143 dones indígenes de Groenlàndia a qui van posar un DIU sense permís demanden Dinamarca

Un grup de dones indígenes de Groenlàndia ha demandat Dinamarca per implantar-los forçosament dispositius intrauterins anticonceptius entre els anys 1966 i 1970. Les demandants, que han passat a l'acció aquest dilluns, exigeixen una compensació total de 5,8 milions d'euros (uns 40.400 euros per cap).

Les 143 dones inuits diuen que les autoritats sanitàries daneses van violar els seus drets humans en col·locar-los els dispositius, coneguts popularment com a DIU. Al·leguen que quan van passar els fets eren adolescents i no eren conscients del que els van fer o que no hi van donar el seu consentiment.

L'objectiu de Dinamarca era, suposadament, limitar el creixement de la població groenlandesa impedint embarassos. En aquella època, la població de l'illa àrtica creixia ràpidament com a conseqüència de la millora en les condicions de vida i en l'atenció sanitària.

El petit dispositiu amb forma de T, fabricat amb plàstic i coure, es col·loca dins de l'úter i impedeix que l'esperma fertilitzi un òvul.

Diverses fonts periodístiques daneses parlen de fins a 4.500 dones i nenes a partir de 13 anys --prop de la meitat de les dones fèrtils llavors a Groenlàndia-- que van rebre dispositius DIU en aquells anys.

Una primera reclamació l'any passat

L'octubre de l'any passat 67 dones ja van exigir una indemnització a l'Estat per aquestes pràctiques anticonceptives forçoses. El govern danès, però, no va actuar més enllà de l'obertura d'una investigació sobre el programa anticonceptiu que va iniciar l'any 2022.

Està previst que els resultats d'aquest estudi no es facin públics fins al maig de l'any que ve, però els advocats de les dones ara denunciants no estan disposats a esperar fins llavors i volen que la justícia es pronunciï.

Segons paraules d'una de les primeres afectades a denunciar els fets, Naja Lyberth --que tenia 14 anys quan li van posar el DIU-- no poden esperar gaire més temps, ja que alguna d'elles ja té més de 80 anys.

"Mentre visquem, volem recuperar la nostra autoestima i el respecte pels nostres ventres. No hi ha cap govern que tingui el dret de decidir si has de tenir fills o no."

Les dones també denuncien que a part d'haver limitat la seva fertilitat, moltes de les afectades han continuat patint dolors intensos, hemorràgies internes o infeccions abdominals al llarg dels anys a causa d'aquelles intervencions.

Precedents foscos

No és el primer cop que Dinamarca es veu esquitxada per un escàndol d'aquest nivell. L'any passat ja va haver de demanar disculpes oficials i pagar una indemnització a diversos inuits que van ser separats de les seves famílies a la dècada de 1950, en un intent de crear una elit de parla danesa a Groenlàndia.

Ara, això sí, Dinamarca ha ofert teràpia psiquiàtrica a les afectades i el ministre de Sanitat del país, Magnus Heunicke, ha reconegut el mal causat:

"El dolor que han experimentat aquestes dones, tant físicament com emocionalment, continua encara avui."

Groenlàndia, que forma part del territori danès, era una colònia de la corona danesa fins al 1953, any en què es va convertir en una província del país escandinau.

L'any 1979 l'illa va obtenir l'autogovern, tot i que Dinamarca manté encara el control sobre els seus assumptes de defensa i exteriors. L'any 1992 Groenlàndia va obtenir les competències en sanitat.