2 anys de l'assalt al Capitoli: entre passar pàgina, passar comptes i que no torni a passar

Al mateix Capitoli on aquests dies es vota sense aturador per triar un president de la Cambra de Representants, ara fa dos anys, la certificació d'uns altres vots, els de les eleccions presidencials, va acabar amb la invasió salvatge de la institució.

Hores abans, Donald Trump havia instigat a no acceptar la victòria de Joe Biden al crit que les eleccions havien estat un frau. En l'assalt hi van morir 5 persones i hi va haver centenars de ferits.  

Els aniversaris són una bona excusa per revisitar llocs, fets, imatges, persones, opinions i fins i tot conviccions.  

Hem revisitat l'assalt al Capitoli amb l'ajuda de l'hemeroteca i acompanyats de la politòloga Elaine Kamarck, del Brooking Institution de Washington.  

Trump, dos anys després

La comissió política del Congrés que ha investigat l'assalt al Capitoli ha fet públic un informe de 800 pàgines després d'entrevistar un miler de persones i revisar un milió de documents. Conclusió: res del que va passar hauria estat possible sense Donald Trump.

La professora Kamarck creu que l'assalt al Capitoli ha debilitat Trump políticament "molt més del que ens pensàvem". "Ara bé, és massa aviat per enterrar-lo", continua:

"Pot tornar perfectament a ser el candidat republicà a la Casa Blanca, sobretot si hi ha molts candidats del seu partit, la divisió dels suports l'afavoriria a ell. Una altra cosa és aconseguir la presidència. Jo crec que pot tornar a ser candidat, però no pot tornar a guanyar unes eleccions. Aquest moment ja ha passat."

Trump ha lligat el seu futur polític al seu futur judicial, i l'encerclen multitud de casos, des de polítics fins a fiscals, però encara no està imputat per cap.

La justícia l'haurà d'acabar processant, diu Elaine Kamarck: "Sembla clar que ha comès delictes i no es pot permetre que quedi per sobre de la llei per més que hagi estat president. Ara, si el jutgen, això també té conseqüències":

"Pot victimitzar-lo, pot galvanitzar els seus seguidors i pot dividir encara més el país perquè la majoria de nord-americans no se senten còmodes amb la idea que un expresident pugui anar a la presó."

La patata calenta sobre asseure o no Donald Trump al banc dels acusats la té el Departament de Justícia, però aquesta politòloga aposta per un terme mitjà: una inhabilitació de per vida.

"En un apartat de l'esmena número 14 de la Constitució està previst així per a aquells servidors públics que hagin participat en alguna rebel·lió o insurrecció. És un text que ve de la guerra civil. Aquesta podria ser una solució que prengués el Congrés: no processem Donald Trump però el mantenim allunyat de l'administració per sempre."

Kamarck creu que això evitaria aprofundir en la polarització, perquè independentment de la seva filiació demòcrata o republicana, la majoria dels ciutadans rebutgen el que va passar fa dos anys:

"I la millor prova d'això són les últimes eleccions. Les enquestes ja ho apunten, però el fracàs a les urnes de la majoria de candidats que negaven els resultats electorals del 2020 és la prova que la majoria de persones vol girar full."

I segons ella, això és una lliçó per a un Partit Republicà que ha de construir el seu futur:

"Els candidats trumpistes guanyen les primàries però perden les eleccions. I si el partit, veient que aquesta és una estratègia perdedora, s'atreveix a passar pàgina de Donald Trump, es pot convertir en una oferta més atractiva. Un partit republicà 'normal' i centrat en els seus temes forts, com l'economia o els impostos, serà una mala notícia pels demòcrates. Perquè aquest és bàsicament un país de centre dreta."

Com ho explicaran els llibres d'història?

Elaine Kamarck ho té clar: com un moment en què els Estats Units vivien un canvi majúscul. "Ja no érem un país de majoria de blancs i europeus, érem una nació de color, i aquest canvi va fer que molta gent se sentís amenaçada. I Trump i el trumpisme van ser la reacció a la por a aquest canvi. Però hi ha un problema: aquest canvi és inevitable. La demografia és implacable: la gent de color és jove i la gent que els confronta són vells. Són faves comptades", diu Kamarck.

Però la ferida no es cura només tenint la raó o la veritat, afegeix:

"A ningú li agrada que li diguin que s'ha equivocat. Que l'han estafat. I Donald Trump és un mentider molt hàbil. I els demòcrates farien molt bé de ser prudents amb això si volen recosir el país: una cosa és que Trump i les seves idees polítiques fossin un perill per a la democràcia, però això no vol dir que els seus votants ho siguin."

La cicatriu del 6 de gener no és definitiva perquè la revisió del que va passar és viva: als tribunals, al Congrés, a les urnes, als mitjans… i aquesta revisió també posa a prova la capacitat d'una societat de canviar d'opinió si hi ha noves evidències, de voler saber, més que de voler creure.

Ja ho va dir Nietzsche, que les conviccions són més enemigues de la veritat que les mentides. I el 6 de gener del 2021 al Capitoli ens ensenya que quan una mentida s'ha convertit en convicció, ni el mentider que la va escampar podria fer marxa enrere.