132 municipis perden 14 milions i mig d'IBI que rebien per les autopistes: i ara què?

El final dels peatges suposa que 132 municipis que fins ara recaptaven l'IBI, l'impost de bens immobles, deixaran d'ingressar gairebé 14 milions i mig d'euros anuals per aquest concepte.

Són uns diners que en molts casos representaven entre un 10 i un 20% dels pressupostos municipals.

Això és el que passa, per exemple, a Castelldans, a les Garrigues. Per aquesta població, hi passa un tram de l'AP-2 des de fa més de 40 anys. La concessionària pagava uns 160.000 d'euros d'IBI. "Això ens ajudava a finançar dèficits que tenim en llar d'infants o espais per a gent gran", explica l'alcalde Conrad Llobera. "Ara ens tocarà reestructurar i estrènyer-nos una mica més el cinturó", afirma resignat.

L'alcalde de Sils, a la Selva, Eduard Colomé, creu que és un mal moment per deixar de cobrar l'IBI de l'autopista. "Serà una minva de 286.000 euros que pràcticament ja estaven instal·lats de manera estructural en el pressupost d'ingressos de cada any". Diu que "en aquests moments, especialment assetjats per la Covid i per necessitats socials, políticament, la nostra voluntat i determinació és de no reduir cap mena de servei a la ciutadania".

A Sant Julià de Ramis, al Gironès, la situació és semblant. El municipi, per on passa l'AP-7, deixarà d'ingressar 220.000 euros, un 10% del seu pressupost. Uns diners extres que no sempre han tingut, perquè fins al 2017 Abertis tenia una exempció fiscal i no pagava el 95% d'aquest IBI.

"Nosaltres només hem cobrat quatre anys", es lamenta l'alcalde Marc Puigtió Rebollo. "Per tant, vol dir que els altres 45 anys ens han estat espoliant els nostres pobles. Perquè són 45 anys que no hem cobrat ni un euro d'aquests diners. Per tant, això és una injustícia molt gran, i el que reclamem és un tipus de compensació."

Joaquim Solé Vilanova, catedràtic i director del màster d'Hisenda Autonòmica Local de la Universitat de Barcelona (UB), explica: "Si volen compensacions de l'estat, potser l'Estat els pot donar compensacions per un any, o no. Perquè tothom ja estava avisat."

Solé Vilanova creu que una possibilitat podria ser que, si hi ha un nou model de pagament per ús, una part es destini a aquests municipis. Però de moment, opina que, si un municipi "ha tingut ingressos durant uns anys, podria haver previst que aquests diners desapareixerien. Si no ho ha previst, a partir d'ara, ha de decidir què redueix o quines figures puja", com apujar l'IBI a tots els ciutadans.

Freginals és un dels casos on aquesta hipòtesi ja és una realitat. L'any passat van aixecar-se les barreres de l'AP-7 sud i va deixar d'ingressar un 25% del seu pressupost.

"L'apujada dels impostos potser va suposar 25 euros per casa", diu l'alcaldessa Maria Cinta Garrit, però amb això, diu, "no pots arribar a cobrir els 129.000 euros que cobràvem de l'IBI de l'autopista".

En aquest municipi del Montsià, la retallada s'ha fet en actes i festes que, per la pandèmia, s'ha dissimulat. Però si cada habitant hagués de compensar-ho, cadascú hauria de posar 500 euros de la seva butxaca.

També preocupa el manteniment de les vies. Per ara, la Generalitat preveu finançar amb els pressupostos el manteniment de les seves autopistes, com a mínim durant 2 anys.