Un violinista toca durant un exercici grupal
Un violinista toca durant un exercici grupal

120 joves d'arreu del món aprenen i gaudeixen a Solsona de la música clàssica d'alt nivell: "La clau és la qualitat"

ACN Solsona - L'Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) ha arribat enguany a la 23a edició amb 120 estudiants de diferents països d'arreu del món. Alguns és la primera vegada que hi participen, com Stefania Chasapi, de Grècia, però d'altres ja fa anys que hi assisteixen, com la Cèlia Roca de Santpedor, que amb 19 anys ja ha assistit a sis edicions. Actualment estudia a Holanda i un dels motius pels que torna és el quadre de professors, dels que pot aprendre, però també per l'experiència que representa tot plegat i l'oportunitat de conèixer persones que senten la música com ella. Precisament, poder aprendre de professors de primer nivell és un dels grans reclams de l'acadèmia, segons els seu director, Peter Thiemann.

La Cèlia Roca és una habitual de l'AIMS, fa sis edicions que hi ve i pensa continuar-ho fent fins que segueixi gaudint i aprenent de la música. Valora molt l'equip de professors que hi ha, de qui es pot aprendre "molt", però també tota la vessant que permet als alumnes fer concerts -també per a persones que normalment no poden accedir a la música clàssica- i tocar amb músics que gaudeixen la música de la mateixa manera. "És complicat trobar gent que visqui la música com tu", assenyala. També li agrada molt el fet que l'AIMS sigui a Solsona, "porta molta pau".

Malgrat fer tant de temps que assisteix a l'AIMS, li segueix sorprenent quan comparteix dinar i vida quotidiana amb els professors. "Els tens allà dinant i dius: és que són persones normals". Baixar-los d'aquest pedestal, veure que són normals, i veure'ls també com es "transformen tocant" als concerts i a les classes, "fa que encara estiguin més amunt del pedestal", assenyala Cèlia Roca. En certa manera, això també fa que els acosti el seu èxit i veure com "amb treball, sent bona persona i força de voluntat, es pot fer tot".

L'Stefania Chasapi té 24 anys i és la primera vegada que trepitja Solsona, de fet és la primera vegada que visita l'Estat espanyol. Explica que està mot contenta de ser aquí després que una de les seves professores a Freiburg (Alemanya) -el lloc on estudia- li va parlar del festival i va decidir venir. Troba molt interessant les oportunitats que dona el festival per millorar la seva pràctica i tenir classes particulars amb professors de gran nivell. Chasapi també posa en valor "la gran quantitat de coses que passen cada dia" més enllà de les classes. Només té una reserva, i és que almenys un dia li agradaria poder visita Solsona amb tranquil·litat.

Pierre-Emmanuel de Maistre és professor de violoncel i és la primera vegada que imparteix classes a l'AIMS. En el seu cas, valora molt l'oportunitat que representa per als alumnes, oferint-los una bona experiència en una cultura nova, però també per la gran quantitat d'activitats que poden fer més enllà d'estudiar. Per exemple el fet de poder tocar en concerts i compartir la música amb altres companys i professors. "Tothom participa del projecte, és com una gran família", destaca.

"L'acollida per part dels solsonins és molt bona"

Fa 23 anys que l'AIMS és present a Solsona i ja forma part del paisatge sonor dels dies d'agost a la capital del Solsonès i a diferents punts de la Catalunya Central. El director del festival, Peter Thiemann, assenyala que des dels inicis li agrada molt el contacte amb el públic, perquè "és molt proper i personal". Això ofereix la possibilitat, relata, de no ser tan anònim com seria en una sala gran de Barcelona. "A la gent li agrada molt fer-nos preguntes, també als alumnes, i que els puguem contestar", diu. A més, una de les coses que li han passat amb el temps és que hi ha públic que li fa peticions per l'any següent. "Em demanen quin repertori volen escoltar", destaca.

Thiemann sent que Solsona s'aboca a l'AIMS durant el mes d'agost i destaca que l'acollida dels solsonins "és molt bona". "Hi ha molt contacte entre els alumnes i la gent del carrer i això és molt bonic", afegeix.

Anar al contingut