20 mesos més d'inhabilitació per a Torra, la petició de la Fiscalia per la segona pancarta

La Fiscalia demana 20 mesos més d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Quim Torra, per no haver despenjat a temps del balcó de la Generalitat, el setembre del 2019, la segona pancarta a favor dels presos, com li demanava la justícia. El ministeri fiscal també li demana 30.000 euros de multa.

L'acusa d'un delicte de desobediència, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar 48 hores per despenjar el cartell i l'expresident no ho va fer al·legant que l'ordre vulnerava la llibertat d'expressió. Finalment, el tribunal va ordenar als Mossos d'Esquadra que la retiressin, però abans ho van fer uns treballadors del Palau.

Pel que fa a la pena d'inhabilitació, la Fiscalia demana que sigui per a l'exercici de qualsevol càrrec públic electe o de govern d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, i que aquesta inhabilitació comporti la privació "definitiva" d'aquests càrrecs públics i dels honors que comporten, així com la impossibilitat d'obtenir-los durant el temps de condemna.

Per al judici, la Fiscalia demana que declari com a testimoni un inspector dels Mossos d'Esquadra, que hauria rebut l'ordre de retirar la pancarta.

Recordem que Torra ja va ser condemnat, el setembre del 2019, a un any i mig d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per desobediència a la JEC, una sentència que un any després va confirmar el Tribunal Suprem.

El cas de la segona pancarta

La denúncia la va presentar l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano el juny del 2019. Demanava a la sala contenciosa administrativa del TSJC que, com a mesura cautelar, obligués Torra a retirar la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" en català i anglès, i un llaç groc.

La sala va admetre la petició de mesures cautelars i el 19 de setembre va dictar l'ordre de retirada, en un termini de 48 hores, que va ser comunicada personalment a Torra el 23 de setembre. El 20 de setembre, Torra ja va emetre un comunicat assegurant que no acataria l'ordre. Torra no va despenjar la pancarta al·legant que la decisió no era ferma i es podia recórrer. Segons l'expresident, la pancarta era un exercici dels drets de llibertat d'expressió, participació política i exercici de càrrec representatiu.

El 25 de setembre, la Generalitat va presentar un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC en què demanava la suspensió de la mesura cautelar. L'endemà, el TSJC va recordar que el recurs no suspenia l'ordre. El 27 de setembre, poc després de les 12 del migdia, una lletrada de l'administració de justícia va aixecar acta constatant que la pancarta continuava al seu lloc.

Aleshores, el TSJC va ordenar al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra la retirada de la pancarta. Poc després de les 3 de la tarda, uns mossos d'esquadra van acudir al Palau de la Generalitat amb l'ordre, que van acabar complint uns treballadors de l'edifici.

Torra va declarar al setembre davant del TSJC per aquesta causa. El llavors president es va acollir al seu dret de no declarar, tot i que sí que va assegurar al tribunal que no el considerava neutral.