12 dones i 10 homes al nou govern Sánchez: els ministres, perfil a perfil

Aquests són els perfils dels vint-i-dos ministres del nou executiu espanyol: hi haurà una quarta vicepresidència, moltes cares noves i una majoria de dones.

Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics

D'entrada, Nadia Calviño va aportar el seu perfil tècnic i europeu al govern Sánchez, però gradualment va adoptar un rol més polític. Per exemple, amb l'enfrontament amb la banca pels sous dels directius o la defensa dels usuaris. Dins el govern de coalició, va enfrontar-se a Podem per l'abast d'algunes mesures socials que van plantejar.

Ara, és candidata a presidir el Banc Europeu d'Inversions; els ministres europeus han de votar abans que acabi l'any, però la seva elecció no està garantida malgrat el suport d'Alemanya.
 

Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social

Advocada de formació i filla de sindicalista, va ser la gran aposta de Podem en el primer govern de Pedro Sánchez i ara, com a líder de Sumar, va acordar fer una reforma profunda de la legislació laboral. La jornada de 37,5 hores per setmana, continuar apujant el salari mínim interprofessional i canvis en la manera de cobrar l'atur seran part dels punts que marcaran la feina de Yolanda Díaz al capdavant del Ministeri de Treball i Economia Social.

S'ha compromès a sotmetre tots els acords al diàleg social i de ben segur toparà en moltes de les coses amb l'oposició de la patronal CEOE.

Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Persona de màxima confiança del president Sánchez, Teresa Ribera és la que ha hagut de fer front a la crisi de preus de l'energia. Va negociar i aconseguir que Brussel·les acceptés l'excepció ibèrica, que ha ajudat a rebaixar la factura energètica a milers d'usuraris.

Si al principi del seu mandat, al ministeri, la lluita per reduir els efectes del canvi climàtic es va centrar en la descarbonització, ara a l'agenda hi consta la de combinar activitats econòmiques amb preservació de la natura. Un objectiu que marcarà l'acord a què pugui arribar amb la Junta d'Andalusia per regar a Doñana.
 

María Jesús Montero, vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda i Funció Pública

Del planter del PSOE andalús, María Jesús Montero es veu reforçada en el nou executiu, assumint una de les vicepresidències. Està cridada, al capdavant del Ministeri d'Hisenda, a articular un nou sistema de finançament autonòmic. L'actual va caducar fa deu anys. Tant ERC com Junts li demanaran un encaix diferent i haurà de fer els equilibris necessaris per poder acontentar les altres comunitats, també les governades pel Partir Popular.

Respecte als impostos, té sobre la taula decidir si l'impost especial a la banca, les elèctriques i a les grans fortunes passen de temporals a permanents.
 

Félix Bolaños, ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts

Mà dreta de Pedro Sánchez, és el superministre del nou executiu. És ministre de la Presidència des del juliol del 2021. Abans ja formava part del govern com a secretari general de la Presidència. Ha sigut un dels artífexs dels acords d'investidura i qui es va fer la fotografia que ho acreditava amb Oriol Junqueras. Home de la màxima confiança de Sánchez, ha sigut un dels pilars polítics del nucli dur de Pedro Sánchez els darrers 5 anys a La Moncloa. 
 

Pilar Alegría, ministra d'Educació i Esports i portaveu del govern

Pilar Alegría serà la cara visible del nou executiu, exercint de portaveu. Ja és ministra d'Educació des de fa 2 anys. Nascuda a Saragossa, és també la portaveu de l'executiva federal del PSOE. Diplomada en Magisteri, va ser delegada del govern espanyol a Saragossa durant l'etapa més difícil de la pandèmia, fins que Pedro Sánchez la va escollir per rellevar Isabel Celáa a la cartera d'Educació. 
 

Jordi Hereu, ministre d'Indústria

El barceloní Jordi Hereu i Boher serà el nou ministre d'Indústria. L'alcalde de Barcelona entre el 2006 i el 2011 té 58 anys, és llicenciat en Administració i direcció d'empreses per ESADE i des del 2020 és president de l'operador de satèl·lits Hispasat.

