2015: El nou desordre mundial
Les previsions per a l'any 2015 dibuixen un món en caos creixent. I el caos és perillós pel que té d'imprevisible. I, a més, és dolent per als negocis -almenys, els legals-, pel que té d'incertesa. Molts governs -i molta gent- enyoraran els anys de la guerra freda, quan l'ordre imperava i la política internacional era més previsible, perquè no passava res sense permís de les dues grans potències. La guerra freda dibuixava un món d'ordre, tot el contrari de l'actual. Aquest 2014 s'han complert 25 anys de la caiguda del mur de Berlín. I el nou ordre mundial que en va sorgir ha acabat per convertir-se en el nou desordre mundial.
Per això, l'any 2015 podríem assistir a un retorn dels Estats Units al primer pla de l'escena internacional. Ho va reivindicar Barack Obama en un discurs durant la cimera del G-20 a Brisbane, al novembre: els Estats Units són l'única primera potència del món i, com a tal, han d'exercir un lideratge mundial. Fins ara, Obama havia jugat un perfil baix en política internacional, delegant en part en els seus aliats europeus la participació i mediació en els conflictes com els d'Ucraïna, Mali o Líbia. Escaldats pels errors de George Bush, els nord-americans no volien saber res de noves aventures militars a l'exterior. I el mateix Obama va arribar a la presidència prometent acabar amb les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Però el nou desordre mundial ha trastocat aquestes bones intencions. De l'Afganistan, els soldats nord-americans havien de retirar-se a finals del 2014, i ja s'ha reconegut que la retirada no serà total. De l'Iraq es van retirar el 2012, però és molt possible que aquest 2015 hi hagin de tornar. El Pentàgon ho ha estat avisant, amb insistència, des del principi de l'avanç dels jihadistes d'Estat Islàmic, al juny: els bombardejos aeris no acabaran amb l'amenaça. Caldrà enviar tropes a terra. Obama haurà de prendre una decisió, més tard o més d'hora.
Estat Islàmic és el primer grup terrorista islamista que aconsegueix controlar un ample territori. Amenaça d'estendre's arreu del món musulmà, tot formant apèndixs al Sinaí egipci, a Líbia, a Mali, a Nigèria i al Iemen ¿i en algun d'aquests llocs ja ocupa efectivament alguna enclavament. I amenaça sobretot l'estabilitat dels països veïns: Jordània, el Líban, Turquia, Egipte i l'Aràbia Saudita. Per més complicació, és un factor que enverina encara més l'enfrontament entre l'eix sunnita i el xiïta.
Acabar amb aquest perill global i donar una resposta a l'amenaça constant de la Rússia de Vladímir Putin sobre els seus veïns. Aquestes són les dues grans raons que poden portar els Estats Units a tornar a una intervenció més activa en els afers mundials.
Difícil dilema el d'Obama. De segur que vol deixar un llegat clar de la seva presidència. I només li queden dos anys de mandat. La històrica reconciliació tot just començada amb Cuba en pot ser un, però no l'únic. Quan va arribar a president somiava d'aconseguir una pau entre israelians i palestins. Un somni frustrat. Pot aconseguir-ho en els dos anys que li queden? Potser encara ho intenta. Com potser la geopolítica canviant el pot ajudar també en una no menys històrica reconciliació entre els Estats Units i l'Iran dels aiatol·làs. Però tal vegada li tocarà deixar herència en un camp en què mai no havia pensat. La població afroamericana ha acabat el 2014 en estat de xoc pel degoteig de ciutadans de color i desarmats morts per policies, que després no han sofert cap persecució legal. La ira va en augment, i potser aquest 2015 omplirà els carrers nord-americans de protestes i fins i tot de violència. El 2015 podria ser l'any que els "indignats" afroamericans prenguin el carrer. Obama no ha volgut mai exercir com un president "negre". Però si aquest incendi es produeix, potser ho haurà de fer.
