La participació a Catalunya cau 2,4 punts respecte el 28-A, fins al 72,18%

La tercera cita electoral en poc més de mig any registra una alta participació a Catalunya, però sense arribar a la xifra rècord que es va assolir al mes d'abril.

Les primeres eleccions celebrades després de la sentència del procés no han reflectit a Catalunya un augment de la participació, tot i que la celebració dels quarts comicis generals en quatre anys podia fer preveure una certa fatiga d'un sector de l'electorat.

Malgrat tot, més de 3.856.000 catalans del total de 5.615.400 electors que componien el cens s'han acostat aquest diumenge a algun dels 2.670 col·legis electorals oberts.

La participació a Catalunya en les Eleccions del 10N s'ha situat en el 72,18% amb més del 99% escrutat, xifra que suposa un descens de 2,4 punts respecte la participació del 28-A, que va ser del 74,5%, de les més altes en democràcia.

D'aquesta manera, l'abstenció ha pujat fins al 27,8%, amb prop d'un milió i mig de votants que no han acudit a les urnes, davant el 25,4% de les eleccions de finals d'abril.

Barcelona la que ha registrat més participació

Per circumscripcions, Barcelona ha estat la que ha registrat una major participació, en arribar al 73%, un 2% menys que l'abril, mentre a Girona ha arribat al 70,5%, 3 punts menys que el 28A.

La participació a Tarragona ha caigut més de quatre punts, passant del 73,59% dels comicis d'abril al 69,4% de les eleccions d'avui, i la demarcació de Lleida ha estat la més abstencionista, en haver votat un 69,6% dels electors, quan fa 7 mesos va ser de el 72,18%.

La participació baixa un pèl més a Espanya

Si a Catalunya ha caigut la participació, encara ho ha fet un pèl més al global d'Espanya.

A Espanya la participació ha estat del 69,90%, un percentatge de quasi dos punts menys respecte les eleccions del 28 d'abril. que va ser del 71,76 %.

Vots nuls i en blanc

Pel que fa els vots nuls, han suposat el 0,53% del total, 20.558 en total, davant el 0,49% del 28 d'abril, mentre que els vots en blanc han representat el 0,70%, fins als 26.956, davant el 0,54% dels anteriors comicis.

28A, una participació rècord

A l'abril, es van donar unes dades de participació històriques a Catalunya. Un 77% dels catalans van anar a les urnes i l'índex de participació va superar en 14 punts el del 2016 (63,4%). Va ser la segona participació més alta en unes eleccions en democràcia, només per sota de les eleccions de 1982, quan es va arribar al 80,8%.

A Espanya, la participació a l'abril es va quedar en el 75%, vuit punts per sobre del 2016, les cinquenes amb més concurrència des de 1977.

Cau un 27% el vot per correu

El vot per correu ha caigut gairebé un 27% respecte al 28 d'abril. Les peticions de vot per correu tramitades han estat 986.446.

Les eleccions en xifres

37.000.608 persones tenien, aquest diumenge, dret a vot al conjunt de l'Estat. Catalunya, és la segona comunitat amb un nombre més gran de votants després d'Andalusia.

Amb la seva papereta, els electors han decidit els ocupants dels 350 escons del Congrés dels Diputats i els 208 del Senat. Unes paperetes amb què han triat entre 1.276 candidatures a tot l'Estat.

De les urnes catalanes n'han sortit 48 diputats al Congrés i 16 senadors. Per províncies, 32 diputats a Barcelona, 6 a Girona i a Tarragona, i 4 a Lleida. I de senadors n'hi ha 4 a cada circumscripció.

Aquestes són les quinzenes eleccions al Congrés després de la mort de Franco. I és la segona vegada que es repeteixen uns comicis per la incapacitat dels partits d'arribar a acords de govern. En aquest cas, després dels resultats obtinguts el 28 d'abril.

Sis mesos més tard, aquest 10 de novembre, l'escenari polític no augura una majoria clara i estable i la possibilitat que es mantingui el bloqueig polític i d'anar a unes terceres eleccions a la primavera no és descartable.

L'escenari que es presenta aquest diumenge dista del de les generals del 28 d'abril, amb la sentència del Suprem que ha condemnat els líders independentistes a més de 100 anys de presó, amb l'extrema dreta de Vox que consolida el seu espai polític.