113 municipis ja saben qui serà el seu alcalde abans de les eleccions del 26M

Molló, Cabanelles, Armentera, Verges, Algerri, Navès... Gairebé el 12% dels municipis de Catalunya ja saben qui serà el seu alcalde la proper mandat. A un centenar de municipis solament s'hi ha presentat una candidatura que, tingui els vots que tingui, governarà els propers quatre anys.

En concret, són 113 els candidats que ja saben que seran alcaldes abans de les eleccions municipals del 26 de maig. La gran majoria d'aquests municipis tenen un cens inferior a les mil persones, o es troben al voltant d'aquesta xifra. Tot i estar distribuïts arreu del territori, el primer lloc és per als pobles de les comarques de Girona, amb 37.

Girona, per tant, és la que té més municipis que es troben en aquesta situació, un 16%. Per darrere se situa Tarragona, amb 32 pobles (17%), Barcelona, amb 27 (8%), i Lleida, en última posició, amb 17 pobles (7%).

Per a alguns d'aquests municipis aquest és el primer cop que es troben en aquesta situació, per a d'altres és un context que perdura des de les eleccions del 2011. A Puiggròs (Lleida) o a Garrigàs (Girona) tenen un cens que ronda les 300 persones i una participació del 50%. En els dos pobles, però, solament s'hi presenta una llista des del 2011. Abans era Convergència i Unió i en aquestes és Junts per Catalunya.

A l'altra cara de la moneda hi ha municipis com Fonollosa, que, amb un cens de 1.137 persones, han anat perdent l'arc polític amb els anys. El 2011 s'hi presentaven CiU, ERC, PSC i PP, l'any 2015 solament hi van concórrer CiU i ERC, i en aquestes últimes l'única candidatura és d'ERC.

Aquesta és la llista de tots els 113 municipis amb una sola candidatura:

De qui seran aquestes alcaldies?

Dels 113 municipis on solament s'hi ha presentat una llista, la majoria de les candidatures són agrupacions locals. És a dir, candidatures de persones que no participen directament de l'estructura del gran partit. Tot i així, fa falta recordar que la majoria d'elles es presenten sota els paraigües municipals dels grans partits. 

33 d'aquests pobles es presenten amb el paraigües supramunicipal d'Esquerra Repúblicana, que és Acord Municipal, i 21 candidatures ho fan com a ERC. Junts per Catalunya en presenta 42 en total i el PSC, una a Vilanova de Prades i dues a Sales de Llierca i Sant Miquel de Fluvià amb Candidatura de Progrés. 

Com voten els ciutadans en altres eleccions?

Tot i que en les eleccions municipals solament s'hi presenta una candidatura, els vots emesos en altres comicis electorals no han d'anar en la línia del partit que s'hi presenta.

Si observem els resultats poble a poble de les passades eleccions del 28A, agafant l'exemple que hem posat abans, a Garrigàs hi va guanyar ERC amb un 46,26% dels vots, lluny de JxCat, que en va aconseguir el 18,79%. A Puiggròs, en canvi, la victòria de JxCat es va donar tan sols amb la diferència d'un vot amb ERC.

Pel que fa a Fonollosa, sí que hi trobaríem més coincidència, amb la victòria d'ERC, amb 354 vots, un 37,82% dels emesos.

Els altres comicis amb què podem fer una comparativa són les últimes eleccions al Parlament del 21D. Els resultats per municipis ens mostren que a Parlavà (Baix Empordà), on la candidatura la lidera ERC, hi va guanyar JxCat amb un 51,19% dels vots.

Un últim exemple és Barberà de la Conca (Tarragona), on el 21D va guanyar JxCat amb el 42,91% dels vots, i el 28A, ERC va col·locar-se en primera posició, amb el 39,78%. Ara, els seus habitants solament podran votar una llista de JxCat.

Aquest patró es repeteix, de manera semblant, a la majoria de municipis on la candidatura no és una "marca" local o independent.

El cas de Vilanova de Prades

El petit municipi de 117 habitants, amb un cens de 97 persones, és l'únic d'aquests pobles on es presenta el PSC en solitari. El partit va guanyar les dues últimes eleccions municipals, en què es presentava també el PP. Aquest cop, l'actual alcalde, Artur Miró, torna a encapçalar la llista però és l'única que s'hi presenta.

Els habitants de Vilanova, però, han votat en altres eleccions opcions polítiques diferents de les que representen els socialistes catalans. A les parlamentàries del 21D JxCat es va emportar la victòria amb un 45,71% dels vots, i el PSC solament en va aconseguir quatre (5,71%).

Una cosa semblant ha passat a les generals del 28A, en què el guanyador ha estat ERC, amb un 49,23% dels vots, i el PSC ha estat tercera força, amb un 13,8%. Van obtenir 32 i 9 vots respectivament.