178 alts càrrecs i 154 de confiança, els llocs en joc en la negociació del nou govern

Ara mateix, el govern de la Generalitat té una estructura amb 178 alts càrrecs. Això inclou, bàsicament, secretaris i directors generals de les 13 conselleries que hi ha. És l'organigrama actual del govern, el que van pactar Junts per Catalunya i Esquerra ara fa 3 anys i que, si es tornen a posar d'acord, ara redissenyaran. De fet, és un dels punts més delicats de les negociacions: com es repartirà el poder entre els dos partits.

A data d'avui, és de les conselleries en mans d'Esquerra -un total de 7- d'on depenen més alts càrrecs: 110, que suposen prop del 62% del total. De les de Junts -amb una menys- pengen un total de 68 alts càrrecs, que són el 38% del total.

Acció Exterior, la conselleria amb més alts càrrecs

Si entrem en el detall, la conselleria amb més alts càrrecs nomenats és la d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, de Bernat Solé, amb 29. Entre aquests, hi ha hi ha els 13 delegats i delegades que té la Generalitat a l'exterior, alguns restituïts després que se'ls cessés en aplicació de l'article 155 i altres que hi han accedit per concurs de mèrits.

En segon lloc, amb 26 alts càrrecs, hi ha el Departament de Vicepresidència i Economia, amb Pere Aragonès al capdavant. D'aquí depenen, entre d'altres, els delegats territorials del govern, amb persones de confiança dels dos partits. En tercera posició hi ha la Conselleria de Presidència, en mans de Meritxell Budó, amb una vintena d'alts càrrecs. A partir d'aquí, la resta en tenen al voltant d'una desena. Les dues amb menys, Interior –amb Miquel Sàmper- i Cultura –amb Àngels Ponsa-, amb 7 alts càrrecs cadascuna.

En el nou executiu, les conselleries podrien canviar de nombre -es parla de tres més-  i també de mans. De fet, si la presidència passa a Esquerra -l'única cosa que sembla clara-, tota la resta es podria invertir i les carteres que ara gestionen uns les podrien assumir els altres. I què passarà amb tots els alts càrrecs que hi ha avui? Doncs els nous consellers o conselleres podran fer dues coses: o mantenir-los -perquè, de fet, no queden cessats de forma automàtica- o substituir-los per algú de la seva confiança. Per bé o per mal, aquesta ha estat sempre l'opció preferida.

154 càrrecs de confiança

No passa el mateix amb els càrrecs de confiança, com poden ser els caps de gabinet o de comunicació i els assessors, de qui el cessament sí que és automàtic quan hi ha un canvi de conseller o consellera. Aquests, ara mateix, sumen 154 persones més. Només a Presidència, 42. Aquí s'ha d'incloure el personal de les oficines dels expresidents. En segon lloc, hi ha Economia, amb 20 càrrecs de confiança nomenats. Tots són treballadors eventuals.

La distribució per partits, en aquest cas, queda així: 83 de Junts i 71 d'Esquerra. I la distribució per conselleries, així:

154 directius d'ens públics

A tots aquests càrrecs, encara s'hi pot sumar una altra xifra, la dels directius dels ens públics, com pot ser Televisió de Catalunya o Catalunya Ràdio, però també agències, consorcis, fundacions o instituts públics. En total, 149 persones més. D'aquestes, una trentena ocupen més d'un alt càrrec.