Hereu va començar la seva carrera política el 1997 a l'Ajuntament de Barcelona, a l'àrea de mobilitat i com a regidor de les Corts. En aquesta època es van potenciar els carrils per a les bicicletes i els autobusos, i es van ampliar les voreres. Ja com a alcalde, el 2010 va convocar un referèndum per reformar la Diagonal i el va perdre amb un rebuig del 87% dels vots, un fet que va marcar la fi del seu mandat.

Es dona la circumstància que Hereu va substituir a l'alcaldia de Barcelona Joan Clos, que també va ser ministre d'Indústria, una cartera que ara serà per a ell. 

Margarita Robles, ministra de Defensa

Jutgessa de carrera, Margarita Robles va ser la primera dona a presidir una sala contenciosa administrativa. Màxima responsable de l'exèrcit com a ministra de Defensa, no és la primera vegada que té carrec dins un ministeri. Va començar a principis dels noranta amb l'últim govern de Felipe González, on va ser subsecretària de Justícia del ministre Belloch, i secretària d'estat d'Interior, amb la investigació de l'assassinat de Lasa i Zabala, la retirada dels fons públics del GAL o l'ordre de cerca i captura de Luis Roldán.

Ja amb Pedro Sánchez, va convertir-se en una de les seves persones de confiança, i és de les poques que sempre ha estat ministra des que va guanyar la moció de censura l'any 2018.
 

Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior

Fernando Grande-Marlaska, nascut a Bilbao el 1962, va arribar al Ministeri de l'Interior amb el primer govern de Pedro Sánchez, el 2018. Això va ser després d'haver estat promogut com a vocal del sector conservador del Consell General del Poder Judicial pel Partit Popular, i anteriorment, haver estat jutge de l'Audiència Nacional.

Alguns capítols, com l'actuació policial amb l'assalt de la tanca de Melilla i les tensions amb les cúpules de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han mantingut durant aquests anys el titular d'Interior a la corda fluixa. Tot i això, Sánchez torna a confiar en ell.

Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible

L'exalcalde de Valladolid Óscar Puente serà el nou ministre de Transports i Mobilitat Sostenible. En les darreres eleccions municipals va encapçalar la llista més votada a Valladolid, però un pacte entre PP i Vox va impedir que fos alcalde. Diputat des del 2015, Puente ha tingut protagonisme en els últims mesos perquè va ser l'encarregat de replicar a Alberto Núñez Feijóo durant el debat d'investidura del candidat del PP.

Elma Saiz, ministra de Seguretat Social

L'advocada navarresa de 47 anys Elma Saiz serà la nova ministra de Seguretat Social en substitució de José Luis Escrivá. Saiz va ser consellera d'Economia del govern de Navarra, presidit per María Chivite, i també portaveu socialista a l'Ajuntament de Pamplona i delegada del govern central en aquesta comunitat. Aquesta llicenciada en Dret també va ser assessora fiscal en diverses empreses.

José Luis Escrivá, ministre de Transformació Digital

Va arribar a ministre com a independent i va intentar portar la seva experiència del sector privat a l'hora d'organitzar el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Va reformar les pensions tornant a revaloritzar-les en funió de l'IPC. Pel seu relleu en aquesta cartera, quedarà pendent acabar d'impulsar els plans de pensions individuals, una eina per complementar les jubilacions i alternativa als que fan els bancs.

En matèria d'immigració va organitzar l'arribada i acollida de milers d'ucraïnesos que fugien de la guerra. 

José Manuel Albares, ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació

Diplomàtic de carrera, José Manuel Albares va ser l'ambaixador d'Espanya a França i Mònaco abans de ser diputat i ministre d'Afers Exteriors, un càrrec al qual va arribar després de la crisi diplomàtica amb el Marroc i Algèria.

I no és l'única que ha hagut de gestionar: l'evacuació de l'Afganistan, la guerra d'Ucraïna o la guerra entre Israel i Hamas són alguns dels conflictes amb què ha hagut de bregar com a màxim representant internacional d'Espanya, després del president del govern.  

Isabel Rodríguez, ministra d'Habitatge i Agenda Urbana

Isabel Rodríguez ha estat fins ara ministra de Política Territorial i portaveu del govern, una responsabilitat que deixa per assumir la cartera d'Habitatge i Agenda Urbana. Un dels reptes que tindrà és desenvolupar la Llei d'Habitatge, que va entrar en vigor al maig, i fixar l'índex de preus per regular els lloguers en les zones més tensionades.
Llicenciada en Dret, va ser senadora per Ciudad Real entre el 2004 i el 2007, diputada al Congrés entre el 2011 i el 2019 i alcaldessa de Puertollano fins al 2021.
 

Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats

Diana Morant repeteix com a ministra de Ciència –cartera que va assumir el juliol del 2021-- i hi afegeix la cartera d'Universitats. Va ser alcaldessa de Gandia des del juny del 2015 fins al juliol del 2021 i va ser diputada a la Diputació de València des del juliol del 2015 al maig del 2017. És enginyera de Telecomunicacions.

Luis Planas, ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Luis Planas es manté al capdavant del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, lloc que ocupa des del 6 de juny del 2018. 
Va ser conseller d'Agricultura en dues etapes a la Junta d'Andalusia, així com eurodiputat, parlamentari andalús i senador.
És llicenciat en Dret i inspector de treball.
 

Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica

Ángel Víctor Torres va ser alcalde de la seva localitat natal, Arucas, a l'illa de Gran Canària, abans d'arribar a la presidència de la Comunitat el 2019. En les eleccions del maig va guanyar, però un pacte entre Coalició Canària i Partit Popular el deixar a l'oposició. L'expresident canari s'encarregarà de la cartera de Política Territorial i Memòria Democràtica.
 

Ana Redondo García, ministra d'Igualtat

Fins ara regidora socialista de l'Ajuntament de Valladolid, Ana Redondo agafa el relleu d'Irene Montero al capdavant del Ministeri d'Igualtat.

Doctora en Dret Constitucional per la Universitat de Valladolid, ha estat la mà dreta d'Óscar Puente, ara també nomenat ministre de Transports. 
Va assumir la regidoria de Cultura quan Puente era alcalde de Valladolid. També ha estat procuradora del PSOE a les Corts de Castella i Lleó, on segueix sent l'única dona que va exercir de portaveu socialista.

Se li atribueix un marcat accent feminista i un perfil dialogant. Haurà de gestionar, entre d'altres, les derivades indesitjades de la llei del "només sí és sí".
 

Ernest Urtasun, ministre de Cultura

Nascut el 1982, Ernest Urtasun, economista de formació, és diplomàtic de carrera. Va iniciar la seva activitat política a Iniciativa per Catalunya i va arribar a ser-ne coordinador del 2016 al 2019. En aquesta etapa es va gestar la formació dels Comuns, liderada per Ada Colau.

Urtasun ha desenvolupat la major part de la seva activitat política a Brussel·les. Actualment és eurodiputat per Catalunya en Comú i vicepresident del Grup d'Els Verds al Parlament Europeu. Forma part del nucli dur de Sumar i Yolanda Díaz el va fitxar com a portaveu de la formació just abans de les eleccions del 23J.
 

Mónica García, ministra de Sanitat

Mónica García, metgessa de professió, és la líder de l'oposició al Parlament autonòmic madrileny. Va ser candidata per Més Madrid a les eleccions autònomiques. García, que treballa com a anestesista a l'Hospital 12 de Octubre, ha destacat sempre per la seva lluita en defensa de la sanitat pública i pels seus enfrontaments amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El 2019 va abandonar Podem i es va integrar al Més Madrid d'Íñigo Errejón.

Sira Rego, ministra d'Infància i Joventut

Eurodiputada d'Esquerra Unida des del 2019, la valenciana Sira Rego és considerada una de les persones de confiança d'Alberto Garzón. És membre de l'executiva d'Esquerra Unida i també està afiliada al Partit Comunista. Rego té un vincle especial amb Palestina i s'ha mostrat crítica amb el paper de la comunitat internacional en el conflicte amb Israel.
 

Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials i Consum

El madrileny Pablo Bustinduy, de 40 anys, serà el ministre de Drets Socials. Bustinduy és polítòleg i es va formar a París i va treballar com a professor en diferents universitats dels Estats Units.

Va formar part del nucli dur de Podem sota el mandat de Pablo Iglesias i, de fet, van començar junts en política al Parlament Europeu després de coincidir com a professors universitaris a Madrid. Fill de l'exministra socialista Ángeles Amador, Bustinduy va ser apartat de la direcció dels liles quan va prendre partit per Íñigo Errejón en la disputa que va tenir amb Iglesias. Aquest estiu Yolanda Díaz el va fitxar com a assessor a Sumar.