "al problema d'ahir" i no pas a l'últim tema conflictiu.

Segons el professor Carbajo Cascón, catedràtic de Dret Mercantil de Salamanca, les presses del legislador "mai no són bones".

Art o porno?

En una trobada majoritàriament "legalista", els artistes han tingut poca presència. Una de les aportacions més valuoses l'ha fet Núria Oliver, experta en IA i doctora pel MIT, l'Institut Tecnològic de Massachusetts.

Oliver parla de la "maldat" dels algoritmes intel·ligents que condemnen molts artistes visuals a la cova de l'anonimat en el gran país --el més poblat del món-- de les xarxes socials com Facebook, TikTok o Instagram.

El 2021 els museus de Viena ja es van rebel·lar contra les grans xarxes per la censura d'algunes de les seves obres --Modigliani, Schiele, etc.-- pel fet que mostraven cossos nus, una pràctica habitual des de la mateixa gènesi de la història de l'art.

Els museus de Viena, en un gest provocatiu, van acabar obrint comptes a OnlyFans, una plataforma que accepta continguts eròtics.

Actualment, artistes visuals són censurats per algoritmes que actuen com a bloquejadors de contingut quan es troben imatges que la IA  associa amb temes de violència explícita o pornografia.

L'únic delicte, en aquest cas, és fer obres artístiques, per exemple, amb la imatge de persones nues que la IA associa amb la pornografia. En aquest sentit, un dels llenguatges més afectats és, de fet, la fotografia perquè juga amb el realisme.

Oliver també planteja la problemàtica coneguda amb l'expressió anglesa "shadow ban", un algoritme que no fa censura explícita, però que condemna alguns artistes a l'ombra de la xarxa impedint que la seva obra es pugui veure de forma massiva. Un tipus de censura menys òbvia que l'eliminació de contingut però més perversa.

Tecnooptimistes versus tecnopessimistes

L'advocat Antonio Muñoz Vico, soci de Propietat Intel·lectual del bufet Garrigues, expert en la indústria de l'entreteniment, imagina un intèrpret intel·ligent que sigui 'fill' de Scarlett Johansson i Brad Pitt.

Les dues estrelles, les reals, per tal de protegir els seus drets d'imatge, haurien de poder donar permís perquè aquest nou actor/actriu pogués treballar.

Una altra qüestió seria si la nova criatura caricaturitzés o fes paròdia de Johansson i Pitt. En aquest cas, la protecció seria causada pel dret a la llibertat d'expressió.

I què fer amb els artistes que ja són morts o que ja estan retirats? La nota d'humor del congrés la van posar Antonio Ortiz i Matías S. Zavia, creadors del pòdcast sobre IA Monos Estocásticos. Amb un to desenfadat, van explicar casos seriosos dels nous drets d'imatges generats, en algun cas amb beneficis milionaris, per personatges com Elvis Presley, Marilyn Monroe, Lou Reed, Beatles o el grup ABBA que estan tenint una nova vida intel·ligent i artificial.

El sector de l'entreteniment és un dels més abocats a la IA amb exitoses experiències en camps com els videojocs o els efectes especials de les pel·lícules. És un àmbit on regna el tecnooptimisme perquè la IA pot abaratir costos de forma extraordinària.

Nous apocalíptics i integrats

La IA ha fet reprendre la cèlebre dicotomia d'Umberto Eco, plantejada fa ja 60 anys entre apocalíptics i integrats. Té sentit plantejar-nos un futur allunyat de la IA?

Encara que, de vegades, davant d'un futur que espanta, el tecnopessimisme demani pas, les amenaces perquè la IA ajudi les ideologies feixistes a obrir més mercat són ben reals.

Protegir la democràcia, garantir la diversitat cultural i lingüística europea, per exemple, també depèn de la IA.

Arribarà en algun moment el "singularity day", aquest moment temut en què la IA superi la intel·ligència humana? Arribarà la superintel·ligència, com fa anys i panys que planteja la ciència-ficció?

Fins aleshores, però, només ens queda portar-nos bé amb les màquines. I seguir fent-nos, com ha passat aquests dies a Madrid, mil i una preguntes. Preguntes naturalment intel·ligents.