11 varietats de raïm desconegudes, un patrimoni genètic únic descobert a Calonge

Les vinyes del municipi de Calonge, al Baix Empordà, tenen 22 varietats de raïm i 11 són desconegudes. Es tracta d'un patrimoni genètic únic a Europa, ja que en territoris com La Rioja, per exemple, només s'han descobert tres varietats noves.

La troballa, en poc més de 160 hectàrees, s'ha fet en el marc d'un estudi realitzat per la Universitat de La Rioja i finançat per l'Ajuntament de Calonge i la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG.

El motiu de tanta diversitat és que els productors han seguit treballant la terra amb mètodes tradicionals, com ara empeltant els ceps amb varietats diferents.

Dos investigadors de la Universitat de La Rioja han analitzat part dels ceps que els productors mostraven com a "diferents" de la resta. Pedro José Balda, un dels autors de l'estudi, remarca que hi ha un "potencial enorme" entre les vinyes de Calonge que caldrà analitzar més a fons.

Balda ha detallat que aquesta àmplia varietat de tipus de raïm ajuda a tenir "més capacitat de resposta" davant de diversos reptes, com ara futures plagues o adaptacions al canvi climàtic.

Ha recordat que en els últims anys la industrialització ha arribat a moltes vinyes i això ha afectat la biodiversitat en la varietat de raïm.

Mètodes de treball tradicionals

Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI, es mostra reticent a aquestes noves tendències i en les seves vinyes manté els mètodes de treball tradicionals. Creu que el fet d'arrencar els ceps antics per plantar-hi una varietat concreta és una "barbaritat", ja que d'aquesta manera es perd la singularitat del territori per importar-hi un gust concret.

Tots els ceps que hi ha a la seva vinya els ha empeltat personalment, perquè és com s'ha fet tota la vida. "Nosaltres no hem comprat ni comprarem mai ceps en un viver", ha afirmat taxatiu.

Aquesta manera de tractar la terra és el que ha fet que les vinyes de Calonge es converteixin en una "arca de Noè" de varietats de raïm, assegura Molla, que ha afegit que abans de l'estudi tenien el pressentiment que hi havia varietats que no existien en altres llocs: "no les vèiem enlloc".