15 recomanacions per Sant Jordi: novetats destacades de la literatura de ficció

Per a aquest Sant Jordi us proposem una quinzena d'obres de ficció que s'han publicat recentment.

Algunes ens conviden a fer un viatge interior i d'altres a fer un salt cap enfora. Per això els hem dividit en tres àmbits que ens han semblat inspiradors per evocar la temàtica de la qual parlen.
 

Assaborir cada batec de la vida

"Baumgartner", de Paul Auster

Traducció: Ernest Riera en català i Benito Gómez Ibáñez en castellà (Edicions 62 i Seix Barral)

L'amor en diferents etapes de la vida, el dol, la pèrdua i la memòria són temes del llibre que té un lema: "Viure amb por de perdre és refusar viure."

El protagonista és un professor de filosofia a qui fa set anys se li va morir la dona, Anna, l'amor de la seva vida. A punt de jubilar-se, aquest excèntric i tendre home rememora el passat, però també vol continuar endavant. És l'últim llibre de l'escriptor de Brooklyn de 77 anys, que actualment està en tractament per un càncer.
 

"La conformista", d'Alba Dedeu (L'Altra Editorial)

Una parella sua i s'esgota cada dia a la seva botiga de pollastres a l'ast on sempre hi ha una llarga cua de persones que en demanen més i més... Això és tot?, és la vida que hem de viure? Ens hem conformat? Preguntes que planen en aquesta novel·la breu que segueix els protagonistes al llarg de diverses etapes vitals i els dubtes que tenen sobre les tries que han fet al llarg dels anys.

Primera novel·la d'Alba Dedeu que no parla d'herois, sinó de persones normals que miren de reüll la vida dels altres esperant que la seva es converteixi en extraordinària.
 

"En agosto nos vemos", de Gabriel García Márquez (Literatura Random House)

Una novel·la inèdita del Premi Nobel de Literatura que es pot llegir gairebé deu anys després de la seva mort. Ell la va fer i refer i no volia que es publiqués, però els seus fills han decidit fer-ho convençuts que els seus lectors no se la poden perdre.

Ens parla d'Ana Magdalena Bach, una dona culta i elegant que va a visitar la tomba de la seva mare i li parla sobre amor, desig i sexe.
 

"El temps de les magranes", de Caterina Karmany i Jaume (Edicions 62)

Una altra òpera prima que fa un homenatge clar a l'amistat entre dones. Una àvia i la seva neta es van alternant com a protagonistes de l'obra, que fa un retrat de Mallorca, de la seva llengua i la seva cuina, i sobretot de vides de dones fortes que s'ajuden entre elles, s'estimen i es cuiden.

És un llibre lluminós i, tot i que és ficció, alguns personatges estan basats en persones reals com la padrina de la mateixa autora.
 

"Demon Copperhead", de Barbara Kingsolver (Editorial Navona)

Traducció: Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández

Una revisió del clàssic de Dickens "David Copperfield" que es capbussa en la pobresa infantil dels seus Apalatxes natals, devastats per la drogoaddicció impulsada de manera legal per les farmacèutiques.

Un llibre tan dur com esperançador amb un protagonista resilient que no deixarà mai de lluitar. Un retrat de la cara amagada dels Estats Units que va guanyar el Premi Pulitzer l'any passat.

El pes de la memòria

"Confeti", de Jordi Puntí (Editorial Proa)

No és obligat citar cada any el Premi Sant Jordi, però aquesta vegada ho fem convençuts que Jordi Puntí ens ofereix una novel·la de pes (en tots els sentits).

L'autor va dedicar molt temps a documentar-se sobre Xavier Cugat per parlar-nos d'un món i una època que el músic català representa molt bé, mostrant una cara alegre i frívola però també amb clarobscurs. Una antibiografia que es mou entre la realitat i la ficció.
 

"El niño", de Fernando Aramburu (Editorial Tusquets)

Basada en l'explosió de gas que hi va haver a Ortuella, a Biscaia, el 1980, on van morir 50 nens. L'autor de "Patria" fa un delicat homenatge als que van viure la tragèdia que va sacsejar el País Basc.

Una exploració psicològica i literària que, a través de personatges concrets, parla de l'estratègia vital que cadascú té per intentar superar uns fets com aquests.
 

