1.714 convidats
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Després de catorze anys, amb tres platós diferents, amb quatre presentadors (Puigbó, Rovira, Coral i Bosch) i amb 540 programes, la casualitat ha volgut que, al capdavall, per "Àgora" hi hagin passat 1.714 convidats. Així ho ha comptat Ferran Martínez, coordinador d'"Àgora", que ha desenvolupat aquesta tasca des del primer dia fins ahir mateix a la matinada. Toni Soler va ser l'últim convidat i, com a comissari dels actes del Tricentenari a Barcelona, hi vam parlar del 1714 i el 2014, moments clau per al passat i el futur de Catalunya.
Aprofito aquest espai privilegiat que em dóna "324.cat" per acomiadar-me dels espectadors de TV3. Ha estat un honor tornar a treballar a la tele del meu país. Fins ara, en el "Tomb per la vida" i "Aquest any, cent!" havia estat rere les càmeres. En aquesta ocasió, excepcionalment, m'hi he posat al davant durant quatre anys. He intentat fer, a tothom, les preguntes que calia fer, anar directe al gra i sense embuts. "Amb un somriure ferm es pot preguntar qualsevol cosa", va ser el consell que em va donar Mònica Terribas abans del primer programa. He intentat fer-ho. Ha estat un honor que valoro i agraeixo.
Ahir, després d'un vídeo en què vam veure que, per "Àgora", hi ha passat pràcticament tothom, vam acabar amb una cançó dels Lax'n'Busto, en comptes de la sintonia d'"Àgora". Vam posar "Que boig el món", que té dos versos que haurien de ser a la llinda de moltes redaccions periodístiques: "Però el pitjor és no saber mai / qui mou els fils al teu terrat." Com vaig dir ahir, que tingueu salut, sort i llibertat.
Aprofito aquest espai privilegiat que em dóna "324.cat" per acomiadar-me dels espectadors de TV3. Ha estat un honor tornar a treballar a la tele del meu país. Fins ara, en el "Tomb per la vida" i "Aquest any, cent!" havia estat rere les càmeres. En aquesta ocasió, excepcionalment, m'hi he posat al davant durant quatre anys. He intentat fer, a tothom, les preguntes que calia fer, anar directe al gra i sense embuts. "Amb un somriure ferm es pot preguntar qualsevol cosa", va ser el consell que em va donar Mònica Terribas abans del primer programa. He intentat fer-ho. Ha estat un honor que valoro i agraeixo.
Ahir, després d'un vídeo en què vam veure que, per "Àgora", hi ha passat pràcticament tothom, vam acabar amb una cançó dels Lax'n'Busto, en comptes de la sintonia d'"Àgora". Vam posar "Que boig el món", que té dos versos que haurien de ser a la llinda de moltes redaccions periodístiques: "Però el pitjor és no saber mai / qui mou els fils al teu terrat." Com vaig dir ahir, que tingueu salut, sort i llibertat.
