20 anys del Pacte del Tinell: es podria reeditar ara el tripartit?

Les enquestes apuntaven, com ara, que els partits d'esquerres podien sumar per fer govern en les eleccions del novembre del 2003. Maragall ho havia intentat quatre anys abans, en les del 1999. Pujol encara aguantava i li va barrar el pas. Aquells anys no van ser endebades. El govern a l'ombra va preparar molta feina, diu l'exconsellera Montserrat Tura, que aplanaria el camí al tripartit.

Setmanes abans de les eleccions hi havia hagut reunions entre dirigents dels tres partits per consensuar un pla de govern progressista que canviés el rumb de 23 anys de governs de CiU. "I tant que hi va haver un canvi de prioritats, i tant i tant... Això era el que els feia por", diu Tura. Tot estava preparat.

L'acord es va solemnitzar al Tinell, la històrica sala d'actes del palau dels reis de la Corona a Catalunya. Maragall era un amant dels simbolismes, i la sala on s'acordaven o es trencaven pactes al segle XIV a mitja Mediterrània era el marc ideal per rubricar el govern de progrés. Un acord molt detallista, extens, de 79 pàgines. Amb un afegit obligant-se a no pactar amb el PP, que va servir per atiar la polèmica política.

"Érem conscients dels grans adversaris que tindríem, però vam demostrar que hi havia una altra manera d'entendre el patriotisme, de veure la nació. Com deia Maragall, el patriotisme dels drets socials, de l'escola lluminosa, del dret a morir prop de casa..." diu Tura.

Qui va ser conseller de Medi Ambient, per Iniciativa, Salvador Milà, recorda que va ser una revolució acabar amb la idea que l'autogovern era un tema de Convergència i Unió, o posar sobre la taula l'agenda ambiental i posar fi al projecte de transvasament de l'Ebre que impulsaven PP i CiU, i impulsar la reforma de l'Estatut pe ampliar l'autonomia i que s'ha demostrat que era tocar el moll de l'os de l'Estat.

El repte, però, era passar de la ideologia a la pràctica de govern, diu l'exconseller Joan Manuel Tresserras, per qui la història posarà al seu lloc l'obra del tripartit.

El govern del "dragon khan"

L'aterratge a la realitat no va ser gens fàcil. Només començar, el 2004, Carod-Rovira se'n va anar a Perpinyà a reunir-se amb Josu Ternera i Mikel Anza, els líders de la banda terrorista ETA. La tempesta mediàtica per la filtració a l'ABC es va allargar mesos i va comportar la dimissió del conseller en cap. I a sobre, la banda va decidir fer una treva d'atemptats a Catalunya.

Però només va ser el principi d'una llista de problemes que anaven tapant el dia a dia d'un govern que, ben comptat, representava set formacions diferents (si sumem PSC, ERC i Iniciativa, Ciutadans pel Canvi, Esquerra Unida, Alternativa i Verds). A finals del gener del 2005 l'esfondrament del túnel del metro del barri del Carmel va generar una nova crisi, i la foto que va provocar Maragall amb una corona d'espines amb Carod-Rovira a Jerusalem, una altra.

I en cadascuna de les comissions parlamentàries per la reforma de l'Estatut que es retransmetien pràcticament en directe cada dia, feia la sensació que el govern havia pujat en el "dragon khan", expressió creada per un conseller del govern i que va fer fortuna en els mitjans de comunicació.

La negativa d'ERC a donar suport a un molt treballat Estatut va ser la fi del tripartit. Fa que Maragall hagi de prescindir d'Esquerra. Conscient que amb només 51 diputats al Parlament (42 del PSC i 9 d'Iniciativa) no pot seguir governant, decideix convocar eleccions i acabar amb el seu mandat. El segon tripartit, amb José Montilla, va tenir una vida menys sacsejada, però tampoc es va poder estalviar polèmiques polítiques.

El president Montilla treu pit de la feina feta pel seu govern. "Queda l'obra feta, que és quantificable... dessaladores, l'Eix Transversal, comissaries, hospitals... Un govern que no va perdre ni una votació al Parlament... En un moment que no era fàcil, vam mirar d'estar a l'altura del que reclamava la societat", diu.

L'execució dels plans del govern Maragall, el desplegament d'un Estatut passat pel ribot i pendent de censura per part del Constitucional i la negociació d'un nou finançament, van marcar el segon govern de progrés amb PSC, ERC i Iniciativa. Les primeres retallades de la crisi del 2008 se'n van endur la resta.

És possible una reedició del tripartit?

Avui, les enquestes demoscòpiques apunten una nova victòria electoral dels socialistes a les eleccions que s'han de celebrar, a tot estirar, l'hivern del 2025. Una victòria insuficient, com fa 20 anys, per governar en solitari. Una Esquerra enfrontada a Junts, irreconciliables, i l'estabilitat electoral dels Comuns, podrien sumar per reeditar una fórmula que, sobretot José Montilla, va demostrar que podia deixar de ser un "dragon khan".

Els antics socis no en volen parlar en públic, apunten que la societat ha canviat molt, el procés, l'extrema dreta, que els partits han canviat molt, que l'aritmètica també pot canviar en un any, i que cal fugir de l'esquema de repetir pactes, tot i que –diuen, això sí- el país manté una majoria progressista.