"El Federal", de Sebastià Alzamora (Editorial Proa)

L'autor mallorquí recrea la batalla per la independència que es va viure a la Bisbal el 1869, que volia posar fi a la monarquia absoluta.

Una revolta que descriu amb riquesa narrativa i de detalls i que, inevitablement, fa pensar el lector en l'actualitat.
 

"Blackwater", de Michael McDowell (Blackie Books)

Una saga que retrata els 50 anys de la vida d'una poderosa nissaga de terratinents a l'Alabama del segle passat. Es publica per fascicles cada dues setmanes i aquest ha estat un dels factors que l'han convertit en un autèntic èxit.

Un boca-orella gràcies als llibreters i les xarxes socials que ha catapultat una obra publicada en anglès ja fa quatre dècades i que signa un autor nord-americà gairebé desconegut (fins ara).
 

"Història d'un piano", de Ramon Gener (Editorial Columna)

El protagonista compra un piano en una petita botiga del barri de Gràcia. És un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic, a Alemanya, l'any 1915. La descoberta d'un secret ocult al seu interior el portarà a iniciar un llarg viatge en un relat que recorre la història d'Europa del segle XX.

El divulgador musical Ramon Gener debuta en la novel·la amb aquesta història basada en la seva pròpia experiència que li va valdre el Premi Ramon Llull. A través de la història ens parla del poder de la música, de redempció i d'amor.
 

El viatge com a meta

"Una mínima infelicitat", de Carmen Verde

Traducció: Alba Dedeu (Editorial Més Llibres)

El viatge interior d'una nena, l'Anneta, que té un problema de creixement i és més menuda que les altres noies de la seva edat. Ens explica la seva vida en primera persona i la seva relació amb la mare, una dona sovint absent.

Són capítols curts, com esquitxos. Impossible no commoure's, per exemple, quan narra la por i abandonament que sent quan, després d'anar-la a buscar cada dia a col·legi, un dia la mare decideix no presentar-s'hi. I no ho farà mai més, sense donar-li explicacions. Una història tan colpidora com dolça i delicada que va quedar finalista del prestigiós premi italià Strega.
 

"Ocàs i fascinació", d'Eva Baltasar (Club Editor)

Eva Baltasar ens parla sempre de l'hostilitat del món amb uns personatges que se senten incòmodes amb el que els envolta. En aquesta nova novel·la la protagonista sense nom arriba a la bogeria després de saber què és dormir al carrer.

Un camí sense retorn que descriu amb el seu habitual llenguatge poètic i frases concises que porten el lector a descobrir on pot arribar la desesperació.
 

"T'estimo com la sal", diverses autores (Editorial Viena)

Us heu preguntat per què des de la mitologia grega mai una filla mata el pare i en la crònica de successos aquest crim gairebé no existeix? Amb aquesta premissa, la lingüista Carme Junyent va demanar a una vintena d'autores com Sílvia Soler o Marta Orriols que parlessin de la figura del pare al recull "T'estimo com la sal".

El títol fa referència a un conte popular on una de les filles d'un rei li va dir que l'estimava més que a la sal, cosa que va fer enfadar molt el pare. Fins que va descobrir que la sal és imprescindible per notar tots els gustos al menjar. Històries circulars de filles que retornen al pare, des de l'amor, el dubte o fins i tot l'odi.
 

"Assaig general", de Milena Busquets (Editorial Amsterdam i Anagrama)

Va triomfar amb "També això passarà" i ara Milena Busquets ens presenta trenta relats que són petits flaixos de records i moments íntims. Un viatge interior que ens explica històries quotidianes, potser banals, però alhora plenes de sentit i intensitat.

El títol, "Assaig general", té molt sentit i ens ho deixa clar al relat final d'aquest llibre breu i inspirador.
 

"Poesia completa I i II" de Kavafis (Editorial Flâneur)

Traducció: Eusebi Ayensa 

Tant si heu llegit com si no Kavafis, aquests dos volums fan saltar el lector al cim. Del que sigui, però al cim.

Un autor de culte i avançat en el seu temps amb una obra que ara es publica en una edició íntegra amb textos inèdits i d'altres ja tan coneguts com el que diu "Ítaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no ho hauries emprès mai. Res més no té que et pugui ja donar". Un imperdible.