1931, l'any en què milers de treballadors van fer una vaga de lloguers a Barcelona

Crisi, atur i lloguers. Fa 90 anys, Barcelona va viure un episodi insòlit: milers de famílies van deixar de pagar el seu lloguer. Els sindicats, molt forts en aquella època, reclamaven una baixada dels preus. La protesta va ser reprimida durament, però amb el pas del temps va aconseguir part de les seves reivindicacions.

La CNT va calcular llavors que 90.000 llars haurien arribat a fer vaga l'agost del 31. La protesta es va gestar als anys 20, quan es van multiplicar les obres a Barcelona per l'Exposició Universal, la plaça Espanya i el metro. Molts obrers de la construcció que havien vingut de tot Espanya per treballar. Van començar vivint en barraques - hi va arribar a haver 6.000 barraques - i es van acabar fent promocions de cases barates per allotjar-los.

El 1929 arriba la crisi. Molts obrers van perdre la feina, però els preus dels lloguers es van mantenir. La majoria dels treballadors no qualificats dedicava una quarta part del seu salari a pagar el lloguer, i sense feina, tot va empitjorar.

Com a resposta, els sindicats van reclamar una baixada de preus i, fins i tot, que els obrers aturats no paguessin. Van deixar de pagar a finals de 1930, i, amb l'arribada de la República, la CNT va passar a liderar les reivindicacions i a estendre-les per tot Barcelona. La vaga es va generalitzar a partir del juliol del 31 a les perifèries obreres de Barcelona. Els impagaments del lloguer van disparar els desnonaments a la ciutat, que es van començar a triplicar i quadruplicar en zones obreres.

Per aturar la vaga, al setembre, el govern de la República va detenir tot el comitè que liderava les reivindicacions, i fins i tot es van habilitar vaixells com a presó, perquè la Model estava plena, i això va provocar manifestacions de protesta per tota la ciutat.

Pep Ortiz, president Associació de Veïns i Veïnes de Can Peguera, recorda com els seus avis van viure la vaga al Turó de la Peira:

A partir de 1932 van començar a sortir associacions que ajudaven a pactar els lloguers entre els inquilins i els propietaris, i els grups de cases barates del patronat van estar sense pagar durant anys, fins que van aconseguir les seves reivindicacions.