2012-2022: Deu anys de manifestacions independentistes multitudinàries
La marxa de la Diada del 2012, convocada per una ANC que s'havia constituït mig any abans, va ser la primera d'una sèrie de concentracions multitudinàries cada Onze de Setembre
L'Onze de Setembre d'ara fa deu anys, centenars de milers de persones van omplir Barcelona en la primera gran mobilització independentista dels darrers anys.
Feia dos anys de la també multitudinària manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i aquella manifestació va ser, per a molts, l'inici de l'anomenat procés independentista.
La del 2012 va ser la primera d'una sèrie de deu manifestacions que, amb l'excepció de l'any 2020 a causa de la pandèmia, han estat cada any multitudinàries.
2012: L'independentisme col·lapsa Barcelona
Un milió i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana i la conselleria d'Interior, van omplir Barcelona la Diada de 2012 en la manifestació independentista més multitudinària que hi havia hagut fins aleshores. Segons la delegació del govern espanyol a Catalunya, hi havia 600.000 persones.
Així es veia des de l'aire:
La manifestació, amb el lema "Catalunya, nou Estat d'Europa", estava convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, una entitat constituïda tot just mig any abans.
Al final de la marxa, representants de l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació de Municipis per la Independència van reunir-se amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a qui van demanar que la cambra escoltés "el clam del poble" i iniciés "el procés de secessió".
2013: Via Catalana de punta a punta del país
Després de l'èxit de la manifestació del 2012, l'Onze de Setembre de 2013 l'ANC va organitzar la Via Catalana, una cadena humana de 400 quilòmetres entre el Pertús i Vinaròs, inspirada en la Via Bàltica que l'agost de 1989 havia unit Estònia, Letònia i Lituània per reclamar la independència de l'URSS.
El 2013 va ser el primer any en què l'Assemblea va obrir les inscripcions prèvies i els participants van haver-se d'apuntar en trams. El recorregut de la manifestació es va dividir en 722 trams, d'uns 500 metres cadascun, i els participants van poder-s'hi inscriure des de dos mesos abans. A més, la Via Catalana va tenir rèpliques arreu del món.
Segons el Departament d'Interior, 1.600.000 persones van participar en el que l'ANC va qualificar com "la mobilització més massiva de la història de Catalunya". El govern espanyol, per boca del llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va limitar els participants a 400.000 i va posar èmfasi en una "majoria silenciosa de catalans" que no va manifestar-se.
A l'abril, l'Assemblea va publicar la gigafoto, una imatge de tots els participants en la Via Catalana, feta amb la col·laboració de 800 fotògrafs voluntaris.
2014: Una V de votar dos mesos abans del 9N
Quan faltaven menys de dos mesos per a la consulta del 9N, l'independentisme va formar una senyera humana d'onze quilòmetres de llargada a Barcelona. Els participants en la manifestació van dibuixar una V amb el vèrtex a la plaça de les Glòries i un braç a la Diagonal i l'altre a la Gran Via.
1.800.000 persones van participar en la V, segons la Guàrdia Urbana. En canvi, la delegació del govern espanyol va rebaixar la xifra a una forquilla d'entre 470.000 i 520.000 assistents.
Va ser en aquella manifestació que l'aleshores presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va reclamar fer possible el referèndum: "Parlament, govern de Catalunya, president, posin les urnes".
A les 17.14, Emma Solé, una noia que el 9 de novembre següent va fer 16 anys, va dipositar simbòlicament el vot en una urna.
2015: Un punter gegant recorre la Meridiana
El dia que començava la campanya electoral de les eleccions del 27 de setembre, la manifestació de la Diada va omplir l'avinguda Meridiana entre Sant Andreu i el parc de la Ciutadella.
1.400.000 persones van participar en l'anomenada Via Lliure, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana. La delegació del govern espanyol va rebaixar la xifra fins als 550.000 assistents. "Tenim a tocar la victòria. No podem fallar. Estem fent una autèntica revolució democràtica", va declarar des de l'escenari l'aleshores president de l'ANC, Jordi Sànchez.
Una cinquantena d'atletes voluntaris van moure un punter gegant de color groc al llarg dels més de cinc quilòmetres de la manifestació. A mesura que el punter avançava, els participants aixecaven cartolines de colors en què cada color representava un dels eixos dels valors de la futura República Catalana.
2016: Cinc concentracions descentralitzades
En comptes d'una manifestació, la Diada del 2016 va tenir cinc concentracions independentistes a cinc punts diferents del territori. La repicada de les campanes de la Seu Vella de Lleida, a les 17.14, va donar el tret de sortida a un batec que va passar a Berga, Salt, Tarragona i Barcelona fins que els cinc municipis van bategar simultàniament.
