1.300 km de frontera amb Rússia, "l'amenaça existencial" de Finlàndia

Si d'alguna cosa es parla en la campanya per a les eleccions europees a Finlàndia és de seguretat i defensa. Un any després d'haver ingressat a l'OTAN, el govern de dretes de Petteri Orpo ha desplegat una bateria de mesures per contrarestar les amenaces híbrides que suposadament venen de Moscou: ciberatacs, sabotatges, desinformació, interferències econòmiques i també instrumentalització de la immigració.

Finlàndia comparteix 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia i, des del novembre passat, la té tancada. El govern de Hèlsinki --de coalició entre centredreta, dreta clàssica i extrema dreta-- ho justifica per frenar la pressió migratòria que ve de Rússia.

Tapio Pyysalo, cap de Relacions Internacionals d'Hybrid CoE, centre que ajuda la UE i l'OTAN a fer front a les amenaces híbrides, explica que Rússia no ha complert amb els convenis bilaterals amb Finlàndia:

"Rússia no ha processat les sol·licituds d'asil a la seva frontera. Bàsicament, el que fa és deixar entrar tots els migrants a la frontera finlandesa i això deixa tota la càrrega administrativa a Finlàndia. També veiem com Moscou ho incentiva i ajuda aquests immigrants a arribar a la frontera."

Finlàndia contravé tractats internacionals i nega l'asil als russos

El govern d'Orpo ha impulsat una llei per denegar l'asil a tots els immigrants que el demanen des de la frontera russa. Sap que la normativa contravé els tractats internacionals, però diu que serà temporal i s'activarà en circumstàncies excepcionals.

Ho explica l'investigador de l'Institut Finlandès d'Afers Internacionals Tuomas Iso-Markku:

"Les autoritats russes instrumentalitzen les persones que busquen asil i les empenyen cap a la frontera finlandesa. Ja ho hem vist abans a la frontera entre Bielorússia i Polònia i la idea d'aquesta llei és que Finlàndia tingui feina per defensar-se d'una amenaça híbrida com aquesta."

Iso-Markku recorda altres mesures híbrides que se sospita que són promogudes per Moscou, com les disrupcions de GPS al mar Bàltic o els ciberatacs constants contra institucions i organismes finlandesos.

Malgrat que la nova llei per frenar l'asil té suport social, no tothom hi està d'acord. Leena Brandt, periodista jubilada i excandidata a l'Eurocambra pel Partit dels Verds, entén que "la situació és difícil i que s'han de prendre en consideració mesures", però afegeix que "la llei que el govern impulsa va contra les convencions internacionals i això no és acceptable".

La qüestió és que el tancament de fronteres ja ha tingut efectes. Segons dades de control de fronteres, amb prou feines hi han entrat  dotzenes d'immigrants per la banda russa aquest any. El 2023 van travessar aquesta frontera uns 1.300 immigrants sol·licitants d'asil.

El paper de l'extrema dreta al govern finlandès

El Partit dels Finlandesos, formació d'extrema dreta que rebutja la immigració, té una forta presència al govern de coalició i controla els ministeris de l'Interior, Justícia, Economia i Finances. La seva líder, Riikka Purra, és la viceprimera ministra de Finlàndia.

La politòloga de la Universitat de Hèlsinki Johanna Vuorelma subratlla que "la majoria de ciutadans estan d'acord que es prenguin accions contra l'agressió russa". Però també apunta que "tenir la frontera tancada forma part dels interessos del Partit dels Finlandesos, així que no tenen cap pressa per reobrir la frontera".

Vuorelma recorda com ha canviat la mentalitat del seu país des de la invasió russa d'Ucraïna el  2022. Finlàndia va abandonar 80 anys de neutralitat i va protagonitzar l'ingrés més ràpid de la història de l'OTAN, l'abril del 2023. Va ser pocs dies abans de les eleccions que van portar Orpo i Purra al poder. Des de llavors, la pertinença a l'Aliança Atlàntica ha donat estabilitat i un poder de dissuasió com no havia tingut mai.

Un any a l'OTAN, però creix la sensació d'inseguretat

Tanmateix, estudis d'opinió indiquen que en aquest últim any la sensació d'inseguretat ha crescut al país nòrdic per les notícies permanents de la guerra a Ucraïna, un país amb què Finlàndia simpatitza perquè també ha patit agressions russes anteriorment.

Segons Vuorelma,"els finlandesos veuen Rússia com una amenaça existencial". La politòloga recorda que Finlàndia i Ucraïna tenen una història compartida de violència i guerra: "El meu avi va lluitar contra Rússia i els finlandesos ho tenim al nostre ADN, per això la guerra d'Ucraïna ens resulta familiar."

A l'estació central de Hèlsinki oneja la bandera ucraïnesa, un símbol evident que la guerra a l'exrepública soviètica toca de prop els finlandesos i els recorda permanentment que l'amenaça russa sempre hi és.