17A: haver d'estar hores amb el cadàver d'un nen i no rebre el reconeixement de víctima

La Sílvia Aranda i la Marta Palencia eren a la Rambla en el moment de l'atemptat. Van veure com la furgoneta baixava a tota velocitat pel passeig i es van refugiar en una farmàcia, juntament amb desenes de persones més. Entre elles, el Julian, un nen australià que en un primer moment van pensar que era viu. Però ja s'havia mort.

"Ens vam començar a mirar i vam començar a plorar l'un, l'altre... dient 'hòstia, aquest nen està mort'", explica a TV3 la Sílvia. Juntament amb les farmacèutiques van decidir tapar-li la cara, però van haver d'estar hores al costat del cadàver del petit.

Totes dues han sol·licitat al Ministeri de l'Interior el reconeixement com a víctimes psicològiques de l'atemptat. Els l'han denegat i asseguren que les han tractat "molt malament". La Sílvia explica que li "van fer una mena d'entrevista dos forenses" i que li van "qüestionar tot" i va sortir plorant.

La Marta afegeix que els han "negat la realitat, com si fos mentida" el que van explicar que van patir.

"I això fa molta ràbia, perquè què més voldria jo que haver-m'ho inventat."

Cinc anys després passegen per la Rambla amb certa normalitat, però asseguren que estan alerta quan veuen una ambulància, o un cotxe avançant ràpid. I que els va costar poder tornar al carrer on el 17 d'agost del 2017 es van convertir en víctimes del terrorisme, tot i que oficialment no tenen aquest reconeixement.