Sumant les cinc concentracions, entre 800.000 persones, segons les xifres de les policies locals, o un milió, segons l'organització, van participar en la mobilització "Ara és l'hora".
Per primera vegada, el president de la Generalitat va participar en la manifestació independentista de la Diada: Carles Puigdemont va trencar amb el que havia fet Artur Mas i va assistir a l'acte de Salt. També hi va participar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la mobilització a la capital catalana.
Deu anys de manifestacions independentistes multitudinàries: 2012-2016 https://t.co/uBa4AqIo73
324.cat (@324cat) September 11, 2022
2017: La Diada de l'1-O
Tres setmanes abans de l'1 d'octubre, l'independentisme va fer una demostració de força al centre de Barcelona. Al voltant d'un milió de persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, van participar en la marxa, amb el lema "La Diada del Sí". La delegació del govern espanyol a Catalunya, però, va donar una xifra de 350.000 assistents.
Els participants van dibuixar una creu entre el carrer Aragó, entre el carrer Casanova i el passeig de Sant Joan, i el passeig de Gràcia, entre els Jardinets de Gràcia i la plaça de Catalunya. Als extrems de la creu s'hi van desplegar quatre grans lones, amb dos "Sí", una urna i un colom de la pau. La manifestació va començar amb un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils.
Pocs dies després que el govern signés el decret de convocatòria del referèndum, un cop acabat el polèmic ple del 6 de setembre, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, va fer un agraïment públic als polítics independentistes. "Ara sabem que no ens heu fallat, ni Puigdemont, ni Forcadell, ni Junqueras ni tot el govern ni el Parlament. Gràcies a vosaltres assaborim la victòria", va afirmar.
2018: Una manifestació amb protagonisme per a presos i exiliats
L'any 2018, en la primera Diada després de l'1-O i la declaració d'independència i també la primera Diada amb dirigents independentistes a la presó i a l'exili, un milió de persones van omplir la Diagonal de Barcelona, entre la plaça de les Glòries i Palau Reial.
"Fem la República Catalana" va ser el lema d'una manifestació en què el moment culminant va arribar amb l'onada de so iniciada pel petard d'un grup de diables i que va enderrocar un mur simbòlic.
Les pancartes amb les cares dels líders sobiranistes empresonats i exiliats van estar molt presents al llarg de la marxa. A capdavant de la manifestació hi havia familiars d'alguns dels dirigents i, en els parlaments, van intervenir-hi els advocats Aamer Anwar i Ben Emmerson i la mare del jove CDR Adrià Carrasco.
2019: La divisió es nota en una Diada sense partits a la primera línia
A poques setmanes que el Tribunal Suprem fes pública la sentència del judici del procés, l'independentisme va sortir al carrer de forma massiva per vuitè any consecutiu en el que l'Assemblea va definir com "la Diada més difícil".
Unes 600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van dibuixar un estel de cinc puntes amb el centre a la plaça d'Espanya i extensions a la Gran Via, el Paral·lel, l'avinguda Maria Cristina, el carrer Tarragona i el de la Creu Coberta.
Davant la divisió entre partits i entitats independentistes, l'ANC va decidir deixar les formacions polítiques fora de la primera línia de la concentració. Familiars de presos i exiliats van encapçalar la marxa, amb el lema "Objectiu independència".
2020: Concentracions amb distància interpersonal en l'any de la covid
L'any 2020, la pandèmia del coronavirus va impedir que per la Diada es fes la manifestació habitual. En comptes d'una manifestació, l'ANC va convocar petites concentracions a 131 punts de 82 municipis de Catalunya amb el lema "El deure de construir un futur millor, el dret a ser independents".
Els actes es van fer amb distància de seguretat entre els assistents i tots els participants van haver-hi d'accedir amb mascareta i havent-se registrat prèviament. També se'ls va fer control de la temperatura.
En total, van participar-hi unes 60.000 persones. L'Assemblea va reivindicar que era "la mobilització adaptada a la covid-19 més gran d'Europa".
2021: L'independentisme torna al carrer
Després d'un any sense manifestació per la pandèmia, l'acte convocat per l'ANC va recuperar el format habitual en una marxa entre la plaça Urquinaona i el pla de Palau.
Darrere d'una pancarta amb el lema "Lluitem i guanyem la independència", unes 400.000 persones, segons l'organització, i 108.000, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació, tots ells amb mascareta.
En la primera Diada després dels indults als presos de l'1-O, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va rememorar les paraules de la seva antecessora, Carme Forcadell, l'any 2014: "Fa uns anys l'estimada Carme va dir: 'President, posi les urnes!' Avui nosaltres li diem: 'President, faci la independència'", va dir.
Deu anys de manifestacions independentistes multitudinàries: 2017-2021 https://t.co/uBa4AqIo73
324.cat (@324cat) September 11, 2022
- ARXIVAT A:
- 11SANCIndependència