17A: Villarejo acusa el CNI de deixar fer l'imam de Ripoll per fer un "ensurt a Catalunya"

L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo assegura que el CNI volia fer "un petit ensurt a Catalunya", però "va calcular malament les conseqüències" amb l'atemptat de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Villarejo ho ha dit en una nova sessió del judici pel cas Tàndem:

"Jo he seguit treballant amb el CNI fins l'últim dia. Vaig estar treballant amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per fer-li un petit ensurt a Catalunya."

Fa un any, Villarejo ja havia explicat que una font molt important havia alertat del risc de l'atemptat, però que no va ser considerada fiable.

Segons Villarejo, sí que hi havia relació entre l'imam de Ripoll i el CNI abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i el van deixar fer.

L'excomissari ha assegurat que ell mateix va seguir al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) fins l'últim dia per "intentar arreglar l'error" de l'exdirector d'aquest organisme Félix Sanz Roldán.

El setembre del 2019, l'Audiència Nacional va decidir no investigar els vincles de l'imam de Ripoll amb el CNI perquè no considerava necessari aclarir si hi havia cap relació entre el suposat cervell dels atemptats a Barcelona i Cambrils i el servei d'intel·ligència espanyol.

Després dels atacs, es van evidenciar la descoordinació i la deslleialtat entre els cossos policials, l'exclusió dels Mossos d'Esquadra tant del CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), com de l'Europol i la manca d'intercanvi d'informació.

La relació entre el CNI i l'imam Abdelbaki es-Satty, l'agent de radicalització, va quedar reclosa en una comissió de secrets oficials a l'espera que hi hagi la voluntat que en transcendeixin més detalls.

Villarejo ha fet aquestes declaracions com a acusat en el judici pel cas Tàndem, en què es reuneixen tres peces separades de la macrocausa contra l'exagent.

Les investigacions se centren en les tasques d'espionatge que hauria fet amb CENYT per a despatxos d'advocats, empresaris i particulars, per les quals la Fiscalia Anticorrupció demana que sigui condemnat a 109 anys de presó.

16 morts i 140 ferits

Els atemptats de la Rambla i de Cambrils van causar 16 morts i 140 ferits. La primera acció, a Barcelona, es va fer amb un atropellament massiu la tarda del 17 d'agost del 2017. La matinada següent cinc terroristes van atropellar diverses persones al passeig marítim de Cambrils i en van apunyalar d'altres.

Segons la sentència, l'imam Abdelbaki es-Satty hauria donat les ordres sobre com fabricar els explosius. L'imam seria un dels membres de la cèl·lula jihadista que van morir un dia abans de l'atemptat al xalet d'Alcanar, la seva base d'operacions, mentre preparaven explosius.

Es-Sati és considerat el cervell dels atemptats i se li ha atribuït ser un confident del CNI espanyol, tot i que no s'ha pogut demostrar judicialment.